Per molt que la llei d’amnistia sigui millorable, ja és una bona norma; i el problema són els jutges de l’estat espanyol, no pas tenir sobre la taula un mal text. Aquest és l’argument que ha defensat aquest dimarts Esquerra Republicana, durant el debat sobre l’aprovació al Congrés de la llei d’amnistia. Ha estat la diputada Pilar Vallugera qui ha acusat Junts per Catalunya de “caure en el parany” del poder judicial espanyol, de jugar al gat i la rata amb la norma en qüestió. “Aquesta norma no va de Puigdemont ni de Rovira, sinó de les persones que la seva vida estan en tela de judici per culpa de la repressió”, ha manifestat la republicana des de la tribuna de la cambra baixa; amb Oriol Junqueras, líder del seu partit, seguint el debat des de la tribuna de l'hemicicle.
Vallugera ha reiterat, doncs, que el problema que pot tenir en un futur aquesta llei “no és d’articulat, sinó d’aplicació”, davant d’uns jutges disposats a tot contra l’independentisme. “Perquè a Catalunya no hi ha hagut terrorisme ni traïció”, ha insistit la parlamentària d’Esquerra Republicana al Congrés. Així, ha remarcat que la llei, si s’acaba aprovant aquest dimarts, “garanteix l’amnistia a tota la nostra gent”. Així, també ha defensat que aquesta llei servirà per “demostrar al món la falta de democràcia subjacent a les arrels” de l’estat espanyol.
Així s’ha pronunciat ERC després que Junts per Catalunya hagi amenaçat de tombar la llei d’amnistia si el PSOE no cedeix i accepta retocar-la davant dels constants embats dels jutges espanyols contra la norma. La decisió de Junts ha arribat després de les darreres maniobres dels jutges Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre, que pretenen esquivar la llei d’amnistia imputant a l’independentisme delictes de terrorisme i de traïció.
El moviment més recent ha arribat fa 24 hores, quan el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona va prorrogar la investigació d’una de les peces del cas Volhov i va insistir a implicar Carles Puigdemont en una trama russa que connectaria el president a l’exili amb el Kremlin. Davant d’això, Junts posava l’accent en la necessitat d’eliminar de l’amnistia l’exclusió de dos delictes: no només el de terrorisme, sinó també el d’alta traïció. Amb el redactat del dictamen que va sortir de la Comissió de Justícia, tots els delictes de traïció quedaven exclosos del perímetre de l’amnistia.
Des de Junts assenyalen que l'actual proposta d'amnistia que se sotmetrà a votació a la cambra baixa espanyola "no garanteix els objectius d'incloure tothom i la seva aplicació immediata, sobretot vista la deriva de diversos estaments judicials per boicotejar la llei i deixar molts independentistes fora". Amb tot, fonts de Junts indiquen que "encara s'està negociant" i que pensen fer-ho "fins al darrer minut" per intentar "introduir canvis que assoleixin aquests objectius". En el cas que no es produeixin les modificacions, com passaria ara mateix, Junts no votarà favorablement al dictamen de la llei i aquest haurà de tornar a la Comissió de Justícia del Congrés. En aquest supòsit del retorn del text a la Comissió, aquest disposaria d'un mes per tornar a pronunciar-se, fet que també donaria marge per seguir negociant esmenes transaccionals.