La gran aposta estratègica d'Esquerra Republicana és una, el diàleg amb el govern espanyol, amb dos objectius: l'amnistia i l'autodeterminació. El primer consideren que s'està assolint per la via dels fets: indults, supressió de la sedició, reforma de la malversació... Ara és el moment d'entrar en una "segona fase", com diuen els mateixos republicans: la de negociar el referèndum. Així es recull en la ponència política que es debatrà i votarà en el congrés nacional del pròxim 28 de gener. Parteixen de la base de l'acord de claredat que va proposar el president Pere Aragonès per a començar a parlar de les condicions d'aquesta votació, que pretén ser negociada amb l'Estat. Ells fan la seva proposta, una majoria reforçada del 55%, però volen obrir un "debat social" per a posar-ho damunt la taula del govern espanyol. Treballen sense terminis preestablerts.
La ponència política d'ERC parteix de diferents referents per a proposar les seves condicions. La més rellevant són els llindars, que es basen en l'experiència de Montenegro (avalada per la Unió Europea): una participació mínima del 50% i un mínim del 55% de suport al sí. Fonts republicanes insisteixen que simplement és la seva proposta de condicions i les posa "a disposició del debat públic". Defensen la majoria qualificada del 55% per diversos motius: per antecedents internacionals però també per a fer-lo més homologable a nivell europeu i “més inclusiu”. “Guanyarem molta legitimitat si guanyem amb el 55%, és incontestable i el podem tenir si es percep com el referèndum definitiu”, justifiquen aquestes fonts. El que tenen clar és la "majoria del 80%" que dona suport a l'eina del referèndum, que va molt més enllà dels votants independentistes. I, després d'un debat social, volen posar aquest acord de claredat damunt la taula del govern espanyol. Aquests percentatges són els que més discussió interna han generat.
Més enllà dels llindars, ERC també aposta per una "pregunta clara" com la de l'1-O i per un demos com el d'Escòcia el 2014: totes les persones residents a Catalunya majors de 16 anys i totes aquelles residents que tinguin dret a vot a les eleccions al Parlament de Catalunya. De la mateixa manera, el document estableix, en la mateixa línia que el Tribunal Suprem canadenc, que "una victòria del sí hauria de donar lloc a un procés de negociació de bona fe entre els governs català i espanyol, amb mediació europea i internacional, de cara a arribar a un acord que permeti la creació d'una República Catalana independent reconeguda a nivell internacional".
El que planteja la ponència dels republicans és que cal encetar una nova etapa a la taula de diàleg. La primera fase s'ha centrat sobretot en la desjudicialització, i segons Calàbria s'han començat a veure els fruits, que consideren "de facto" els efectes d'una amnistia: "D'apostar públicament perquè els líders independentistes complissin íntegrament la condemna de presó i tipificar el delicte de referèndum il·legal a seure en una taula de negociació acceptant parlar de tot, indultar parcialment els presos i preses polítiques i tramitar la derogació de la sedició".
Ara volen entrar en una "segona fase" del diàleg, a partir de la proposta d'acord de claredat feta pel president Pere Aragonès al debat de política general. "No volem que això ens impedeixi entrar en l'agenda política. Fets els primers passos, que considerem bastant importants, demanem al govern espanyol que assumeixi el gran consens polític i social que existeix a Catalunya", assenyalen les fonts. Això sí, eviten establir calendaris concrets. "Molt més necessari és que el Govern de la Generalitat comenci el debat social i visibilitzar aquesta força social", sostenen des d'ERC.
Segon bloc: la governabilitat
La ponència política d'ERC està dividida en dos grans blocs: l'estratègia política en el conflicte polític amb l'Estat i el "bon govern" de la realitat diària. En aquest segon bloc se centren en la “construcció de sobirania” en tots els àmbits, amb exemples concrets de polítiques posades en pràctica per Esquerra Republicana a nivell nacional i municipal. Els republicans volen demostrar “allò que podríem fer amb un Estat”, que “l’independentisme millora les condicions de vida de la gent” i fins i tot “aproximar-se” a persones que no es consideren independentistes “a través del bon govern i les bones pràctiques”. Reivindiquen múltiples sobiranies, des de l'econòmica i energètica fins a la sobirania social, democràtica o feminista, passant per la sobirania lingüística i cultural.
Aquest document, elaborat per un equip redactor triat per l'executiva, s'obre ara a la militància perquè pugui fer-hi les seves aportacions a través d'esmenes. A principis de gener, aquestes esmenes seran debatudes i aprovades pels congressos territorials i sectorials del partit. L'aprovació final de la ponència política tindrà lloc el pròxim dissabte 28 de gener, al plenari del Congrés Nacional de la formació.