Un mateix escó, el de Laura Borràs, que es dirimeix en dues cambres. Aquest dimecres, el ple del Parlament de Catalunya ha frenat la reforma del reglament proposada pel PSC, que incloïa un mecanisme que permetria apartar la líder de Junts per Catalunya. No ha superat el debat a la totalitat, perquè ERC i la CUP han sumat els seus vots als juntaires i han impedit el seu tràmit parlamentari. Tots dos grups han argumentat que, si bé estar d'acord en el fons, no comparteixen la forma i que sigui una iniciativa ad hoc. Sí que ha prosperat, en canvi, la reforma d’ERC i la CUP, que blinda el vot telemàtic de Lluís Puig i busca combatre els discursos d’odi. S'ha aconseguit un petit gest d'unitat independentista. Però la vista també està posada en el Congrés dels Diputats, on es reuneix la Junta Electoral Central aquesta mateixa tarda. Damunt la taula té les al·legacions contra la retirada del seu escó.
La reforma del PSC ha estat tombada per una majoria ben àmplia, que ha donat suport a l'esmena a la totalitat de Junts, des d'ERC i la CUP fins al PP. Només hi han votat en contra els socialistes i els comuns, mentre Ciutadans s'ha abstingut. Marcador final: 75 vots en contra de la iniciativa, 41 a favor i 15 abstencions.
Què plantejava la reforma registrada del PSC? Se centrava especialment en el cas de Laura Borràs, establint supòsits per a la “pèrdua de la condició de membre de la Mesa del Parlament”: per pèrdua de la condició de diputat, per renúncia expressa, per deixar de pertànyer al grup parlamentari al qual s’estava adscrit o per “remoció del càrrec” acordada per una majoria absoluta. Aquesta iniciativa de remoció podria ser presentada per dos grups o una cinquena part dels diputats.
Els socialistes també posaven el focus en les remuneracions que perceben els expresidents. Ara mateix, quan un president deixa el càrrec, percep el 80% del seu sou durant la meitat del temps que ha exercit o un mínim de quatre anys. En canvi, el PSC plantejava que es reduís al 20% i només durant sis mesos. En cas de jubilació, avui un expresident cobra una pensió vitalícia del 60% si ha exercit un mínim de dos anys. Amb la iniciativa del PSC hauria passat al 10%, també durant sis mesos.
La reforma que sí que prospera
En canvi, sí que ha prosperat una altra reforma del reglament del Parlament, que s'ha debatut conjuntament amb la del PSC. És la registrada conjuntament per ERC i la CUP, i se centra especialment en dos àmbits. Per una banda, la iniciativa busca "prohibir els discursos d'odi o intolerants" a la cambra catalana. Per altra banda, el text proposa incorporar el vot telemàtic en situacions excepcionals i actualitzar els casos en què es permet delegat el vot dels diputats. D'aquesta manera es busca blindar el vot del diputat de Junts, Lluís Puig, i intentar driblar la sentència del Tribunal Constitucional. Ara la reforma continua el seu tràmit parlamentari. Els 18 vots de Vox, PP i Ciutadans no han pogut impedir-ho.
El PSC incorporarà com a esmena a la reforma d'ERC i la CUP la proposta per revocar membres de la Mesa
Durant la defensa de la seva iniciativa, el diputat del PSC, Ferran Pedret, ha avisat l'independentisme que, tot i que la seva proposta de reforma del reglament no hagi prosperat, "s'acabarà debatent". Pedret, que precisament és secretari primer de la Mesa del Parlament, ha anunciat que introduiran com a esmena a l'articulat la seva iniciativa per revocar membres de l'òrgan de govern de la cambra a la proposta de reforma del reglament presentada per ERC i la CUP. Per als socialistes, és important que "la presidència del Parlament estigui a les mans del Parlament davant un bloqueig polític que s'allarga i està erosionant el prestigi de la institució". "Les forces de l'independentisme recomponen fugaçment avui un bloc per furtar el Parlament la possibilitat de dotar-se d'una eina" per revocar aquests càrrecs, ha criticat el diputat socialista.
Per la seva banda, Esquerra Republicana ha justificat el vot favorable a l'esmena a la totalitat perquè "les reformes ad personam no són sempre beneficioses". "Tot i que no qüestionem que pugui ser necessari abordar aquest mecanisme i que no ha de ser descartable establir mesures de control per als membres de la Mesa, creiem que s'ha de fer d'una manera més àmplia", ha postulat Jordi Orobitg, portaveu adjunt d'ERC al Parlament. En una línia similar s'ha expressat Carles Riera, de la CUP, que comparteix la "conveniència de revisar i actualitzar la capacitat del ple per modificar la composició de la Mesa en situacions excepcionals", però creu que el plantejament dels socialistes és erroni: "Fet així, podria dur a utilitzar els càrrecs com a moneda de canvi i podria vulnerar la vocació d'objectivitat en funció d'interessos polítics".
A Junts consideren que la reforma del reglament presentada pel PSC és "oportunista" i "un nyap". Jaume Alonso-Cuevillas sosté que és un intent de "netejar-se la consciència" per l'aplicació de l'article 25.4, amb el qual es va suspendre Laura Borràs com a presidenta del Parlament, tot afegint que aquest és contrari "a tots els drets fonamentals". A més, Cuevillas ha alertat que, amb l'articulat que proposaven els socialistes, "dos grups grans i un petit es podrien posar d'acord per treure'ls a tots de la mesa, si el 52% independentista ens posessim d'acord, els podríem fer fora de la mesa i de les meses de les comissions, suggereixo que el PSC s'autoesmeni". D'altra banda, els comuns sí que han traslladat el seu suport al PSC perquè "no té sentit poder fer una moció de censura al president de la Generalitat i que no es pugui canviar la presidència del Parlament". Tant Vox com Cs i PP han coincidit en què aquesta reforma no és necessària perquè l'article 6.2 de la LOREG, que apunta a la inelegibilitat sobrevinguda, ja permet "apartar" Laura Borràs.
Sobre la proposta que sí que segueix el seu tràmit, la reforma d'ERC i la CUP, ambdues formacions han defensat que han revisat els reglaments del Parlament Europeu i del Congrés dels Diputats per establir els criteris que prohibeixen els discursos d'odi, així com els supòsits que es contemplen per al vot delegat i la incorporació del vot telemàtic. Des de Junts, també l'han considerat "oportunista" perquè "s'hauria pogut fer abans" i haver pogut investir el president a l'exili, Carles Puigdemont, el 30 de gener de 2018. Els socialistes s'han mostrat oberts a "examinar amb ànim constructiu" la proposta, tot i que la redacció actual els planteja "dubtes". Per la seva banda, Vox, Cs i PP han expressat els seus dubtes sobre "com objectivar" el que s'entén per discurs d'odi i han acusat l'independentisme de fer discursos que també es podrien catalogar en aquest sentit.