El desembre de 2017 Badalona va passar de la tercera a la quarta posició en el rànquing de ciutats més poblades de Catalunya. Terrassa la va desbancar. Això va ser fa un any. En fa només mig que el PSC, de la mà del PP i Cs, van expulsar del govern la coalició que formaven Guanyem Badalona (CUP + Podem + independents), ERC i Iniciativa, amb Dolors Sabater al capdavant. Fruit d'aquella moció de censura, actualment el socialista Àlex Pastor governa només amb tres regidors de 27.
Després de les últimes eleccions municipals, aquests tres partits d'esquerres van fer pinya per evitar que Xavier García Albiol, guanyador de les eleccions amb el 34% de suport, seguís sent alcalde. Ara, l'exlíder del PP català torna a aspirar al càrrec i té números de tornar a vèncer. Fa tot just una setmana, el màxim dirigent del PP, Pablo Casado, acompanyava Albiol pels carrers de Llefià. Veure'l tan fort en clau local és un dels arguments de pes que empenyen la candidatura unitària per la qual treballen des de fa setmanes les cúpules d'ERC i Guanyem Badalona.
Segons confirmen a El Nacional fonts coneixedores de les negociacions, els contactes són al més alt nivell. S'hi ha implicat directament Oriol Junqueras des de la presó de Lledoners. Dies abans de ser traslladat a Madrid, va rebre la visita de l'exalcaldessa Dolors Sabater i de la seva mà dreta, José Tellez.
Totes les parts consultades coincideixen a assenyalar que aviat -abans que acabi febrer- hi haurà notícies i que les converses progressen adequadament. Com, d'adequadament, ja depèn de l'interlocutor. Mentre una banda dibuixa l'acord com a tancat, l'altra preferix parlar de prudent optimisme, però confirma en qualsevol cas, que l'aliança està molt avançada. Com en tota negociació d'aquestes característiques, queden els famosos serrells. Punts com ara per quin partit computaran a la Diputació els vots que reculli la candidatura o, aprofitant que el Departament d'Economia depèn dels republicans, rascar el compromís d'inversions concretes per part del govern de la Generalitat en equipaments educatius o infraestructures.
També s'estaria perfilant la confecció de la llista. En aquest cas no hi hauria discussió sobre les dues primeres posicions. L'alcaldable tornaria a ser Dolors Sabater, a qui tots els actors implicats reconeixen el carisma i potencial suficient com per guanyar-li la partida a Albiol. Faria tàndem amb el candidat d'Esquerra, Oriol Lladó, que accepta anar en segona posició. De fet, al llarg dels tres anys que han governat junts, Lladó ha exercit de primer tinent d'alcalde i regidor d'Habitatge.
El batibull als comuns, amenaça de fractura
Així com les converses entre ERC i Guanyem estan a punt de caramel, l'amalgama dels comuns ja són figues d'un altre paner. Badalona és el paradigma de la implosió que viuen els comuns. Des del propi espai reconeixen la complexitat per interpretar el mapa actual. Per tant, anem a pamps.
L'any 2015, la candidatura que encapçalava Dolors Sabater la vertebraven la CUP, Podem, i exmembres d'Iniciativa i EUiA. Ada Colau els va donar suport, fins al punt que un dels seus homes de confiança, Gerardo Pisarello, va participar en l'acte central de campanya. ICV va optar per presentar-se per lliure -va treure dos regidors i va acabar entrant al govern de Sabater a posteriori.
La situació acutal s'ha embarbussat fins al punt que hi ha fins a quatre sectors dividits: ICV i EUiA, els sobiranistes, els anticapitalistes de Podem i els podemites més propers a Iniciativa. Oficialment, Catalunya en Comú -Colau- impulsa una candidatura de l'òrbita Iniciativa, alternativa a la de Sabater. L'encapçala l'expresidenta dels ecosocialistes a Badalona, Aïda Llauradó. En canvi, la branca sobiranista dels comuns, el corrent crític que lideren Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany, ja han deixat clar que si han de triar, se sumaran a la llista de l'exalcaldessa.
I encara una altra ramificació, Podem. Diverses fonts apunten que els de Pablo Iglesias -qui per cert manté una relació fluïda amb Dolors Sabater- estan en descomposició a Badalona. Faran unes primàries imminents en les quals concorren dues candidatures. Una favorable a aliar-se amb Sabater, l'altra més amiga de sumar amb Iniciativa.
El mar de fons de tot plegat és procés independentista. A Iniciativa se'ls eriça la pell només de plantejar-se haver d'anar a una candidatura amb la CUP i ERC. És més, durant les dates clau d'octubre van acusar Sabater de traïdora per haver-se posicionat a favor de la Declaració d'Independència.
Les enquestes internes de cada partit, com sempre, seran la clau de volta per acabar de definir candidatures, llistes i aliances.