El discurs de Laura Borràs després de ser proclamada presidenta del Parlament gràcies als vots d'ERC se'ls ha entravessat, als republicans. A la seu de Calàbria miren d'empassar, sense ennuegar-se, els atacs públics dels principals dirigents de Junts. Qualsevol pas en fals podria fer descarrilar la negociació per a la investidura de Pere Aragonès. D'aquí que les indicacions siguin, com durant la campanya, evitar caure en el parany de l'espiral de retrets mutus i aïllar-se del soroll en la segona fase de la negociació amb Junts i la CUP. "Amb retrets no es construeixen confiances. No ens hi trobaran, en picabaralles estèrils", avisa la seva portaveu, Marta Vilalta.  

Des d'aquest mateix dilluns, les delegacions dels tres partits independentistes han tornat a la feina amb la missió de plantar les bases d'una estratègia compartida per transitar cap a la República —amb un nou referèndum durant aquesta legislatura i una data de caducitat a la taula de diàleg amb l'Estat— i concretar un pla de govern centrat en el rescat social postpandèmic, enfocat clarament a l'esquerra. Aquesta setmana, justament quan ERC celebra 90 anys d'història, serà clau. 

Paral·lelament, arriba l'hora d'afrontar l'organigrama del futur executiu. És a dir, de repartir-se els papers en les conselleries. Aquí, ERC haurà de decidir si vol fer un lloc a la CUP —com ha passat a la Mesa del Parlament—, per bé que des dels budells de la negociació s'afirma que els anticapitalistes són, de moment, més fora que dins del Govern. En qualsevol cas, Aragonès i els seus compten amb els cupaires per garantir la investidura. En canvi, tot i que asseguren mantenir els ponts de diàleg oberts amb els comuns, el cert és que el partit de Jéssica Albiach ja ha deixat clar que ERC els ha forçat a quedar-se a l'oposició. 

 

ERC reivindica Torrent

El partit d'Oriol Junqueras avança pel carril de l'esquerra amb els anticapitalistes, amb qui hi ha en marxa comissions sectorials per concretar els detalls de les polítiques socials i de transformació de país que caldrà abordar al llarg d'aquesta legislatura. És la feina que hi ha pendent amb Junts, a qui conviden a ser "propositius" i deixar de "mirar al passat" per "construir futur". "Defugim els retrets, les acusacions i buscar culpables", ha afirmat Vilalta, que lamenta que "hi hagi qui se centri a fer retrets".

Si bé ha esquivat el cos a cos, la líder d'ERC sí que ha aprofitat per tornar a reivindicar el paper de Roger Torrent al capdavant de la presidència del Parlament, després que la seva successora, Laura Borràs, hagi qüestionat la seva feina. 

Esperant Borràs

Segons fonts consultades per ElNacional.cat, la nova presidenta del Parlament no té pressa per arrencar amb la ronda de consultes que ha de servir per oficialitzar el candidat a la investidura.

Com a molt tard, la sessió s'haurà de celebrar divendres 26 de març. Amb aquella data a l'horitzó, des de l'entorn de Borràs apunten que abans d'obrir converses amb els grups parlamentaris cal avançar en la negociació. "No hi ha cap pacte tancat", avisen. 

ERC aspira a assolir un acord abans de la data límit, per evitar anar a una investidura fallida que aboqui Catalunya a dos mesos més d'incertesa. Si, com ha passat en les dues anteriors legislatures, l'aspirant a president, en aquest cas Aragonès, no aconsegueix ser investit ni en primera ni en segona votació, començaria el compte enrere per a la repetició electoral. El deadline, a finals de maig. 

Pressió a Sánchez

Des d'Esquerrra Republicana han evitat valorar la sortida de Pablo Iglesias del govern de l'Estat. Ara bé, són conscients que el líder de Podemos ha estat qui més obertament s'ha manifestat a favor de respondre al conflicte polític amb Catalunya. 

Sobre la possibilitat que l'agitació política a Madrid repercuteixi negativament en les aspiracions catalanes, Vilalta ha advertit que "aquest clima preelectoral no pot fer ajornar els compromisos adquirits" pel govern Sánchez, a qui ha advertit que "no poden fer-ho servir d'excusa".

El ciment antirepressiu

Si hi ha un element que al llarg de l'última dècada ha servit per relligar els partits independentistes són les ofensives judicials que arriben de l'Estat. ERC, Junts per Catalunya i la CUP coincideixen en la reivindicació d'una llei d'amnistia que serveixi no només per alliberar els presos de l'1-O, sinó també per posar fi als milers de causes obertes contra independentistes. 

Precisament aquest dimarts, les tres formacions presentaran al Congrés la proposta de llei d'amnistia. Tot i que durant la campanya també l'han defensat, els comuns s'ho miren per ara des de la barrera.