Esquerra Republicana ha assenyalat aquest dijous que la llei d’amnistia “no és suficient” i ha recordat que la solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya passa per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Ho ha dit al Congrés la diputada republicana Pilar Vallugera, durant el debat per aprovar —i dur-la al Senat— la norma que ha de reparar la persecució judicial a independentistes. Durant la seva intervenció, ha assenyalat també que l’amnistia “s’ha fet pels que van anar a l’aeroport, no només pels líders dels partits”.
Aquesta ha estat la intervenció d’Esquerra Republicana just abans que el Congrés dels Diputats voti la llei d’amnistia, que, si no hi ha cap sorpresa, aquest dijous haurà de tirar endavant a través de tots els vots dels socis de la investidura, excepte Coalició Canària, que sempre s’ha oposat a la norma que ha de reparar la persecució judicial a independentistes.
Si la llei tira endavant aquest dijous, es deu al pacte definitiu al qual van arribar la setmana passada el PSOE, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Va ser precisament la Comissió de Venècia allò que va fer acceptar als socialistes la prevalença de la directiva europea sobre terrorisme per davant del Codi Penal. Ara, els actes tipificats com a terrorisme, traïció i malversació queden dins del perímetre de la llei d’amnistia, emmarcat en els “estàndards europeus”. Per altra banda, la traïció l’emmarca en la Carta de les Nacions Unides i en una resolució de l’Assemblea General de l’ONU. I la malversació s’inclou sempre que no hagi donat lloc a “enriquiment” en forma de “benefici personal”.
La llei d’amnistia, a les portes de les eleccions catalanes
El Congrés aprovarà aquest dijous la llei d’amnistia, encara amb la ressaca de la convocatòria d’eleccions catalanes pel 12 de maig. La llum verda d’aquest dijous a la cambra baixa té conseqüències en els comicis del 12-M, perquè d’aquesta norma depèn el futur de Carles Puigdemont, qui aquest dimecres ja aplanava la possibilitat que es converteixi en el candidat de Junts per Catalunya en aquelles eleccions.
Aquest mateix dijous, fonts de Junts han assegurat que veuen “factible” que Puigdemont estigui present a una sessió d’investidura que podria produir-se cap al mes de juny. Ara bé, denuncien que “Pere Aragonès i Pedro Sánchez han jugat amb el calendari, sabent que els jutges dilataran” l’aplicació de la llei d’amnistia. I detecten en el fracàs de les negociacions dels pressupostos “l’excusa” del cap de l’executiu català per avançar eleccions al Parlament.
La dependència de la legislatura espanyola amb Catalunya va posar-se de manifest per enèsima vegada aquest dimecres al vespre. A causa de la convocatòria electoral al Parlament, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va ordenar al seu equip renunciar als pressupostos espanyols del 2024, i començar ja a treballar en els del 2025.