Els grups parlamentaris del Grup Republicà, Junts per Catalunya, la CUP, EH-Bildu i BNG han registrat una proposta de creació d'una Comissió d'Investigació relativa a la trama vinculada a les presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa Reial i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb Aràbia Saudita i Kazakhstan.
La petició l'han registrat després que TV3 confirmés al programa 30 minuts una informació sobre el rei emèrit, Joan Carles I, que es va fer pública el passat mes de novembre. Segons publicava eldiario.es citant un testimoni directe, l'exalcalde d'Almati —principal ciutat de Kazakhstan— Víctor Khrapunov, Joan Carles va fer un viatge privat l'octubre del 2002 (quan encara era Rei) convidat personalment per Nursultan Nazarbàiev, el president de Kakhstan, amb l'objectiu de participar en una cacera de cabres salvatges.
Es tractava d'un dels molts viatges opacs que va fer Joan Carles durant el seu regnat, no inclosos a l'agenda oficial i dels quals no es donaven mai explicacions fins que l'incident de Botswana va començar a destapar-los. L'excusa del viatge privat facilitava l'opacitat, malgrat que l'estat espanyol mobilitzava la seva diplomàcia per acompanyar el monarca, inclòs, en el cas del viatge a Kazakhstan, un dinar en companyia del llavors ambaixador espanyol en aquell país, Francisco Pascual de la Parte.
Amb tot, el més tèrbol d'aquell viatge van ser els maletins que van pujar a l'avió de retorn de Joan Carles. Khrapunov —autoritat municipal que va anar a acomiadar el monarca— afirma que va veure com pujaven els guardaespatlles de Nazarbàiev amb "quatre o cinc maletins negres i baixaven sense". Temps més tard, Khrapunov va tenir coneixement que en aquests maletins hi havia cinc milions de dòlars en metàl·lic.
Aquesta informació se suma a les múltiples notícies publicades per diversos mitjans de comunicació sobre altres trames que envolten Joan Carles I relacionades amb donacions irregulars i fons de procedència dubtosa.
El funcionament de la Comissió
Tots aquests escàndols han portat a ERC, Junts, la CUP, Bildu i BNG a demanar que es creï una Comissió d'Investigació que hauria de tenir unes característiques concretes. La Comissió, segons demanen, "tindrà per objecte investigar les presumptes irregularitats de l'anterior Cap d'Estat, així com les dels seus còmplices, i les possibles influències en la política diplmàtica de l'Estat amb Aràbia Saudita i Kazakhstan".
La Comissió, indiquen aquests partits, haurà d'estar formada per, com a màxim, dos representants de cada grup parlamentari. La Comissió l'ha d'aprovar el ple del Congrés i inclourà les compareixences que es considerin oportunes.
L'exposició de motius recorda les investigacions judicials obertes i la resta d'informacions que apunten a pràctiques irregulars del rei emèrit i argumenta que "aquest conjunt de fets són suficientment greus perquè el Congrés obri una investigació al respecte". "La gravetat de les informacions i de les investigacions judicials obertes" contra Joan Carles I "justifica una investigació parlamentària", argumenten.
Foto principal: El rei emèrit Joan Carles I / Casa Reial