ERC no ha amagat des del principi que la nova llei de memòria democràtica presentada pel govern espanyol era insuficient. De fet, fa setmanes que mantenen converses discretes amb l'executiu central, encapçalades per l'exportaveu Joan Tardà, però que no han produït avenços. Davant d'això, els republicans han decidit registrar al Congrés una esmena a la totalitat amb text alternatiu, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El termini per a presentar esmenes a la totalitat finalitzava aquest divendres a les sis de la tarda.

Els republicans asseguren que no renuncien al debat, però que tampoc no els poden donar lliçons, perquè "som un dels partits més represaliats" pel franquisme. Són diverses les mancances que hi veuen a la norma del govern espanyol, com que no certifica la nul·litat de ple dret ni la il·legalitat del règim, que falta una reconeixement de les víctimes de la Transició, que no deroga la llei d'amnistia del 77, que no reconeix el dret a la reparació efectiva de la guerrilla antifranquista (els maquis) o que tanca la porta explícitament a les reclamacions patrimonials. Uns aspectes que sí que contempla l'esmena dels republicans.

 

En l'exposició de motius, el text d'ERC sosté que és "necessària i urgent" la modificació de la llei de memòria del 2007 "per al reconeixement i reparació de totes les víctimes, l'aplicació de la doctrina de Nacions Unides sobre els crims contra la humanitat i l'assumpció de l'Estat de les seves responsabilitats amb les víctimes". La norma també posa el focus en el "reconeixement de la Segona República espanyola com un Estat democràtic i de dret, precursor del present sistema polític".

Reparació de les víctimes

El text dels republicans no només declara la "il·legalitat" dels tribunals, condemnes i sancions per motius polítics, ideològics o de creença, sinó que s'obre la porta a la reparació. Concretament es "reconeix la condició de víctima, amb dret a reparació jurídica, moral i econòmica, a totes les persones físiques o jurídiques que van patir execucions, penes, sancions, detencions, tortures, exili, desterrament, depuracions, confiscacions, qualsevol perjudici econòmic o patrimonial i qualsevol altra forma de repressió".

Així, el text obliga el govern espanyol a restituir els bens mobles o immobles, diners o arxius documentals requisats. També reconeix una indemnització de 135.000 euros "a les persones beneficiàries de qui va morir o desaparéixer per la repressió franquista, a mans de funcionaris de l'Estat o organitzacions paramilitars fins al 27 de desembre de 1978". De fet, preveu que l'Estat elabori un informe de la repressió durant la Transició, entre els anys 1975 i 1982.

Afusellament de Companys

L'esmena d'ERC també aborda aspectes particulars, com la reparació per al president de la Generalitat Lluis Companys, assassinat pel feixisme. La disposició adicional onzena estableix que "un cop anul·lada la sentència que va condemnar a mort a Lluís Companys i Jover, en la seva condició de president de la Generalitat de Catalunya, el president del govern espanyol lliurarà a l'actual president de la Generalitat la certificació corresponent".

Museus de memòria

La iniciativa dels republicans també contempla la creació de museus de memòria. Preveu identificar els centres penitenciaris, camps de concentració o centre de detenció, establir un pla de protecció i convertir en museus els "més significatius", com és el cas de la comissaria de Via Laietana, que es convertiria en un "centre de documentació dels òrgans policials de repressió política de l'Estat a Catalunya". L'objectiu és que "siguin testimoni de l'horror de la repressió franquista".

Pel que fa a la Valle de los Caídos, preveu que es converteixi en un "centre d'interpretació i divulgació de la memòria repressora en general i la dels penats que van treballar en la seva construcció en particular".