Com l'any passat, ERC i el govern espanyol han portat les converses fins al límit temporal, amb contactes a tots els nivells. I els republicans han pres la mateixa decisió: no presentaran esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat. L'anunci ha arribat a través d'un comunicat perquè encara no s'ha tancat cap acord concret i de fet estan "lluny". Però des de Calàbria volen donar una oportunitat a la negociació que ja està en marxa. D'aquesta manera, juntament amb el PDeCAT, EH Bildu i el PNB, Pedro Sánchez veu aplanat el camí per a la tramitació --que no l'aprovació-- dels seus tercers comptes. El termini per a registrar esmenes a la totalitat finalitzava aquest divendres a les dues del migdia. Seran rebutjades en el debat que tindrà lloc dimecres i dijous de la setmana que ve al Congrés dels Diputats. La vista també estarà posada al Parlament, on el Govern Aragonès no té per ara els números per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat.

Ja la tenien fins i tot redactada --i n'havien fet dues versions-- però, a mitja hora del dealine al Congrés, ERC ha anunciat que no presentarà esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat. Segons el comunicat fet públic, amb aquesta decisió volen "donar marge i contribuir a generar les condicions que permetin mantenir obertes les negociacions que estan en marxa, plenament conscients del context greu de crisi econòmica i social que cal atendre". Malgrat tot, tal com han repetit durant els últims dies, els republicans continuen "molt lluny" de poder aprovar els comptes. En aquest sentit, asseguren que els comptes "tenen un ampli marge de millora" i també consideren "imprescindible que tots els actors contribueixin a generar les condicions de confiança necessàries per tal de mantenir vives les negociacions en marxa, amb l’objectiu de poder arribar a acords".

Amb aquesta decisió, sumada a les renúncies del PDeCAT, el PNB i EH Bildu a registrar esmenes a la totalitat, Pedro Sánchez s'assegura una majoria còmoda (187 vots) per a superar el primer pas de la tramitació parlamentària dels pressupostos de l'Estat. Un cop assolida aquesta primera votació, hauran de passar per comissió i tornar al ple per a ser convalidats en una votació final el 24 de novembre. La posició adoptada pels republicans contrasta un cop més amb la de Junts per Catalunya i la CUP, que sí que han registrat esmenes a la totalitat, que se sumen a les del PP, Ciutadans i l'extrema dreta de Vox. En canvi, ERC ha facilitat l'aprovació dels dos últims pressupostos de l'Estat.

Què posen damunt la taula?

Són tres qüestions nuclears les que demana ERC. La primera, que siguin uns pressupostos de l'Estat amb més ambició social. Posen un exemplar clar de per què no ho són ara: tots els recursos extraordinaris que es dediquen a Defensa es podrien destinar a mesures per al lloguer o per al finançament autonòmic i local. O es podria fer una reforma fiscal molt més profunda de la que presenten. La segona qüestió és el compliment dels acords contrets en el passat. El seu incompliment es posa especialment de manifest amb les baixes xifres de les inversions a Catalunya, de només el 16% durant el primer semestre de l’any, mentre a Madrid se n’havia executat més de la meitat. Però també posen damunt la taula una qüestió essencial: el conflicte polític. Concretament estan centrats en avançar en la desjudicialització, com es va acordar a la reunió de la taula de diàleg de juliol. Els republicans assenyalen que no necessàriament ha de passar per la reforma del delicte de sedició al Codi Penal, malgrat que la seva ombra plani sobre l’ambient. De forma deliberada, el comunicat dels republicans omet aquesta última part per a poder abordar-ho amb discreció, sense soroll.

En una atenció als mitjans de comunicació abans que es fes públic el comunicat d'ERC, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha assegurat que la "prioritat" en aquest moment és la protecció de les classes mitjanes i baixes a través dels pressupostos. La dirigent socialista ha afegit que ja podran parlar "després, en altres moments, d'altres coses", com una hipotètica reforma del delicte de sedició al Codi Penal.

Contactes constants

Segons expliquen fonts properes a la negociació, hi ha hagut contactes constants entre el partit i el govern espanyol durant les últimes hores. Unes converses que es produeixen "a tots els nivells", que no només impliquen el portaveu parlamentari Gabriel Rufián i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. També s'hi ha involucrat el president del partit, Oriol Junqueras. Aquest dijous al vespre va haver-hi una reunió dels grups parlamentaris del Congrés i el Senat, Junqueras i la secretària general Marta Rovira per a posar en comú l'estat de les converses. Unes negociacions que continuaran durant els pròxims dies i setmanes.