Malgrat que la nit de les eleccions alguns haguessin pogut fantasiejar amb un camí de roses, era evident que la negociació per fer Govern no seria bufar i fer ampolles. Ja han passat més de dues setmanes del 14-F i en queda menys d'una i mitja pel primer match ball. Com a màxim divendres vinent, 12 de març, s'ha de constituir el Parlament, amb el corresponent repartiment de càrrecs que ERC pretén que englobi un pacte conjunt que inclogui Mesa, investidura, Govern i pressupostos. 

La idea que es repeteixi el guió viscut durant les dues darreres legislatures, amb un periple de dos mesos d'incertesa, amb investidures frustrades i l'amenaça permanent de la repetició electoral, inquieta les files republicanes. Ara que ells tenen el lideratge del bloc independentista volen que s'evidenciï que ERC és sinònim d'estabilitat, tot el contrari del que ha representat l'era Torra. D'aquí la pressa per arribar a divendres que ve amb un acord transversal, tant en la forma com en el fons. 

El partit d'Oriol Junqueras té obertes tres vies de negociació. Els dos fronts prioritaris són amb Junts i la CUP, assumint que En Comú Podem serà un aliat recurrent però molt probablement no un soci estable. A partir d'aquí, hi ha dues velocitats. Les trobades s'han multiplicat en els darrers dies i n'hi ha hagut vàries allunyades dels focus, sobretot amb Junts. Els republicans aprofiten cada conversa amb la CUP per exhibir públicament cada petit avenç en les reunions, fins al punt que Sergi Sabrià -un dels homes forts del partit i membre del comitè negociador- va afirmar en una entrevista a RTVE que la cosa anava millor amb els anticapitalistes que no pas amb Junts. Els comunicats i declaracions celebrant la sintonia amb els cupaires respon a l'estratègia de pressionar els de Puigdemont perquè es vegin arrossegats a pactar per no quedar fora de joc. 

Junts, però, administra els tempos a la seva manera i considera que el cronòmetre juga al seu favor, que com més s'acosti el xiulet final, més podran collar ERC en la negociació. Fonts republicanes reconeixen a ElNacional.cat que en són conscients, però avisen que mantindran la posició encara que entrin en temps de descompte. Al mateix temps, tot i que inicialment eren un reducte, creixen les veus a Junts que aposten per partir peres i quedar-se a l'oposició. Més després de l'enuig generat perquè ERC hagi donat ales a la CUP amb la possibilitat de presidir el Parlament, en comptes de deixar clar que, segons defensen a Junts, com a segona força independentista, la cadira els correspondria a ells. 

La patata calenta d'Interior, per ERC

Com era d'esperar, el gran escull entre ERC i Junts està sent casar els respectius fulls de ruta cap a la independència. Durant el mandat de Quim Torra van quedar paleses les diferències entre la via pactista i pragmàtica del tàndem Junqueras-Rovira i la confrontació intel·ligent que propugnen Puigdemont i Borràs. Junts admet que és ERC qui ha de marcar el pas, perquè va quedar per davant a les urnes, però llegeix els resultats del 14-F com un empat tècnic.

Els republicans volen arrossegar Junts a la taula de diàleg amb l'Estat, sobretot perquè no la boicotegin un cop torni a funcionar. Per accedir-hi, Borràs, Artadi i companyia demanen deixar escrit com s'auditarà i avaluarà l'espai de negociació amb Madrid. Alhora, des d'ERC pressionen per obrir ja altres carpetes com els programes econòmics i socials i dibuixar com serà la gestió del dia a dia, amb la consegüent estructura de Govern. Des de la seu de Calàbria expliquen a aquest diari que ells tenen ja la llista de persones que poden ocupar càrrecs al Govern. "Tenim noms per totes les conselleries", diuen, però estan a l'espera de saber com s'acabaran repartint amb Junts. En qualsevol cas, donen per fet que la patata calenta que serà la conselleria d'Interior els caurà per primera vegada a les mans. 


Una furgoneta de la Guàrdia Urbana crema durant les protestes de dissabte passat a Barcelona. / Pau de la Calle

Acord de governabilitat amb la CUP

En paral·lel avancen les converses amb la CUP. I malgrat que ERC manifesta satisfacció per com evoluciona la negociació amb els cupaires, fonts del partit admeten en privat que serà molt difícil que acabin entrant al Govern. De fet, la fórmula que des de l'entorn d'Aragonès apunten a aquest mitjà que tindrà més números, passaria més per un acord de governabilitat similar al que van signar l'any 2012 Artur Mas i Oriol Junqueras. En aquell moment, el líder d'ERC va comprometre's a garantir l'estabilitat parlamentària a CiU amb la consulta del 9-N de 2014 a l'horitzó. 

Ara es tractaria de repetir un acord d'aquest tipus pel qual els anticapitalistes apuntalessin el govern independentista d'ERC i Junts, que sols no arriben a la majoria absoluta. Aquest rol de puntal podrien jugar-lo també els comuns, tal com van fer en la passada legislatura amb els pressupostos de la Generalitat per 2020. 

Illa, a la rereguarda

Queden encara, doncs, molts fronts oberts per anar tancant. La data límit del 12 de març és inamovible. S'hi arribi o no amb un acord global, es constituirà el Parlament i al cap de 10 dies s'haurà de fer la primera sessió d'investidura. En cas que Aragonès no hi arribés amb els suports garantits, el nou president del Parlament podria acceptar la proposta de Salvador Illa per presentar-s'hi, com a líder del partit guanyador de les eleccions. 


El candidat del PSC, Salvador Illa. / EFE

A la imatge principal, Sergi Sabrià i Elsa Artadi a l'hemicicle del Parlament. / ACN