Ningú no esperava que, amb la tornada de les vacances d'estiu, tot s'acabaria torçant de forma irreversible. Quan el passat 29 d'agost l'executiva d'Esquerra Republicana va decidir avançar la primera part del seu 29è Congrés a la tardor, no intuïen el que passaria: una Diada molt tensa, les bases de Junts per Catalunya votant per la sortida de la Generalitat, la ruptura del Govern de coalició de Pere Aragonès, el primer executiu republicà en solitari des de la Segona República i la solitud al Parlament, on els seus 33 diputats ja s'han quedat sols en diverses votacions. En aquest moment delicat els republicans arriben al seu conclave. On no hi haurà cap sorpresa és en els seus lideratges, definits des de fa onze anys, una de les poques coses constants en la política catalana.
El misteri només estarà en el percentatge amb què les bases avalaran la llista única, si és del 89% o del 99%. Sigui quin sigui el resultat, que es comunicarà aquest diumenge al vespre després d'una votació telemàtica, servirà per apuntalar el tàndem Oriol Junqueras-Marta Rovira, després de recollir 1.900 avals. Iniciaran el seu quart mandat al capdavant del partit, on van arribar l'any 2011. Superada aquesta primer part, a finals de gener tindrà lloc la segona part, encara sense data. Serà llavors quan es parli de contingut i es votin els documents estratègics, també la ponència política del partit, que començarà a elaborar la nova executiva a partir de dilluns.
Els republicans asseguren que la voluntat d’aquest congrés és “enfortir l’organització” en un context marcat per les dificultats econòmiques i socials i també per anys de repressió política. “Venim d'uns anys de molts canvis, hem passat d'un partit d'oposicions a un partit de govern. Aquestes responsabilitats institucionals fan també que el partit s'hagi d'adaptar per ser el màxim d'útil”, assenyalava Marta Vilalta aquest dissabte en una entrevista a ElNacional.cat. I creuen que el millor és fer-ho amb uns lideratges que ja han funcionat: “És el millor que ens ha passat i que han de poder continuar donant tot d'ells mateixos a l'organització i al país. El tàndem Junqueras-Rovira ens ha portat els millors resultats electorals. I és bo que continuem en aquest camí amb aquells canvis necessaris”.
No es pot deslligar del moment que viu ERC, de solitud parlamentària del Govern Aragonès, ni de la seva aposta estratègica, el diàleg amb el govern espanyol, on els republicans ho han fiat tot. I més en aquest moment, en què necessiten aconseguir fruits a Madrid per poder demostrar la seva utilitat. Sobre la taula hi ha les reformes legislatives per “superar la judicialització” del conflicte polític. La pedra angular serà la reforma de la sedició, que s'està negociant en la discreció dels despatxos madrilenys, on s'hi ha implicat fins i tot Oriol Junqueras. Malgrat els globus sonda monclovites, els republicans no volen especular sobre com serà aquesta modificació del Codi Penal. En tot cas, adverteixen que no n’hi ha prou rebaixant les penes si el redactat del tipus penal continua sent el mateix: un “delicte polític”.
La vista també està posada en les pròximes eleccions municipals del mes de maig. Aquest és l’argument oficial que va portar a avançar el congrés del partit a la tardor. El seu gran desafiament serà consolidar-se a Barcelona, on aspiren a guanyar, i créixer a l’àrea metropolitana. D’aquí apostes com la d’enviar el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, com a alcaldable a Santa Coloma de Gramenet, on el PSC de Núria Parlon governa amb majoria absolutíssima. I en vindran d’altres. L’objectiu és intentar rascar tot el que sigui possible i anar fent-se forat per disputar la Diputació, actualment presidida pels socialistes de la mà de Junts per Catalunya.
Els noms
Aquesta primera part del congrés servirà per a apuntalar, intacta, l'actual cúpula del partit i la incorporació de perfils nous. Oriol Junqueras continuarà sent el president, Pere Aragonès el coordinador nacional, Marta Rovira la secretària general, Marta Vilalta com a secretària general adjunta i portaveu i Josep Maria Jové com a president del Consell Nacional. Una candidatura que completen deu vicesecretaris generals: Jordi Roig (Recursos, Finances i Gerència), Marc Colomer (Comunicació i Estratègia), Raquel Sans (Feminismes i LGTBI), Adriana Delgado (Partit Obert i Moviments Socials), Eloi Hernàndez (Coordinació Institucional), Lluís Salvadó (Coordinació Interna), Marta Vilaret (Drets, llibertats i lluita Antirepressiva), Raül Romeva (Prospectiva, Agenda 2030 i Transició Ecològica), Sara Bailac (Acció Política i Sectorial) i Jordi Solé (Relacions Internacionals).
La militància també ratificarà les dotze secretaries de la formació: Eva Baró (Gestió del coneixement), Kènia Domènech (Afiliació), Marta Molina (Moviments Socials), Oriol López (Mobilització i Coordinació Municipal), Pau Morales (Organització), Alba Camps (Política Municipal i Projectes Transversals), Laia Cañigueral (Coordinació de Política Supramunicipal), Marta Rosique (Coneixement i Justícia Global), Jordi Castellana (Política Econòmica i Coordinació Sectorial), Enric Marin (Educació i Cultura), Chakir El Homrani (Política del Treball i Seguretat) i Agnès Rotger (Drets socials i ciutadania).