"No renunciem a res ni permetrem que es diguin mentides sobre allò que fem per defensar la llengua. N'hem sentit moltes de mentides en les últimes hores". Amb contundència la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha defensat aquest dilluns la vigència del polèmic acord entre PSC, ERC, Junts i els comuns per, segons els partits, protegir el català a l'escola i defensar-se del 25% del castellà que imposa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El mateix dia en què es va anunciar la modificació de la Llei de Política Lingüista i es va saber que reconeixia per primer cop el castellà a les aules, va crear un fort malestar entre la societat civil, i fins i tot va empènyer Junts a recular, mentre que dissabte centenars de persones van protestar a Barcelona per exigir que el català sigui l'única llengua vehicular a l'escola, en una convocatòria que va rebre el suport d'entitats sobiranistes i de àmbit educatiu, com ara l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), diversos consells locals del Consell per la República, el CDR de Barcelona, i la Plataforma per la Llengua, entre altres.

Vilalta ha defensat que la modificació dona seguretat jurídica als centres, i ha assegurat que busca superar la lògica dels percentatges a l'escola. La portaveu dels republicans ha insistit que té un ampli suport perquè l'han registrat més de 100 diputats del Parlament, i ha assegurat que a hores d'ara ningú ha fet marxa enrere, en referència als quatre partits que la van treballar: "Hi ha un gran suport. És una bona proposició de llei, és necessària", ha sostingut, i ha recordat que s'ha de seguir amb la seva tramitació per la via ràpida, sense tancar la porta a millorar-la a través d'alguna esmena. 

 

Malgrat reconèixer que té marge de millora, ha reivindicat que si alguna cosa aconseguirà aquesta modificació és reforçar la llengua: "S'ha dit que era una llei que volia carregar-se la immersió, que volia imposar o donar més marge de joc al castellà. S'han dit moltes barbaritats i per aquí no hi passarem. Si una cosa ha fet ERC des de l'inici dels seus dies és defensar la llengua", ha insistit.

Tot plegat arriba després que Junts condicionés dijous al vespre el suport a aquest acord que inicialment havia subscrit, i va traslladar a la resta de grups la necessitat de trobar un "imprescindible consens" amb les entitats en defensa de la llengua i la comunitat educativa. Tan bon punt els de Carles Puigdemont es van pronunciar, ERC va acusar Junts de dinamitar l'acord: "L’acord al que hem arribat aquest dijous és sòlid i és el més raonable per garantir el model i l’ensenyament en català. I ara això es vol posar en perill", van compartir els republicans en un comunicat.

Crítiques a Sánchez

Més enllà de la qüestió del català Vilalta ha acusat la Moncloa de prendre decisions tard per fer front a l'impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna. Aquest dilluns Pedro Sánchez ha anunciat una baixada generalitzada de combustible de vint cèntims per litre per a tota la població. "Fins que la gent no ha tingut l'aigua al coll no s'han posat a prendre decisions", ha etzibat Vilalta, que ha criticat la lentitud del govern de l'estat a l'hora de prendre mesures, i ha exigit que no segueixen ajudant "als de sempre", en relació als oligopolis, i ha exigit ajudes directes per les famílies.

 

Jocs Olímpics d'Hivern

Vilalta també ha reaccionat a l'anunci que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha oficialitzat aquest dilluns l'acord tècnic entre Catalunya i Aragó sobre la distribució de disciplines de cara als Jocs d'Hivern 2030, després dels últims retrets entre el govern aragonès i el català. Vilalta s'ha limitat a dir que sembla que hi ha un acord a nivell tècnic, però que serà la ciutadania la que decidirà si s'han de celebrar o no: "En el què nosaltres treballem és en garantir la consulta a Catalunya perquè la ciutadania pugui decidir". Una declaració que arriba sense saber encara quins territoris votaran. Junts i la CUP reclamen incloure a la consulta el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès, mentre que el president Pere Aragonès s'ha atribuït la potestat per decidir-ho.