La polèmica generada entre l'independentisme després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, anunciés dimarts quina era la seva proposta per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat s'ha constatat aquest divendres durant les votacions de les propostes de resolució al debat de política general del Parlament. I és que només ERC i els comuns han votat a favor d'una iniciativa dels de Jéssica Albiach que defensava la necessitat d'impuls aquell acord de claredat anunciat pel cap de l'executiu. Els socis de Govern, Junts, han apostat per abstenir-se, mentre que el PSC i la CUP han votat en contra, forçant el Parlament a tombar aquesta proposta.
El text de la resolució dels comuns instava la cambra catalana a constatar "la necessitat de convocar la taula de partits catalana per impulsar un acord de claredat i presentar-lo posteriorment a la taula de diàleg". L'objectiu, doncs, era que l'acord passés per dos espais de debat i així aconseguir "unificar criteris i establir les bases i condicions per poder fer un referèndum efectiu i acordat sobre l'estatus polític de Catalunya, on tothom se senti inclòs i on tothom accepti el resultat i com a mínim, s'acordi el procediment, les condicions per a dur-lo a terme i la interpretació del seu resultat".
La posició de Junts, PSC i CUP no sorprèn
El cert és que el fracàs d'aquesta proposta no sorprèn quan es tenen en compte les reaccions que va generar l'acord de claredat entre els partits. Junts, que s'ha abstingut per no escenificar una nova ruptura més enmig de la crisi oberta entre els socis del Govern, ja va avisar dimarts, durant la seva intervenció al debat de política general, que se'ls feia complicat avalar una nova proposta per resoldre el conflicte sense haver complert encara l'acord de Govern. "No es pot actuar de forma unilateral", advertia Albert Batet. Pels socialistes, Salvador Illa afirmava que la proposta d'Aragonès li provocava un dejà vu i feia evident la seva negativa reclamant "votar acords i no ruptures". I la CUP recordava que La Moncloa no va trigar ni trenta minuts a descartar la proposta per l'autodeterminació del president.
Aragonès ja va avançar en el discurs institucional amb motiu de l'11 de Setembre que la seva proposta era que els catalans tornessin a votar. Durant el debat de política general de dimarts, però, va entrar a concretar la via que ho hauria de fer possible. "Vull proposar un acord de claredat a l'Estat. Un acord que identifiqui quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet Canadà i el Quebec. Com va saber fer -i estic convençut que ho tornaran a fer- el Regne Unit i Escòcia", va explicar el president en el darrer tram de la seva intervenció. Des d'aleshores, ha insistit en la vigència de la proposta malgrat el posicionament de la resta de partits.