Després de la victòria d'Oriol Junqueras en la segona ronda de les primàries internes, ERC es troba immersa en la segona fase del seu convuls congrés. Aquest dilluns el partit ha fet arribar a la militància els tres documents, als quals ara podran presentar esmenes: la ponència política, la ponència estatutària i la ponència estratègica anomenada "Objectiu 2031", centrada en el camí per assolir la independència de Catalunya. Aquell any, en què se celebraran eleccions municipals, el partit celebrarà el seu centenari i han volgut aprofitar el valor simbòlic de la data, que coincideix també amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya, però sense "generar l'expectativa que el 2031 serem independents" i, aprenent la lliçó del passat, "sense encotillar-nos en una data que limiti" l'acció política del partit. L'objectiu, així, és consolidar una majoria social a favor de la independència de Catalunya: "L'any 2031 ens ofereix una oportunitat ineludible per construir les condicions que ens permetin consolidar una majoria social i política favorable al projecte de la República Catalana, com a condició indispensable per a poder fer efectiu el dret a l’autodeterminació", recull el text. En paraules d'Isaac Albert, secretari de comunicació del partit, el 2031 és una data "molt simbòlica" i l'objectiu que recull la ponència és haver "recuperat una majoria sòlida i inqüestionable" a favor de la independència.
El partit aposta en la seva ponència estratègica "fugir de la política dels braços caiguts" després d'un cicle polític nefast per Esquerra (quatre patacades electorals consecutives a les municipals, espanyoles, catalanes i europees, que van abocar el partit a viure una guerra interna) però també dolent pel conjunt del moviment independentista, ja que aquest ha perdut la majoria de la qual gaudia al Parlament. Un dels aprenentatges que s'endú el partit respecte del 2017 és que si bé tenir majoria al Parlament no és una condició suficient per declarar la independència de Catalunya, però sí necessària. "Si no la tenim, és difícil que aquest país es plantegi grans reptes en l'àmbit nacional, però també necessitem una majoria social. Les institucions que el 2031 estiguin liderant aquest país necessitaran un poble que els doni suport", reflexionen.
Referèndum sense data ni condicions
En la ponència política aprovada fa només dos anys, el gener del 2023, el partit recollia la proposta de l'Acord de Claredat plantejada pel llavors president de la Generalitat, per aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat, fent-se la seva. Concretament, proposaven que es consideraria que la victòria del "sí" seria clara si "es reunissin alhora un mínim d'un 50% de la participació i un mínim d'un 55% de suport al sí a la independència, la coneguda (i que va generar molta polèmica dins del moviment independentista) com a via de Montenegro. En aquesta ocasió, el concepte de l'Acord de Claredat no queda recollit en la ponència "Objectiu 2030", com tampoc ni la data ni les condicions d'un nou referèndum, tot considerant que això seria "començar la casa per la teulada" i que fixar-les correspondrà als negociadors catalans que hi hagi en aquell moment.
L'anàlisi de la pèrdua electoral d'ERC
La guerra interna que ha viscut Esquerra en aquests últims mesos, amb ferides encara obertes i que ha suposat un trencament entre Oriol Junqueras i Marta Rovira (ara el seu lloc l'ocupa Elisenda Alamany) s'ha vist precipitada per la pèrdua de quatre eleccions consecutives entre el 2023 i 2024 i una pèrdua sostinguda de vots, després d'haver guanyat, per exemple, les eleccions municipals de Barcelona el 2019 o les espanyoles d'aquell mateix any. En la seva ponència política, el partit fa una reflexió sobre aquesta davallada: "El vot prestat i rebut d’altres forces polítiques d’esquerres no independentistes durant el 2017 i el 2019 no es va poder fidelitzar d'acord amb l’acció de govern desenvolupada a la Generalitat, en què la manca de suport de la CUP i amb el trencament i sortida del Govern de Junts, va derivar en una situació d’oposició frontal, mediàtica i multipartidista al Govern d’ERC en solitari i als seus líders represaliats". Així, consideren "imprescindible" tornar a ser el partit referent del jovent, de les dones i de la gent gran, després d'haver perdut bona part del seu suport electoral.
ERC, partit independentista
Una de les propostes que havia agafat més volada en els últims mesos era la que havia posat sobre la taula el conseller nacional més votat en l'últim congrés, Joan Tardà, que havia plantejat la possibilitat que Esquerra deixés de ser un partit exclusivament independentista i que el seu objectiu sigui el de lluitar per la República Catalana i no per la independència de Catalunya. Oriol Junqueras ja havia manifestat que no compartia l'opinió de qui s'encarrega de presidir la Comissió de la Veritat que aspira a aclarir tota la polèmica al voltant de l'afer dels cartells contra els germans Maragall i l'Estructura B. Ara, en la proposta de ponència estatutària, no hi ha hagut cap canvi pel que fa a l'article número 2, que defineix que "Esquerra Republicana té com a objectiu la independència dels Països Catalans i l’Aran, i l’assoliment d’una societat més justa i solidària, sense desigualtats entre les persones i els territoris" i que també és un partit "republicà, democràtic, feminista i d’esquerra no dogmàtica". Tardà podrà presentar una esmena ara per introduir aquest canvi que ja ha plantejat. Els militants tenen fins al 20 de febrer per fer-ho.
El finançament singular: compliment obligat
La ponència política del partit recull el pacte pel finançament singular, del qual n'exigeixen el compliment integral de l'acord, "tot visualitzant que qualsevol avanç en aquest àmbit s’ha aconseguit gràcies a la capacitat d’Esquerra Republicana per imposar condicions al Govern de l’Estat i exigir-ne el compliment", i que, en cas contrari, s'ha de visualitzar com a responsable el PSC i el PSOE, fet que evidencia "la impossibilitat d’aconseguir les reformes mínimes necessàries per garantir el benestar de la ciutadania de Catalunya dintre de l’Estat Espanyol".