Blindatge i seguretat jurídica. Són els dos principals objectius que persegueix l’independentisme en els últims dies de negociacions per segellar la llei d’amnistia. Converses persistents i, sobre la taula, les esmenes que ERC i Junts van presentar en solitari i que han decidit mantenir vives pel debat a la Comissió de Justícia, després que el dijous els partits independentistes i el PSOE avancessin en millores a la llei. El repte: arribar a un punt comú amb els socialistes per posar molt difícil als jutges que puguin esquivar l’aplicació efectiva de la llei.
El principal escull ara mateix té a veure amb la protecció del Tsunami Democràtic i dels CDR de l’Operació Judes, acusats de terrorisme pel jutge Manuel García-Castellón. Fonts d’Esquerra Republicana indiquen en una conversa telefònica amb ElNacional.cat la complexitat que representa haver d’enfrontar-se a l’evidència que els jutges retorçaran les lleis per intentar deixar al marge de l’amnistia casos que sí que hi estan reconeguts. “El nostre drama és que hem d’intentar amnistiar conductes que no s’han produït perquè ens les imputen”, lamenten des de la formació d’Oriol Junqueras. L’esmena que va registrar ERC, igual que la de Junts, aposta per eliminar el terrorisme de les exclusions.
I és que els republicans apunten que el que està clar és que el terrorisme podria estar perfectament i tranquil·lament a dins de les exclusions de l’amnistia (el ja famós article 2), donat que al llarg de tot el procés independentista no s’ha produït cap cas, ni de terrorisme ni de violència. “Tothom està d’acord que els delictes de terrorisme no s’han d’amnistiar, però és que no n’hi ha hagut”, afegeixen. Tanmateix, davant una actuació “no ajustada a dret dels tribunals espanyols”, és convenient prendre totes les precaucions.
Quina és l’escletxa amb el redactat actual? Des de la bancada republicana, sostenen que el problema és que un jutge decideixi imputar per terrorisme una sèrie de persones, encara que sigui “evident a ulls de tothom” que no hi ha hagut terrorisme. Per això, “s’ha de ser molt curós”. L’objectiu, per tant, és arribar a un redactat que compleixi dos criteris: la robustesa jurídica de la llei per ser el més inatacable possible i, alhora, que cap jutge pugui “matxucar la realitat” per incloure determinades conductes dins dels supòsits no amnistiables. El que cal és trobar una redacció que pugui incloure les dues necessitats. “Es pot fer”, subratllen des d’Esquerra, “o com a mínim es pot fer més del que hi ha ara”. “Es pot afinar”, insisteixen.
Davant d’aquest escenari, si finalment no es pot eliminar l’apartat relatiu al terrorisme, pels republicans, s’ha d’aconseguir que cap de les conductes que s’han produït es pugui excloure de l’amnistia. O, dit amb altres paraules, “hem de ser prou curosos perquè no fem excloïble cap dels tipus en què un jutge ens pugui intentar incloure”. Des d’Esquerra són optimistes: “Podem trobar un redactat que faci més complicat” que els tribunals espanyols apliquin tipus delictius que no s’han produït.
Els serrells tècnics sobre les mesures cautelars
Al costat de l’article referent al terrorisme, l’altre element central que està en l’aire són les mesures cautelars. Estem parlant de l’article 4 de la proposició de llei. Des d’ERC, asseveren que aquest precepte s’ha d’acabar de perfilar a escala tècnica per deixar clar què passarà en el moment que la llei entri en vigor (que, segons la disposició final, serà el mateix dia que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat).
No és una qüestió complicada, és més aviat de robustesa, i cal trobar-hi una solució. Se’n continuarà parlant aquest cap de setmana, i les fonts republicanes consultades per aquest diari es mostren convençudes que es podrà arribar a un acord.
Reparació i reversió de la repressió econòmica
Les altres dues esmenes que ERC ha mantingut vives pel debat i votació a la comissió tenen a veure amb les multes i amb l’exclusió dels actes tipificats com a tortures.
En primer lloc, Esquerra vol “batallar fins al final” l’esmena relativa a les multes. La posició de partida dels republicans és que s’han de tornar totes les multes, incloses les del Tribunal de Cuentas, però com que això saben que és complicat, reclamen, com a mínim, que s’han de tornar les administratives. I si l’argument en contra és econòmic, advoquen perquè les torni la Generalitat. A la seva esmena volen que es puguin tornar les multes imposades per sancions derivades de la Llei Mordassa segons el criteri de l’administració competent (a l’article 7.2).
Finalment, ERC reclama eliminar el “llindar mínim de gravetat” en l’exclusió dels actes tipificats com a “delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants”. La raó és ben senzilla: és una de les deficiències que va detectar Amnistia Internacional en un informe sobre la proposició de llei registrada pel PSOE. L’ONG recordava que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha afirmat que tot ús innecessari de la força per part de la policia vulnera l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, i que, en aquests casos, no són permissibles les amnisties. A la seva justificació, ERC argumenta que “no hi ha una escala dels delictes de tortures” i que, per tant, “és innecessari condicionar l’exclusió a un llindar de gravetat mínim”.
Totes aquestes són les cartes que Esquerra Republicana posa sobre la taulaa amb l’objectiu de garantir la seguretat jurídica i el blindatge de l’amnistia. La llei s’aprovarà d’aquí a uns dies al Congrés i d’aquí a un parell de mesos llargs arribarà al BOE després de superar la carrera d’obstacles del Senat. Ara bé, quan es publiqui negre sobre blanc i hagi entrat en vigor, no haurà acabat res. Al contrari. En aquell moment, començarà tot: fer-la efectiva i que tots els implicats se’n puguin beneficiar. I la voluntat des d’ara i fins que el dimarts la llei quedi rubricada (després que s’aprovi a la Comissió de Justícia, el Reglament del Congrés preveu que només es puguin fer transaccionals si cap grup hi està en contra, cosa que deixa molt poc marge de maniobra), és esmerçar els esforços per garantir que la traducció jurídica de l’amnistia sigui fidel a la voluntat i l’esperit de la norma. És a dir, assegurar-se que no hi hagi esquerdes, per molt petites que semblin, per les quals els jutges, que han demostrat que faran contorsions amb la llei tant com puguin, puguin desviar-se del camí marcat pel poder legislatiu.