Ningú no gosa admetre-ho en públic, però a la seu d'Esquerra Republicana, al carrer Calàbria de Barcelona, compten els dies perquè el seu president —el del partit— pugui sortir per la porta de Lledoners sense haver-hi de tornar. Diverses fonts consultades per ElNacional.cat coincideixen a indicar que els indults als presos independentistes podrien aprovar-se pels volts de Sant Joan, previsiblement abans de la reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Que no sembli que un ha cedit a les exigències de l'altre. Ni que l'altre ha exigit un perdó insuficient per la seva causa. 

A l'espera de coneixe'n la lletra petita, es dona per fet que els indults seran parcials, és a dir, que se'ls condonaran les penes vinculades als delictes de sedició i malversació —els que comporten presó—, però se'ls mantindrà la inhabilitació per a l'exercici d'un càrrec públic. Resumint, que Junqueras podria recuperar les regnes del partit en llibertat, però de cap manera podrà plantejar-se ser candidat a president. L'alliberament del seu líder arribarà poques setmanes després que ERC hagi assolit la presidència de la Generalitat. Des de la cúpula del partit expliquen a aquest diari que afronten aquesta nova etapa inspirant-se en el PNB. Ja no per l'estratègia pactista amb Madrid, que també, sinó pel que fa a l'organització interna. 


Junqueras i Aragonès se saluden a la seu del partit durant la campanya del 14-F. / M. Puig

Des d'Arzalluz a Ortuzar

L'essència del nou funcionament serà separar la representació pública i institucional de la dels organismes interns. Des de la seva creació, els nacionalistes bascos han funcionat de la mateixa manera en el seu cas per voluntat, no per necessitat com en el cas d'ERC. El lehendakari no ha estat mai alhora president del partit. El cas més emblemàtic és el de Xabier Arzalluz, líder indiscutible del PNB que mai va aspirar a la lehendakaritza. Durant els gairebé 20 anys al capdavant de l'organització, va conviure amb dos presidents del seu color polític, Jose Antonio Ardanza i Juan José Ibarretxe. 

La història d'aquesta coexistència no ha estat sempre un camí de roses, al contrari. Les discrepàncies entre els líders del partit i del govern basc en aquella època van omplir rius de tinta. El mateix Ardanza les recull en el llibre de les seves memòries, on qualifica el seu colega Arzalluz de superb. Posteriorment, el control del PNB ha estat en mans de Josu Jon Imaz, Íñigo Urkullu i ara Andoni Ortuzar. Aquest últim va assumir el càrrec quan Urkullu va ser investit lehendakari. Seguint la tradició del partit, va apartar-se de la direcció orgànica. 

L'ombra de la tutela

Durant la tediosa negociació per la investidura i la formació de govern entre ERC i Junts per Catalunya, la famosa tutela que segons els republicans volia imposar Puigdemont a Aragonès va obstaculitzar les converses, al límit de la ruptura i la repetició d'eleccions. Finalment, l'acord subscrit recull textualment que "el president només respon per les seves actuacions polítiques davant del Parlament de Catalunya, en tant que és la cambra que li ha atorgat la confiança i representa la voluntat de la ciutadania de Catalunya". 

Arran de l'article que Junqueras va compartir a l'Ara i La Sexta aquest dilluns, qualificant d'indesitjable i inviable el camí de la unilateralitat, des de Junts van afanyar-se a alertar Aragonès que el seu mentor pretén tutelar-lo. A ERC neguen la major. Fonts del partit consideren compatible un lideratge fort de Junqueras amb una presidència sense invasió de competències. Només el temps ho demostrarà. De moment, aquest dijous Aragonès ja ha puntualitzat que els indults no resolen l'arrel del conflicte. 

El revulsiu

Des del seu entorn avancen a aquest mitjà que un cop fora, el primer que farà Junqueras és recórrer Catalunya de punta a punta, "trepitjar territori". Ja ho va fer, en la mesura que va poder, durant el tercer grau penitenciari que van concedir als presos coincidint amb la campanya electoral del 14-F. L'entrada de Junqueras a la campanya d'ERC va ser un revulsiu. Si va ser l'empenta que necessitava Aragonès per fer decantar la balança independentista a favor dels republicans és una incògnita no resolta. Però més d'un, a ERC, té molt clara la resposta. Només calia veure l'eufòrica ovació que va rebre el líder quan va tornar al Parlament el dia de la investidura d'Aragonès. 

A la imatge principal, Aragonès i Junqueras als seus respectius despatxos de la seu d'ERC. / M. Puig