El Servei de Salut de les Illes Balears va comprar mascaretes a l’empresa que està a l’epicentre del cas Koldo arran d’una recomanació del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. L’equip de Francina Armengol ha decidit contraatacar les múltiples acusacions que relacionen l’expresidenta balear amb el cas Koldo, i que han portat el PP a exigir vehement la seva dimissió, i ha exposat la seva versió dels fets. En una trobada amb els periodistes al Congrés dels Diputats, el número dos del Govern d’Armengol i persona de la màxima confiança de la direcció socialista a les Balears, Iago Negueruela, denuncia una “operació de cacera” contra l’executiu que presidia Armengol i assegura que la recomanació de comprar mascaretes a Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas procedia del ministeri que en aquell moment estava liderat per José Luis Ábalos.
L’actual portaveu del PSIB al parlament balear argumenta que el Ministeri de Transports els va dir que hi havia un enviament de material sanitari dirigit a diferents institucions, cosa que tenia una “fiabilitat molt alta” i “més credibilitat” que la informació que els arribava d’altres fonts. Tanmateix, afirma taxativament que no van rebre “cap pressió” per part del ministeri per contractar aquesta empresa i destaca que Ábalos “no tenia capacitat per pressionar” el govern balear: “Ningú ens ha pressionat mai per fer cap compra”. Així mateix, desconeix quina persona en concret va fer la trucada original recomanant Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas i indica que l’IB-SALUT (el Servei de Salut de les Illes Balears) estava en contacte amb Iñigo Rotaeche, el titular de l’empresa del cas Koldo (i que va ser detingut i posat en llibertat sense mesures cautelars fa uns dies) sense tenir coneixement de la suposada trama. “Ningú sabia que el que deia el ministeri podia tenir una confabulació al darrere”, sentencia, i afegeix que han estat “enganyats” i senten “decepció, vergonya i indignació”.
En qualsevol cas, deixa clar que ni la presidenta ni cap conseller “coneix un expedient de 3,7 milions d’euros”, que es portava des de la direcció de l’IB-SALUT, i concreta que aquest va ser “un contracte d’urgència més” dels que es van signar durant els tres primers mesos de la pandèmia, que van ascendir a “més de noranta milions d’euros”. En la línia de la defensa que van fer la setmana passada Armengol i el seu cercle més proper, Negueruela argüeix que “verificar el material, emmagatzemar-lo quan va caducar per poder exigir la devolució (quan seria més fàcil destruir-lo) i iniciar la reclamació no és formar part d’una trama”.
El govern balear volia material per ús “extrahospitalari”
En tot moment, l’IB-SALUT volia adquirir material per un ús “domiciliari i extrahospitalari” i, en aquest cas concret, “mai va voler-ne” pel personal sanitari, com consta, segons esgrimeix Negueruela, “als documents de contractació i de recepció”. Ara bé, van comprar mascaretes KN95/FFP2 i, en lloc d’això, van rebre mascaretes quirúrgiques, d’una qualitat inferior. Així ho va certificar l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. Per aquest motiu, l’IB-SALUT va decidir reclamar.
En una primera carta del març del 2023, Antoni Mascaró, subdirector de la Central de Compres i Logística, informa Soluciones de Gestión que, “havent detectat que les mascaretes subministrades no compleixen els requisits tècnics d’una mascareta FFP2, es prendran les mesures oportunes per indemnitzar el Servei de Salut de les Illes Balears”.
Ara bé, un dels fets que ha suscitat més dubtes i en el qual el PP ha posat més el dit a la llaga ha sigut el fet que la reclamació s’iniciés tan tard. Iago Negueruela esgrimeix que l’IB-SALUT estava en un moment “hipersaturat per totes les contractacions” derivades de la pandèmia i l’administració estava dedicada a comprar material: “Signava i comprava, signava i comprava”. “S’estava amb altres procediments, es van haver de revisar els contractes d’emergència, es va haver de contractar tot el material necessari, les centrals de compra estaven saturades i col·lapsades i ningú no tenia al cap si hi havia operacions irregulars darrere de les contractacions que es van fer”, justifica.
La resposta va trigar quatre dies a arribar. L’empresa es defensava de les acusacions i considerava “completament extemporani i improcedent” que, en el marc d’una contractació d’emergència, se’ls comuniqués “gairebé tres anys després uns suposats defectes en el subministrament realitzat, sobre la base d’una anàlisi de mascaretes FFP2 que no van ser les subministrades”.
Finalment, la proposta d’inici de resolució parcial per incompliment culpable del contracte data del 6 de juliol del 2023, el dia que la popular Marga Prohens va ser investida presidenta de les Illes Balears. L’escrit afegia un nou argument. Detallava que la compensació no s’havia pogut reclamar amb anterioritat perquè “la pandèmia continuava vigent” i no va ser fins al maig del 2023 que l’OMS va declarar la seva fi: “En aquests moments i davant del final de la situació pandèmica es procedeix a sol·licitar aquesta compensació”, resava el document, que justificava que entre el preu pagat de les mascaretes FFP2/KN95 i el preu mitjà de compra de mascaretes quirúrgiques hi havia una “diferència substancial” de dos euros la unitat. Com des del primer moment, des de l’equip d’Armengol insisteixen que la reclamació es va fer dins del termini reglamentari (que era de quatre anys), que es va informar en tot moment d’aquest expedient al govern del PP entrant i que, en qualsevol cas, aquest hauria caducat per la negligència de l’executiu popular.
El document que certificava el subministrament havia estat “satisfactori” era “un còpia i enganxa” que mai van negar a cap empresa
En relació amb l’escrit de l’agost del 2020 en el qual el Govern d’Armengol avalava oficialment l’empresa Soluciones de Gestión i certificava que els subministraments de l’empresa s’havien fet de “manera satisfactòria”, Iago Negueruela replica que “no vol dir res” i “no significa que no es pogués reclamar”. Afegeix que l’empresa no ha fet referència a aquell document en cap moment i explica que en vuit anys mai van negar-ho a cap empresa, malgrat que van fer “moltes reclamacions”, donat que el normal era que la reclamació fos posterior. “Tenim desenes de còpies iguals perquè a cada empresa que sol·licitava això se li donava d’aquesta manera. El funcionari feia un còpia i enganxa i el document el signava el subdirector”, relata.
Les mascaretes adquirides per l’IB-SALUT es van guardar en un magatzem a les antigues dependències de Son Dureta com a estoc per “ús civil domiciliari” i per poder-les posar a disposició en qualsevol moment. “Hi havia la premissa de l’OMS i dels ministeris de no retornar ni llençar material sanitari”, subratlla Iago Negueruela, que també puntualitza que per poder seguir, pas a pas, la desescalada, tenir material en estoc era de “vital importància” perquè “l’obertura es podia basar en el fet que es tingués material”. I, llavors, per què no es van arribar a fer servir? Perquè anaven rebent partides de material que “eren de més qualitat” i que era el que posaven “en circulació”. Amb el pas dels mesos, el material va arribar a caducar, però, a diferència del que es feia normalment, no es va llençar per poder reclamar posteriorment i perquè hi havia “un informe d’un ministeri que deia que, en cas d’escassesa, es podia fer servir material caducat”.