Els grups municipals d'ERC i de la CUP han demanat explicacions a l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), sobre la inauguració divendres passat dels Jocs Mediterranis, segons informen els dos partits. Els republicans ja han sol·licitat una reunió amb l'alcalde per saber el nombre d'entrades venudes, per quins canals s'ha fet la venda, quantes entrades s'han regalat i amb quin criteri i quantes peticions d'entrades s'han denegat.
"Exigim una explicació pública i que pugui ser contrastada per la poca afluència de públic en la inauguració", ha afirmat el portaveu d'ERC a Tarragona, Pau Ricomà. ERC també vol determinar si són certes algunes informacions sobre la possibilitat que es regalessin entrades a VOX i SCC (Societat Civil Catalana).
En aquest sentit, la CUP també reclama explicacions davant la "suposada connivència entre l'organització dels Jocs i l'extrema dreta espanyolista" perquè "s'haurien pogut facilitar entrades per mostrar una grada absolutament monàrquica".
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de la seva banda, ha negat que hi hagués públic seleccionat en la inauguració dels Jocs Mediterranis i justifica que les grades buides estaven reservades per als esportistes. Ballesteros- en una visita a l'Anell Mediterrani al costat del president del Parlament, Roger Torrent-, ha assegurat que la venda d'entrades no estava dirigida. "Es diuen moltes bestieses", ha tancat l'alcalde de Tarragona, i ha assegurat que és "impossible" que la venda d'entrades fos dirigida, perquè només podien retirar-se de sis en sis.
L'alcalde ha justificat que el Nou Estadi no estigués ple per les reserves fetes a la família olímpica -3.000 places per als atletes, encara que gairebé tots se'n van anar després de la desfilada-, 1.800 per a delegacions i 800 per a voluntaris. El Nou Estadi té un aforament de 14.000 places i l'objectiu era vendre la meitat de localitats, una meta complerta perquè se'n van vendre 6.793, segons Ballesteros.
L'alcalde també ha criticat els xiulets que es van escoltar divendres passat quan ell va nomenar el president Quim Torra, i els ha rebutjat sense "cap tipus de pal·liatiu", encara que els ha emmarcat en la "llibertat d'expressió".