Confirmats els resultats que el situen com l'únic amb opcions de ser president, fins ben entrada la matinada el telèfon de Pere Aragonès va estar vibrant. I ho ha seguit fent ja de bon matí. Ja hi ha hagut contactes amb els dirigents dels tres partits amb qui aspira a compartir una gran coalició, amb ell al timó. Amb Laura Borràs, amb Dolors Sabater i amb Jéssica Albiach. Amb les dues primeres van poder parlar breument. Amb l'última es van creuar missatges. Ara arriba l'hora d'asseure's per començar les converses seriosament. Serà al llarg de la setmana. 

El 12 de març és la data límit per constituir el nou Parlament, el més fragmentat de la història. En els deu dies hàbils posteriors, s'hauria de celebrar la primera sessió d'investidura, com a molt el 26 de març. Aragonès pretén tancar un pacte molt abans del deadline. De sortida, ERC juga a màxims. Els republicans no volen només una suma per salvar la investidura i arribar a la presidència, sinó que es proposen afermar una majoria sòlida perquè, per primera vegada en més de deu anys, el Govern que surti no estigui en minoria al Parlament. La seva aposta, pràcticament una missió impossible, passa per una gran coalició que integri Junts, la CUP i els comuns. Una fórmula que sumaria una majoria sobrada de 82 diputats —la majoria absoluta són 68. 

Amb tots ells, Aragonès vol acordar un esquema de governabilitat que, a més de la investidura, vagi lligat a un pacte per als propers pressupostos de la Generalitat. Precisament, davant d'aquells qui li plantegen que el repte és impossible perquè Junts i comuns s'han vetat mútuament, el vicepresident en funcions esgrimeix l'acord pels comptes que va assolir la passada legislatura, i que va comptar amb l'aval de tots dos partits. La idea és ara fer de ciment per ajuntar totes les forces sobiranistes que estan a favor de l'amnistia i el referèndum pactat. 

La suma "impossible"

Per a aquells qui dubten sobre si els de Junqueras compliran amb la promesa de campanya de no entendre's amb el PSC, el president del partit ha estat rotund en una entrevista a Els Matins de TV3. "És impossible un Govern amb el PSC, som incompatibles", ha sentenciat. Aritmèticament, el tripartit és possible, sumaria 74 diputats, que són exactament els mateixos que tenen els independentistes, però els republicans enterren qualsevol opció de pacte amb els socialistes a Catalunya. Una altra cosa és Madrid. 

Resurrecció de la taula de diàleg

En paral·lel a les converses per fer Govern, la mirada d'ERC està posada a la Moncloa. Pedro Sánchez va comprometre's a reactivar la taula de negociació entre Catalunya i l'Estat immediatament després de les eleccions del 14-F. Que ERC s'hagi fet amb l'hegemonia del bloc independentista ressuscita l'espai de diàleg. Els republicans van ser-ne els impulsors, arran de l'acord per investir Pedro Sánchez, però Quim Torra i la resta de membres de Junts se la miraven amb recels i això va deixar la mesa en una letargia que ara hauria d'acabar-se. 

A la imatge principal, Oriol Junqueras i Pere Aragonès s'abracen per celebrar els resultats de la nit electoral. / Marc Puig