A la seu electoral d'Esquerra, a l'Estació del Nord, es respirava aquest diumenge a la nit més una sensació d'alleujament que d'eufòria. Havien aconseguit mantenir la primera posició a Catalunya, per davant del PSC, amb qui estaven frec a frec a les enquestes, però pel camí es deixaven 2 escons i més de 150.000 vots. Entre els motius de la davallada hi ha la irrupció de la CUP i també l'augment de l'abstenció per l'esgotament electoral, a part d'altres que el partit anirà analitzant els pròxims dies. Tot i això, els republicans veuen consolidada una de les seves principals apostes: fer forat a l'àrea metropolitana i al Baix Llobregat, eixamplant així la base de l'independentisme. 

ERC va tornar a guanyar a la ciutat de Barcelona, on s'havia estrenat com a primera força el passat 28-A, i va aconseguir quedar segona al Baix Llobregat, passant per davant dels comuns i retallant distàncies amb el PSC, que ha baixat en vot i en percentatge en la majoria de poblacions. A més, va prendre-li la primera posició al Garraf. Si fa sis mesos els republicans ja van guanyar en 15 poblacions de l'àrea metropolitana, aquesta vegada han consolidat la victòria en totes elles. Cal recordar que els republicans només havien quedat primera força en tres d'aquestes poblacions en les generals de 2016.

Parlem de Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern o Tiana, on ja havien guanyat l'any 2016, a més de Begues, Castellbisbal, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Papiol, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montgat, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat, on van guanyar per primer cop el 28-A i ara han revalidat.

A més, avancen posicions en 11 poblacions més, passant a ser segons o terceres forces, en detriment de Cs o comuns. Entre elles poblacions destacades com Castelldefels, Gavà o Cerdanyola del Vallès, on passen a ser segona força, que se sumen a Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts o Pallejà, que ja van ser-ho fa sis mesos. A més, es converteixen en tercera força a municipis com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià del Besós, Santa Coloma de Gramenet o Viladecans.

A diferència de l'abril, però, on els d'Oriol Junqueras van créixer en percentatge de vot en absolutament tots els municipis de l'àrea metropolitana i també en les principals ciutats del país com Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró o Martorell, aquest cop han retrocedit –encara que en alguns punts força lleugerament– en moltes d'elles, seguint la dinàmica general del país.

Tot i això, cal destacar que han crescut en ciutats importants de l'AMB, i de clara inclinació no independentista, com Badia del Vallès, Barberà del Vallès, El Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Viladecans, encara que en un percentatge molt menor –al voltant de l'1%–. Tot i això, és significatiu que la tendència sigui a l'alça quan en la majoria és a la baixa. També ha crescut en poblacions de fora l'AMB com Montcada i Reixac.

Pèrdua de força a la Catalunya interior

Per contra, els republicans han perdut un múscul important a la Catalunya interior, en favor de la CUP i també de JxCat. A Girona i Vic, per exemple, ERC havia quedat primera força i en aquestes noves eleccions ha quedat segona per darrere JxCat, amb una pèrdua percentual del 4,48% i del 7,1% respectivament. Per contra, sí que han mantingut la primera posició, però han perdut en percentatge de vot en poblacions com Lleida (0,69%), Reus (1,88%), o Tortosa (1,56%), Amposta (2,31%) i Manresa (3,63%), Montblanc (4,20%), Valls (4,30%), o Berga (9,69%).

Si es mira per comarques, els republicans guanyen a pràcticament totes les comarques –tret del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Tarragonès i la Vall d'Aran on ho fa el PSC–, però els republicans han perdut fins a cinc comarques respecte el 28-A, on han passat a ser segons per darrere JxCat. Parlem de la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i el Solsonès.