La guerra que l’Equador ha iniciat contra el crim organitzat, les bandes narco terroristes que volen imposar la seva llei, segueix. El president de la República, Daniel Noboa, vol recuperar el control del país després d’un cop d’estat criminal orquestrat per les bandes que es dediquen al tràfic de drogues i que els darrers anys han imposat el terror de tal manera que l’Estat quedava només com un convidat de pedra. Les presons i els carrers eren controlats per aquestes bandes que havien disparat l’índex de criminalitat amb la policia i les forces armades amb les mans lligades pels polítics que han ocupat el palau de Carondelet, a Quito, la capital del país.
Amb l’inici de l’ofensiva del nou govern de l'Equador per intentar limitar l’acció de les bandes, els criminals van revoltar-se i van prendre el control de diverses presons del país i van estendre la violència a totes les grans ciutats amb incendis de vehicles, bombes i segrestos de funcionaris públics. L’assalt armat en un canal de televisió, fa una setmana, va fer saltar l’alerta internacional, però la guerra feia dies que s’estava cuinant.
Guerra civil contra els narco terroristes
La tarda d’aquell 9 de gener el president Noboa va dictar una ordre presidencial que declarava la guerra a una vintena de bandes criminals -Los Lobos i los Choneros, entre d’altres-, les protagonistes dels motins a les presons i dels assalts al carrer, i els va convertir en objectius militars. Aquesta declaració de guerra, que va batejar amb el nom de “conflicte armat intern”, va implicar l’activació al màxim nivell de totes les unitats policials i militars del país, que després de gairebé set dies de batalla han començat a revertir la situació en un clima de guerra civil contra els narco criminals.
En el batejat com a ‘pla Fènix’, per l’au mitològica que reneix de les cendres, amb operacions policials i militars massives, amb vehicles blindats i equips d’intervenció especial, s’ha recuperat el control de les presons que s’havien revoltat i a tot el país s’han fet més de 1.300 detinguts, gairebé 200 per terrorisme. Cinc terroristes han hagut de ser abatuts. S’han retornat a les presons una trentena de criminals escapolits i s’han alliberat onze policies que havien estat segrestats. Dos policies han mort en enfrontaments contra les bandes.
El govern de Noboa qualifica de terrorisme els atacs que les bandes del crim organitzat, moltes d’elles amb orígens a l’estranger, han fet arreu del país per intentar desestabilitzar el govern, que vol intentar posar ordre a l’Equador. Durant aquest cop d’estat criminal s’han registrat deu atemptats a infraestructures policials i tretze més a edificis públics i privats.
L’increment de controls de carretera i d’explotacions d’investigacions que estaven en marxa han permès a la policia i a les forces armades, que treballen de manera conjunta, confiscar 500 armes de foc, 268 armes blanques, 12 carregadors de bales, 343 vehicles, 195 motocicletes, 14 embarcacions, 462 explosius, 10.241 municions, 135 telèfons mòbils i uns 10.428 litres de combustible. El cop d’estat criminal no ha triomfat i l’Equador, en una onada nacionalista de suport a la policia i a l'exèrcit, ha frenat el primer intent, però el control del país que anhela el president Noboa i el seu executiu, elegit a les eleccions de finals d’estiu de 2023, encara queda lluny.
De Correa a Noboa, del problema a la solució
El govern de Noboa té poc més de 50 dies. Ha tingut temps de poca acció, però ha volgut intentar posar el peu al coll als criminals que, fins ara, controlaven l’Estat de manera velada. La corrupció de les institucions policials i de justícia, la permissivitat de governs anteriors, de Rafael Correa (acusat de ser el culpable dels primers acords amb les bandes, origen del problema) a Guillermo Lasso (ja superat per la situació d’inestabilitat i d’inseguretat), les retallades en seguretat i la falta de força per lluitar contra el narcotràfic -Estats Units ha invertit molt en altres països, però no a l’Equador, que històricament no havia tingut aquest problema- han anat debilitant la seguretat d’un país que era un oasi a Sud-amèrica. En les darreres eleccions les bandes van assassinar un dels candidats més ben posicionats de l'oposició d'ordre, Fernando Villavicencio.
Aquest intent, però, li ha costat car. Les bandes criminals s’han revoltat i ha calgut desplegar tota la força de l’Estat per evitar que poguessin fer-lo caure a ell i al país. Extirpar el crim organitzat de les institucions de l’Estat serà clau i necessitarà esforços policials i de la societat, que ja han de suportar la violència narco terrorista i també les imposicions d’excepció, com el toc de queda nocturn ordenat pel govern equatorià.
El president Noboa, però, està convençut que el seu èxit, i l’èxit del seu govern, passa només per mantenir-se fort i anar superant crisis, com aquesta que ha fet implosió a les presons, i les que vindran. Les 1.300 detencions, recuperar el control de les presons i la seva aposta per donar suport a la policia i les forces armades són el camí escollit. El temps dirà si se’n surt, les bandes preparen el segon round.