Oriol Junqueras va anunciar que dimitiria com a president d’Esquerra Republicana el 15 de maig del 2024. Un dia abans havia assegurat per carta que es veia amb cor de seguir liderant Esquerra Republicana malgrat les nombroses patacades electorals que havia patit el seu partit. Deu mesos després, aquest cap de setmana, ERC celebrarà el plenari del seu congrés a Martorell (Baix Llobregat) on la militància votarà les ponències elaborades per la nova direcció dels republicans, amb Junqueras de nou al capdavant i amb Elisenda Alamany al seu costat com a secretària general del partit.
Des d’aquell 15 de maig i fins aquest 15 de març el partit ha estat immers en una greu crisi interna, especialment durant l’estiu i la tardor de l’any passat, amb retrets creuats en públic i amb un trencament total entre Junqueras i qui havia estat la seva número 2 durant 13 anys, Marta Rovira. Les aigües s’han calmat i aquest conclave serà, si no hi ha res de nou, molt més tranquil del que es preveia fa pocs mesos quan les espases encara estaven en alt després de la victòria de Junqueras amb el 52% dels vots en la segona ronda de les primàries. Un Junqueras reforçat després d’aconseguir pactar amb el govern espanyol la condonació del deute del FLA o el traspàs de Rodalies i havent marcat les línies vermelles amb els socialistes a Catalunya. Amb tot, encara hi ha interrogants sense resoldre que s’hauran d’esclarir a Martorell.
Votacions de les ponències
A diferència del que fan habitualment els partits, Esquerra tria primer la nova direcció (enguany es van presentar quatre candidatures, tres de les quals van aconseguir els avals i es va haver d’anar a segona volta) i després es voten els documents que han de regir l’actuació del partit durant el mandat que comença i que s’allarga quatre anys. Si normalment se sotmet a l’aval de la militància dos textos (la ponència política i l'estatutària) aquest cap de setmana se n'hauran de validar tres, ja que a aquests dos se’ls suma la ponència estratègica, batejada com a Objectiu 2031, en referència al centenari del partit i també en les eleccions municipals que se celebraran arreu del país aquell any, pel qual la formació es fixa com a fita haver recuperat la majoria social a favor de la independència. A diferència d’altres ocasions, han desaparegut les referències a altres països d’altres països per tenir com a exemple: ni rastre d’Escòcia, Montenegro o el Quebec.
Junqueras va tornar a la presidència del partit el 15 de desembre, quan es va imposar en segona volta al candidat dels “roviristes”, Xavier Godàs, amb el 52% dels vots amb una participació altíssima de la militància, que mesos enrere havia avalat que els 20 diputats d’ERC aconseguit en les eleccions del 12 de maig votessin a favor de la investidura de Salvador Illa. Un pacte segellat per Marta Rovira, que ja de sortida, va assumir la màxima responsabilitat. El suport de les bases que té el president en aquesta “nova etapa” d’Esquerra és molt menor del que havia tingut en el passat. Junqueras i Rovira van ser durant molts anys una rara avis en un panorama polític cada cop més volàtil, ja que van estar al capdavant del partit des de l’1 d’octubre del 2011 fins el 10 de juny del 2024, tretze anys, una xifra molt poc habitual. Durant aquests anys, la militància els ha avalat amb alts percentatges de suport, tot i que aquest va anar disminuint lentament des del 2019, quan va quedar per escrit l’aposta d’Esquerra i la seva direcció pel diàleg com a via per resoldre el conflicte polític i el pragmatisme després del referèndum d’autodeterminació. Caldrà veure quin percentatge de suport tenen les ponències aquest cap de setmana.
Les esmenes més sucoses, retirades
També es votaran les esmenes, tot i que les que prometien generar més enrenou han estat finalment retirades. Estem parlant de les que plantejaven limitar, per un costat, la possibilitat que Junqueras es tornés a presentar com a president del partit en el pròxim congrés i separar els càrrecs orgànics dels institucionals. Això afecta ara per ara molt més a Elisenda Alamany, que també es regidora a l’Ajuntament de Barcelona (i va fregar ser tinent d’alcalde de Jaume Collboni però el congrés de la federació barcelonina que ho havia de votar al juny es va ajornar perquè els militants va acudir-hi en massa i encara no s’ha pres una decisió al respecte), que no pas Junqueras, inhabilitat encara a l’espera que se li apliqui la llei d’amnistia. Segons expliquen des de la candidatura de Xavier Godàs, Nova Esquerra Nacional, s’ha pres aquesta decisió després d’un pacte amb la direcció de Junqueras, que s’ha compromès, diuen, a abordar la qüestió amb profunditat durant el mandat. També perquè “no volen que aquest tema tan transcendent com el model de partit no quedi esquitxat per debats personals”. Per molts, aquest congrés ha estat un plebiscit a la figura de Junqueras que ha acabat guanyant.
L’afer dels cartells: el desenllaç?
Durant la campanya electoral per les primàries internes, Oriol Junqueras va prometre ser més dur amb els compliments dels pactes amb els socialistes i fer net dins el partit després de l’afer dels cartells contra els germans Margall que al juliol va sortir a la llum que havien sortit de dins d'ERC. Junqueras sempre va negar haver-ne sabut res fins que no es va publicar als mitjans, mentre Rovira i altres exdirigents asseguraven que se’n va assabentar com ells, mesos abans. Va posar sobre la taula la creació d’una Comissió de la Veritat, presidida per Joan Tardà, el conseller nacional més votat per la militància i que vol aprofitar la seva influència per tibar el partit més cap a l’esquerra i fer que deixi de ser únicament independentista.
Un cop guanyat el congrés, Junqueras va posar en marxa aquesta comissió que tenia encomanat aclarir l’afer que va acabar de convertir la crisi interna en una guerra a plena llum del dia. Finalment, no es diu Comissió de la Veritat sinó “sobre les suposades estructures paral·leles als òrgans de govern”, que explicarà les seves conclusions davant la militància. Amb tot, els inscrits al congrés no votaran el dictamen que faci aquesta comissió purament política amb la qual la direcció aspira a acabar de fer net, tal com va prometre el passat setembre Junqueras en l’acte a Olesa de Montserrat, on va posar totes les cartes sobre la taula per recuperar la presidència.