La decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar el vot telemàtic de Lluís Puig, que es troba a l'exili, a només cinc dies que se celebri el ple de constitució del Parlament que donarà inici a la nova legislatura, portarà cua. Com ja han fet des de Junts per Catalunya, ERC ha condemnat aquesta decisió del Constitucional, tot alertant que aquest moviment té l'objectiu de "torpedinar les majories al nou Parlament", ja que aquesta legislatura començarà amb tres diputats independentistes a l'exili (el mateix Puig, Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, de baixa mèdica), amb els ulls posats en el ple del 10 de juny. La intenció del TC és així, segons els republicans, "dificultar que surti elegida una mesa antirepressiva que pogués ser garant dels drets per a tots els diputats i diputades afectades encara per la repressió a l'inici d'aquesta legislatura".
Crítiques al PSC
Des d'ERC subratllen que aquesta decisió arriba quan només falten cinc dies per a la constitució de la cambra i quan ja ha passat més d'un any d'ençà que el PSC va interposar un recurs contra aquest sistema de vot telemàtic per garantir que Lluís Puig pogués exercir els seus drets com a diputat al Parlament. En un comunicat, Esquerra recorda que ja havien censurat aquest recurs quan els socialistes el van interposar, situant el partit de Salvador Illa al costat de Cs, PP i Vox en aquesta matèria, "per fenar qualsevol via democràtica per garantir drets a representants polítics represaliats durant l’anterior legislatura i, en conseqüència, silenciar la ciutadania a qui representen". En aquest sentit, els d'Oriol Junqueras lamenten que el recurs del PSC "obri més la porta a vies coercitives al Parlament", reiterant que la judicialització mai és la via per fer política.
En el mateix comunicat, el partit recorda el seu intent, juntament amb la CUP, per reformar el reglament del Parlament de Catalunya, incorporant el vot telemàtic i nous supòsits de delegació del vot, amb la voluntat d'evitar decisions com aquesta, registrant la modificació de la llei per lectura única. En aquest sentit, culpen Junts per tombar-ho a la Junta de portaveus de la cambra catalana, fet que segons els republicans ha alentit una "eina útil per garantir els drets" de Puig.
Com complica la sentència del TC el vot de Puigdemont i de Puig?
La sentència d'aquest dimarts, que anul·la el vot a distància de Lluís Puig, complica la sessió constitutiva del Parlament. En ella, els magistrats assenyalen que en el cas de Lluís Puig "no concorre cap situació excepcional que permeti exceptuar constitucionalment l'exercici presencial del dret de vot". La decisió impacta de ple en el vot de Puigdemont i el mateix Puig aquest dilluns, quan s'escollirà la nova Mesa del Parlament. Aquesta jurisprudència els podria impedir la seva participació, sumada a la sentència de l'abril de 2023. Convé recordar, en aquest sentit, que la llei d'amnistia encara no està en vigor perquè no ha estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i el president a l'exili ha reiterat que el seu retorn es produirà per al ple d'investidura.
Per tant, el més probable és que tant ell com l'exconseller Lluís Puig hagin de sol·licitar la delegació del vot o emetre'l telemàticament el 10 de juny, un pas que també haurà de seguir el parlamentari d'Esquerra Republicana, Ruben Wagensberg, exiliat a Suïssa per la causa de Tsunami Democràtic. La decisió sobre aquestes peticions quedarà en mans de la mesa d'edat, que estarà formada per Agustí Colomines (Junts), Mar Besses (Esquerra Republicana) i Júlia Calvet (Vox).