Elegida la direcció d'ERC després d'una llarga i crua guerra interna, el partit es torna a posar en marxa, ara ja mirant cap a la segona part d'aquest procés que tindrà lloc el pròxim 15 i 16 de març a Martorell, al Baix Llobregat, la comarca d'Oriol Junqueras, on aquest va presentar la seva candidatura per recuperar la presidència de la formació i una en les que compta amb més suport de la militància. Aquest dissabte, el Consell Nacional constituent, que s'ha celebrat a la seu nacional d'ERC al carrer Calàbria, s'ha aprovat el reglament d'aquestes jornades, però també s'ha elegit la direcció del màxim òrgan entre congressos, l'elegida per Junqueras és Bàrbara Lligadas, i també s'ha aprovat la constitució de la promesa Comissió de la Veritat, presidida per Joan Tardà, que haurà d'esclarir l'afer dels cartells dels Maragall i l'estructura B dins del partit i presentar les seves conclusions en el plenari del congrés.
Per altra banda, durant el Consell Nacional també s'ha renovat la presidència de la Comissió de Garanties, que passa a mans de Patrícia Gomà. Tot i que el 2023 es va enfrontar a Eva Baró (considerada la candidata del partit, llavors encara sense guerra interna entre Junqueras i Marta Rovira) per la presidència de la totpoderosa Federació barcelonina, que va perdre per pocs vots, va acabar donant suport a la candidatura de Junqueras al congrés. Josep Ramon Mut presidirà la Comissió de Revisió Disciplinaria, i Toni Vidal, la Comissió Censora de Comptes.
Estatuts, ponència política i "Objectiu 2031"
Durant la segona fase del congrés es votaran tres documents: l'actualització dels estatuts del partit, la seva ponència política, però també l'anomenat "Objectiu: 2031, assolir la majoria social per la independència", fent referència a l'any en què ERC celebrarà que és un partit centenari. L'objectiu d'aquest tercer document és, expliquen des de la direcció, "oferir un horitzó polític en clau independentista, més enllà de la ponència política i una nova agenda nacional".
Les comissions redactores d'aquestes ponències ja estan fixades, tot i que encara estan obertes a possibles variacions. Els noms han estat escollits per la direcció i les dues candidatures rivals a Junqueras -Nova Esquerra Nacional amb Xavier Godàs i Foc Nou d'Helena Solà- han rebutjat participar-hi, tot lamentant que només els deixessin proposar un nom, i per tant, sense possibilitats d'incidir, a parer seu. Amb tot, no només hi ha afins a Junqueras, que, això sí, són la majoria. Sense anar més lluny, Carme Forcadell, que s'ha significat públicament a favor de Godàs i la candidatura rovirista, tot demanant que aquells que van tenir un paper rellevant el 2017 deixin pas a nous lideratges, formarà part, precisament, de la ponència redactora de l'Objectiu 2030.
Esmena per separar càrrecs de partit dels institucionals
Ara bé, que no formin part de les comissions que s'encarregaran de redactar les ponències no vol dir que hagin decidit no dir la seva en aquest congrés, després que Junqueras arribés a la presidència en segona volta amb el 52% dels vots (Godàs en va aconseguir un 42%). Aquí juguen un paper important les esmenes que es puguin introduir en text i Nova Esquerra Nacional ja ha avançat la seva intenció de presentar una esmena a la ponència estatutària que es debatrà i votarà a mitjan març perquè els estatuts del partit recullin que el president (ara Junqueras) i qui ocupi la secretaria general (ara Elisenda Alamany) no puguin tenir cap càrrec institucional.
Durant la campanya electoral Godàs i Alba Camps ja s'hi havien compromès, així com els candidats de Foc Nou, que també recollien aquesta proposta. L'objectiu era evitar l'acumulació de càrrecs i també separar partit i institucions. Ara mateix això no afecta a Junqueras, que com recorda cada cop que és preguntat per la qüestió, està inhabilitat fins al 2031. Amb tot, mai no ha amagat la seva intenció de presentar-se a la presidència de la Generalitat un cop se li apliqui la llei d'amnistia, aprovada el maig al Congrés, i els seus rivals l'acusaven de voler utilitzar la presidència del partit com a trampolí. Alamany, en canvi, és regidora a l'Ajuntament de Barcelona i líder municipal del partit, que està pendent de decidir si passen a formar part del govern municipal socialista de Jaume Collboni. Al juny s'havia de votar però la militància va respondre en massa i la sala es va quedar petita, motiu pel qual es va ajornar sine die. Alamany ja ha dit que fins al març no es prendrà una decisió, nou mesos després.
Quin és el camí de les esmenes?
Ara bé, perquè una esmena s'acabi aprovant ha de seguir un llarg camí que començarà al febrer. Aquest dissabte el Consell Nacional també ha aprovat el calendari, que queda fixat així: el pròxim 3 de febrer les comissions hauran d'haver acabat de redactar les ponències, que elaboraran a partir d'una recollida d'informació de la militància que va començar el passat 20 de desembre i que s'acaba aquest dissabte. En ella, els militants que així ho han volgut, al voltant d'uns 600, han pogut aportar les seves idees sobre el que consideren que aquests documents han de recollir. El 3 de febrer els documents es posaran a disposició de la militància, que podrà presentar esmenes fins el 18.
A partir del 20 de febrer i fins al 4 de març, les esmenes s'hauran d'aprovar en els àmbits territorials o sectorials on s'hagin presentat. Cada militant escull si presenta l'esmena perquè es voti en l'àmbit territorial o en el sectorial, que funcionen com a filtre previ al plenari del congrés. Això significa que dia 18 de febrer pot haver-hi 300 esmenes presentades, però que el 4 de març només en quedin una quarta part, que seran les que s'hauran aprovat en aquests espaisNomés les que reuneixen majoria, segueixen vives. Llavors, entre el 4 i el 12 de març les ponències hauran de negociar, transaccionar o demanar que es retirin les esmentades esmenes. En cas contrari, es voten en el plenari que tindrà lloc a Martorell.