L’única solució per revertir la baixa execució de les inversions de l’Estat a Catalunya és que “la Generalitat sigui qui executi totes les inversions estatals per als catalans”. Així ho veu Esquerra Republicana, que exigeix a la Moncloa que “traspassi els recursos per fer aquestes inversions”. Durant la sessió de control al govern espanyol al Congrés dels Diputats, la portaveu adjunta d’ERC a la Cambra Baixa, Teresa Jordà, ha deixat clar a Pedro Sánchez quin és el posicionament dels republicans de cara als pressupostos generals de l’Estat del 2024: “Accelerin les encomanes de gestió i el finançament singular, que és l’acord que vam subscriure amb vostès si vol que Esquerra Republicana doni suport als pressupostos”. Justament fa una setmana, el Govern de la Generalitat va reclamar a l’Estat els 5.029 milions d’inversió pressupostada i no executada entre el 2015 i el 2022.
En la mateixa línia, Jordà ha presumit que “la mitjana d’execució dels pressupostos de la Generalitat dels darrers vint anys és del 87%” i lamentat que el 2022 l’Estat va executar el 42,6% de les inversions pressupostades a Catalunya i el 166% a Madrid: “Jo no sé què coi negocia vostè amb la senyora Ayuso”, ha lamentat. I li ha etzibat que les xifres del govern espanyol s’expliquen per “una extrema incompetència” o per “una flagrant mala fe”.
Fonts d’ERC indiquen que els republicans no parlen de “pacte fiscal”, sinó de “finançament singular” i apunten que una possible via seria quelcom equivalent a sortir del règim comú. Així mateix, asseguren que tot el que van acordar ERC i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez està inclòs en el projecte de pressupostos generals de l’Estat i que avui en dia continuen negociant sobre altres qüestions a canvi del seu ‘sí’. La voluntat del govern espanyol és incorporar al projecte totes les demandes dels socis i presentar uns comptes del 2024 al Congrés dels Diputats que ho recullin tot. Una data que està sobre la taula perquè el Consell de Ministres aprovi el document que porti María Jesús Montero és el pròxim dimarts, 19 de març.
Sánchez replica que hi ha “motius suficients” per “negociar i acordar” amb ERC els comptes del 2024 i del 2025
En la seva resposta, Pedro Sánchez ha replicat que el govern espanyol “ha augmentat més d’un 40% els recursos econòmics transferits a Catalunya” i està “adoptant decisions per continuar en el camí de progrés i prosperitat”, a través d’una “agenda de reformes i de transferències per millorar el benestar”. El president espanyol s’ha compromès a aprovar uns pressupostos que “atenguin els compromisos adquirits i les inversions previstes” i ha exhibit algunes xifres per defensar els “motius suficients” que hi ha perquè el PSOE i ERC puguin “negociar i acordar” uns bons pressupostos pel 2024 i el 2025: “En termes globals, l’execució global del govern espanyol a Catalunya és del 90%, els recursos procedents del sistema de finançament autonòmic van assolir el 2024 una xifra rècord de gairebé 27.500 milions, Catalunya ha rebut 9.200 milions en fons Next Generation i 778 milions en inversió en habitatge i hi ha importants inversions a les estacions de Sants, la Sagrera i Reus, en la connectivitat de l’AP2 i l’AP7 i per afrontar la sequera”.
Ahir, al Senat i també a pregunta d’ERC, Pedro Sánchez va tancar la porta a un finançament singular a Catalunya. El president espanyol va reiterar que la voluntat del seu executiu és aconseguir un nou sistema de finançament autonòmic, però va deixar clar que la resposta “ha de ser multilateral”.
Jordà considera que deixar de publicar la inversió territorialitzada és “poc elegant i poc transparent”
Teresa Jordà també ha retret al president espanyol que l’executiu hagi deixat de publicar les dades que expliquen la distribució de les inversions de l’Estat a les comunitats autònomes, cosa que la portaveu d’ERC ha qualificat de “molt poc elegant” i “extremadament poc transparent”. Jordà ha asseverat que el govern espanyol “té l’obligació per llei d’informar d’aquesta distribució territorial de la inversió del sector públic” i ha plantejat les tres possibles causes que poden haver portat la Moncloa a deixar d’explicar-ho: perquè és “una realitat extremadament incòmoda”, perquè és “una vergonya monumental per als ciutadans de Catalunya” o perquè és “un reiterat incompliment” amb els serveis públics catalans.