"Ha estat un privilegi". Amb aquestes paraules es va acomiadar aquest dijous Ernest Maragall del seu equip al departament d'Exteriors, en el que va ser el seu últim dia com a conseller. Aquest dilluns comença una altra etapa, la cursa per ser el proper inquilí de l'altre edifici de la plaça Sant Jaume: l'Ajuntament de Barcelona. El moviment és una de les grans apostes d'ERC per complir un dels seus principals objectius de cara a les eleccions municipals: conquerir la capital catalana i guanyar terreny a l'àrea metropolitana. 

Els resultats de les eleccions del 21-D els hi donen força en aquest sentit. Els republicans van créixer amb força a l'àrea de Barcelona, un dels punts febles de l'independentisme, i van aconseguir ser segona força, només superats per Ciutadans, en municipis clau com Badalona, l'Hospitalet, Santa Coloma, Rubí o Cornellà. A tall d'exemple, a Santa Coloma ERC va aconseguir 8.068 vots, mentre que en les eleccions del 27-S de 2017 la llista de JxSí només n'havia aconseguit sumar 7.815.

Aquest és de fet, un dels grans arguments d'ERC per apostar aquest maig per presentar-se en solitari, i no amb llistes conjuntes amb les altres forces independentistes. Els republicans fa anys que intenten fer forat a l'àrea metropolitana i, davant la importància que té en aquesta zona la classe obrera, veuen imprescindible presentar propostes d'esquerres. La candidatura de Maragall, de la qual se'n sabran més detalls en un acte que se celebrarà el proper 10 de desembre, anirà en aquest sentit i se centrarà en propostes de ciutat i d'àmbit progressista. 

El model Badalona

També és la fórmula que aplicaran a la resta de l'àrea metropolitana: amb projectes i pactes postelectorals d'esquerres i sobiranistes. De fet, aquest model no és nou, sinó que ja va ser clau de volta en les anteriors eleccions, les de 2015, en ciutats com Badalona, tot i l'èxit de la moció de censura de PSC, PP i Cs en l'últim tram de mandat, i Sabadell. 

Gràcies a aquests pactes, els republicans han aconseguit governar en aquestes dues grans ciutats, la quarta i la cinquena més poblades de Catalunya, respectivament. En el cas de Badalona, van formar part de l'equip de govern amb un pacte d'esquerres amb Guanyarem Badalona (Podem+CUP), ICV i el PSC -fins a la moció de censura- i en el de Sabadell, amb la CUP, arribant a ostentar l'alcaldia durant dos anys.

"Aquest model és reproduïble a altres municipis". Així ho apunta en declaracions a El Nacional, el secretari de política municipal del partit, Marc Sanglas, que considera que aquests "governs de progrés i sobiranistes" a l'àrea metropolitana han funcionat "molt bé", malgrat "el que ha passat a Badalona".

Creixement a les grans ciutats

Tot i això, els objectius de cara a les municipals no acaben aquí. Els republicans també volen aconseguir més alcaldies i més regidors. En aquest sentit, Sanglas apunta que l'objectiu és passar de les 260 alcaldies actuals a les 300 i dels 2.400 regidors als 3.000. A més, volen créixer a les grans ciutats, a les de més de 25.000 habitants, i la intenció és "doblar" les alcaldies actuals en aquestes poblacions. En els comicis de 2015 els republicans van créixer a les de més de 10.000 i 15.000 habitants i ara, volen anar una mica més lluny. 

Pel que fa als pactes fora de l'àrea metropolitana, el secretari de política municipal també apunta que els acords postelectorals no seran "simètrics" a tot el territori i que no tancaran "la porta a ningú". Si bé en l'àrea de Barcelona pot haver-hi més acostament als comuns perquè són poblacions on "poden tenir més força", això probablement no es traduirà a la Catalunya central o a la demarcació de Girona. "Apostem per llistes i pactes que ens ajudin a consolidar la República", resumeix en aquest sentit.