Demostració de força d'ERC per advertir Rajoy que mai renunciarà al referèndum

Esquerra no té cap intenció de renunciar "mai" al referèndum i a defensar la democràcia. Així ho ha assegurat el president d'ERC i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, en un acte a Barcelona on els republicans han reunit 4.000 persones en el que s'ha convertit en tota una demostració de força del partit.

Junqueras ho ha dit en castellà i apel·lant directament al president espanyol, Mariano Rajoy, i "a tots els espanyols de bé", als quals ha ofert "sincerament" la mà dels republicans "per dialogar obertament", per tenir les millors relacions bilaterals. "Per reafirmar-nos i tornar-los a explicar amb tota serenitat i convenciment que aquesta mà que tants cops s'ha estès, mai renunciarà a defensar la democràcia, mai renunciarà a exercir el dret a vot, mai renunciarà ni a les urnes, ni a les paperetes", ha advertit tot assenyalant els aplaudiments amb què han estat acollides les seves paraules com una mostra de la sinceritat de l'oferiment d'ERC.

El líder del partit quebequès i el pare de la Constitució d'Eslovènia

L'acte, al Centre Internacional de Convencions, ha comptat amb nombroses intervencions que s’anaven alternant en dos escenaris envoltats pel públic, i entre les quals han destacat la del líder del partit quebequès, Jean François Lisée, i la del pare de la constitució d'Eslovènia, Peter Jambrek, els quals han exposat les dificultats que van haver de travessar els respectius processos. "El Quebec estarà al vostre costat sigui quina sigui la vostra decisió. Si escolliu la independència la condició del seu èxit és la vostra determinació", ha assegurat Lisée.

En el parlament final, Junqueras ha recordat que Catalunya és "un sol poble" i que la millor manera de demostrar-ho és actuar com a tal. En aquest punt ha situat com a exemple el fet que ERC hagi atorgat la seva representació democràtica, al Congrés i al Senat, entre d'altres institucions, a persones que han arribat al país com a refugiats o com a immigrants. "Aquesta diversitat és la nostra riquesa i és la nostra fortalesa", ha reblat.

"Perquè al final tot allò que hem fet, tot allò que fem i tot allò que farem és una qüestió de dignitat democràtica, de drets socials, de drets civils i volem garantir a tothom el màxim possible d'aquests drets socials i aquests drets civils, i entre ells n'hi ha un que és molt important i és el dret a vot", ha subratllat.

Oportunitat per a l'Estat

Per aquesta raó, ha advertit que la victòria de la democràcia, del dret al vot a Catalunya, també és la victòria de la democràcia arreu. "Si l'Estat, el Govern espanyol i tots els seus aliats no se'n surten a l'hora d'impedir la victòria de la democràcia, no només seran una mica més febles a l'hora de combatre la democràcia a Catalunya, sinó que ho seran a l'hora de combatre la democràcia a qualsevol altre lloc", ha explicat per situar el dret a decidir dels catalans com una oportunitat i una palanca de canvi també per a l'Estat espanyol i les seves possibilitats de preservar els drets socials i polítics.

Junqueras ha reconegut que els propers mesos estaran plens de dificultats -"el Govern espanyol no pensa en res més que afegir dificultats"-, però ha afegit que "si no ens en sortim les dificultats seran molt més grans i duraran molt més temps", a Catalunya i a tot arreu. Per això, després de pronosticar que caldrà ajuda des de tots els àmbits i noves mobilitzacions, ha assegurat que l'esforç tindrà recompensa, "perquè no hi ha esforç més rendible que aquell que ens ha d'estalviar tantes injustícies i tantes iniquitats que patim cada dia i tenim el convenciment que continuarem patint si qui continua governant aquest país és un govern que no ens estima".

Amb l'auditori dret amb clams d'independència, el líder republicà ha proclamat que ha arribat un moment en què totes les causes de justícia es concentren i es donen la mà en un projecte compartit que és la república catalana. "Sapiguem fer-nos-en dignes", ha conclòs.

A la primera fila, junt a la cúpula d’ERC, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària de la Mesa Anna Simó, totes dues encausades per les votacions al Parlament de les resolucions sobre el referèndum i a les quals se'ls ha dedicat una llarga ovació, i els presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, així com el vicepresident de l’Associació de Municipis per la Independència, Jordi Gaseni.

Vénen mesos molt durs

També la secretària general, Marta Rovira, ha aprofitat la seva intervenció per advertir que "vénen mesos molt durs, complicats, perquè no ens ho posaran gens fàcil". "Ho resoldrem perquè nosaltres som lliures", ha proclamat, assegurant que ERC ho farà "tot per la democràcia". "I tot, vol dir absolutament tot", ha reblat recordant que la legitimitat de les forces independentistes prové d'unes eleccions que no van ser impugnades i uns programes electorals que deien "ben clar" quins eren els objectius d'aquests formacions.

Rovira ha aprofitat també la seva intervenció per llançar una crida directa als Comuns tot retraient-los que "en moments tan crucials per al nostre país, els que més deien que el país necessita un canvi social, sembla que ara mirin a una altra banda". "Tots aquells ciutadans que creuen que el nostre país es mereix més igualtat, justícia, dignitat, que no els enredin, que aquest canvi social per al nostre país passa pel referèndum", ha advertit en una crida directa als simpatitzants dels Comuns.

El diputat al Congrés Gabriel Rufián ha estat un dels més aplaudits i ha posat drets els assistents amb una intervenció que ha conclòs amb un “no vam néixer per resistir, vam néixer per guanyar”. “Som l’única amenaça a l’statu quo injust i indecent on trencar ous és delicte i trencar discos durs, costum”, ha proclamat.

També el diputat Joan Tardà ha fet posar dempeus els assistents amb una ovació per al president, Carles Puigdemont, i al seu executiu i després de reiterar el compromís de ser “fidels sempre al Govern i al Parlament".

En l’acte han intervingut també els consellers Toni Comín i Dolors Bassa, els diputats Joan Capdevila Capi i Anna Surra i el regidor de Barcelona Alfred Bosch, entre d’altres.

Entre els parlaments s'han anat intercal·lant diferents vídeos un dels quals recordava que des del 1957 s'han celebrat més de 70 referèndums d'autodeterminació al món.