És un autor prolífic: a llibre per any. El periodista Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959), especialitzat en extrema dreta, ja va publicar l'any passat Els ultres són aquí, de Plataforma per Catalunya a Vox (Pòrtic). I ara torna amb Vox: el retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal), on relata de forma molt didàctica com va irrompre el partit, on es capbussa. També aporta alguns documents inèdits, com els articles de Javier Ortega Smith a publicacions de la Falange, on defensava que no només cal "semblar falangista", sinó també "ser falangista". De fet, Rius considera la formació liderada per Santiago Abascal un remake del falangisme en molts aspectes.
S'ha d'informar de l'extrema dreta?
És la tercera força política a Espanya i la quarta a Catalunya. I ells poden marcar l'agenda. Al Parlament ara són irrellevants, però a molts ajuntaments ho han estat. Fa vuit anys, quan Plataforma per Catalunya tenia 67 regidors, a municipis on en tenia tres decidien si guanyava el govern o l'oposició. A Itàlia estan governant i a França estan presentant una moció de censura.
El problema potser és com s'ha fet.
Sobretot l'estratègia de Vox de dir disbarats de l'alçada d'un campanar perquè la gent opini... Allò que deia Josep Anglada: l'important és que parlin de mi, encara que sigui malament. Recordo quan Abascal va parlar de despenalitzar la tinença d'armes i la defensa pròpia. I tots els mitjans parlant d'això i d'ells. Cal parlar d'ells per mostrar les seves contradiccions i sense mostrar-los com a robinhoods folloneros. El problema és quan comencen amb fakes. Si entres a la roda o no. És complicat.
Ana Rosa Quintana convidava el neonazi Manuel Canduela, líder de Democracia Nacional, i el presentava com a "expert en problemes d'immigració". Un neonazi.
Bé, però puja audiència!
Sí, però un neonazi.
Diu "yo no soy racista, pero los moros no se van a integrar y quieren que todas las mujeres vaya con burka". Diu això i puja l'audiència. Aquest és el drama.
Així s'ha creat el monstre?
No, el monstre s'ha creat sol. Ningú feia cas a Vox. Va ser Ortega Smith picant pedra als tribunals amb el procés que aconsegueix sortir als mitjans. Sortia de l'Audiència Nacional amb quaranta micròfons, el fiscal no feia declaracions, el jutge tampoc i ell sí.
Hi ha molts elements de les 100 mesures de Vox que coincideixen amb els 27 punts de la Falange
Durant molts anys s'havia dit que Espanya era l'excepció europea per no tenir extrema dreta.
No estava als parlaments. Només va haver-hi Plataforma per Catalunya amb 67 regidors. Però afortunadament aquí crec que no hi ha tant sentiment xenòfob com a altres llocs d'Europa. Després dels atemptats de l'11-M a Madrid i del 17-A, no va passar res. En canvi, a Alemanya, quan van arribar els refugiats, cada setmana hi havia assalt a un centre de menors, a una mesquita, a un alberg... Aquí l'extrema dreta ha emergit per l'"España es una y 51".
A Madrid diuen que l'independentisme "ha despertat" l'extrema dreta.
Fa el salt amb aquest tema, però no vol dir que sigui culpa del procés, com va dir un dia Pablo Iglesias. Però amb l'avortament i la immigració no aconseguia suport. I amb el tema de la unitat d'Espanya sí que l'aconsegueix.
Com definiria ideològicament Vox?
Un partit molt populista que teòricament agafa els valors ultracatòlics (encara que ells no els compleixin a la vida privada), que enyora el franquisme i sobretot que recupera els valors i idees de La Falange: "España como una unidad de destino". L'única persona que ha fet un corpus ideològic és Jorge Buxadé. Molts altres són simples oportunistes ficats en política, com Abascal.
Buxadé ve del falangisme, com Ortega Smith. No només és que sigui una escissió del PP. Vox és una modernització o actualització del falangisme?
La Falange, en els seus inicis, recull allò de "el sindicato, la familia y la corporación profesional". Hi ha molts elements de les cent mesures de Vox que coincideixen amb l'ideari de la Falange i amb la ley de principios fundamentales del movimiento. Però s'oblida del que reivindicava l'Ortega Smith de jove, que és la "república laica, la banca, y la revolución nacionalsindicalista". Hi ha una gran similitud dels valors i idees de la Falange i el "todo separatismo debe ser contenido" amb Vox. Això ve de la Falange per part d'Ortega i Buxadé.
Aquí el cordó sanitari no s'havia de fer a la ultradreta, sinó als "sediciosos". I per això es va normalitzar Vox des del primer dia
És una evolució al segle XXI?
S'ha agafat aquesta part. Els 27 punts de la Falange. El falangisme diu: "La Constitución vigente, en cuanto incita a las disgregaciones, atenta contra la unidad de destino de España. Por eso exigimos su anulación fulminante". Vox ho diu amb l'Estat autonòmic. Hi ha paral·lelismes. La part socialitzant de la Falange, en canvi, no l'agafen. Aquí s'imposen les idees de Rocío Monasterio i Iván Espinosa de los Monteros, que són Tea Party.
Però al mateix temps intenten interpel·lar la classe treballadora, munten un sindicat...
Sí, però econòmicament són molt més ultraliberals. Han fet el sindicat, però tenen molt poca gent. Ni les formes. El president del sindicat és diputat autonòmic a Andalusia, viu d'aquest sou, però està sempre a Madrid.
Al llibre fa una descripció psicològica d'Ignacio Garriga.
Fa intervencions molt pobres. La setmana passada estava a TVE i no en tenia ni idea de res. I sembla que s'indigni quan s'assabenta de les coses. I sembla que fins i tot exageri, perquè la gent que el coneix de Sant Cugat diu que era un bon noi, catalanoparlant... L'Anglada i l'Albiol mai han parlat dels barris com a "estercoleros multiculturales". En canvi, ho diu el Garriga, una persona que és mestissa, i es queda tan tranquil.
Potser ara l'excepció espanyola ara és que, tan bon punt ha irromput l'extrema dreta, la dreta tradicional l'ha normalitzat i abraçat.
Ho van fer el primer dia. Els unia una cosa: la foto de Colón. És això el que els ha aglutinat. El discurs de Ciutadans cada cop és més indistingible. El PP català votava a favor o en contra de les lleis de normalització lingüística, però no les recorria. Va començar amb Arrimadas.
Aquí no hi ha cordons sanitaris...
És que aquí el cordó sanitari no s'havia de fer a la ultradreta, sinó als "sediciosos". I per això es va normalitzar Vox des del primer dia, encara que després se'ls giri en contra.
Si Feijóo depèn dels escons de Vox per ser president, no farà repetir les eleccions
L'estratègia de l'esquerra espanyola també ha estat de dir que ve el llop i al final la gent ja no s'ho creu.
El problema és que la gent ja no veu Vox com el llop. I diu: mira, la Meloni governa a Itàlia, amb el tema d'Ucraïna s'ha posat d'acord amb la Unió Europea i no ho fa tan malament. I això contribueix a legitimar l'extrema dreta. La normalització de Meloni també farà que es vegi Vox com un partit de govern.
Veu plausible un govern Feijóo-Abascal?
Ara té 52 diputatats i és irrellevant. Si a Feijóo n'hi falten dotze, els té: PNB, Coalició Canària... Però si en necessita més, només ho té amb Vox. Ja veurem què passarà. Però si els números donen això, el PP no farà repetir les eleccions. I llavors el problema serà sobretot Catalunya. S'endurirà el Codi Penal i sobretot s'atacarà l'escola en català. És el que més por em fa: que es carreguin la immersió lingüística. Serà un retrocés mortal.
Vam veure l'assalt al Capitoli. Hem vist l'assalt a les institucions del Brasil. Podria passar el mateix a Espanya amb els voxistes? Hem vist com alimenten les sospites contra el vot per correu, el relat del "govern il·legítim"...
És molt més fàcil en un sistema presidencialista. Aquí, com és parlamentari, és més complicat. Ara bé, si depèn d'un escó i aquell escó està pendent de quatre paperetes per correu que estaven estripades, podria passar.