Alicia Quílez, oncòloga andalusa, va denunciar a l'ABC que havia perdut la seva plaça com a metgessa a Eivissa per no certificar comptar amb el nivell B2 de català. Aquesta es va convertir en una de les notícies més llegides del diari i va aixecar polseguera a les xarxes, tanmateix, el cas de Quílez és bastant diferent del que ella dibuixa, tant és així que la Conselleria de Salut de les Illes Balears han desmentit les acusacions de la metgessa. Segons informa el Periódico de Ibiza y Formentera, Quílez va obtenir la puntuació més baixa entre els participants en l'examen per aconseguir la plaça fixa, una nota que no té res a veure amb el fet que no acrediti el nivell B2, ja que altres aspirants que tampoc complien aquest requisit han tret millors puntuacions.
Hi ha diverses coses en la història que explica Quílez que fan aigües. Per una banda, la doctora andalusa no treballa a Eivissa des de fa més de dos anys, és a dir, no va "perdre" la plaça com afirmava. De fet, la Conselleria de Salut apunta que mai va tenir plaça fixa. Per altra banda, Quílez va obtenir una puntuació de 44,41558, la més baixa entre tots els aspirants, com han denunciat diversos usuaris a les xarxes.
El sector sanitari i el català: altres casos de catalanofòbia
No és el primer cop que els professionals de la medicina protesten per l'ús del català en el seu lloc de treball. Fa més d'un any es van fer virals les queixes d'una infermera de l'Hospital de Vall d'Hebron. En un vídeo a TikTok, Begoña Suárez denunciava que per accedir a les oposicions d'infermeria a Catalunya és necessari acreditar un nivell C1 de català. La jove afirmava en el vídeo: "Es traurà el C1 de català la ma mare, jo no ho faré". La infermera va acabar sent acomiadada de l'Hospital Vall d'Hebron, que en el seu moment va mostrar el seu rebuig a aquestes queixes.