El debat de política general d'enguany s'ha celebrat en un context excepcional: alhora que el Congrés celebrava la primera sessió de la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo, els grups parlamentaris catalans abordaven la situació del país amb la mirada posada en el que pugui passar a Madrid. Els dies vinents seran decisius per a una eventual investidura de Pedro Sánchez, i l'amnistia i l'autodeterminació són al damunt del tauler polític on s'ha de resoldre l'equació de la governabilitat de l'Estat. Ara com ara, tant el PSC com el PSOE han negat que l'amnistia ja estigui acordada, però tampoc no han tancat la porta a poder-la pactar. Aprofitant l'avinentesa, fins a quatre partits han registrat propostes de resolució al Parlament per separat sobre l'amnistia i el referèndum: són Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, la CUP i els comuns. I això forçarà el PSC a prendre partit per primera vegada en aquests temes transcendentals per a un hipotètic 'sí' a la investidura de Sánchez.

Malgrat aquesta coincidència, de moment no hi ha cap proposta conjunta entre les formacions independentistes sobre aquestes qüestions, de manera que tenen discrepàncies pel que fa als termes i a l'abast. Totes tres consideren que no s'ha de renunciar ni desvincular una qüestió de l'altra, i alguns també consideren que una amnistia sense l'exercici del dret a l'autodeterminació servirà "de molt poc". Ara bé, cap dels textos no recull en un únic punt que els dos eixos vagin de bracet, sinó que —tot i fer referència a totes dues qüestions al preàmbul— ho situen de manera diferenciada. Això és destacable, perquè el divendres es votaran cadascun dels punts de les propostes de resolució, i no totes conjuntament.

La proposta d'ERC situa l'amnistia com a "punt d'inici" per obrir la fase de l'autodeterminació

El grup d'Esquerra Republicana subratlla en la seva proposta de resolució que hi ha una majoria clara a favor del referèndum d'autodeterminació i assenyala que és el moment de l'amnistia per "generar igualtat de condicions en aquest procés i com a punt d'inici per obrir la nova fase que és la de l'agenda política a través de l'exercici de l'autodeterminació". En aquesta línia, plantegen que el Parlament defensi la "necessitat" d'una llei d'amnistia "per deixar sense efecte allò que s'havia tipificat com a infracció penal o administrativa, en relació amb la defensa de l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya, per finalitzar amb la judicialització". Sobre el referèndum, demanen al Parlament "refermar-se en la defensa de l'exercici del dret a l'autodeterminació" i que el Govern faci "totes les accions oportunes per fer-ho realitat".

 

Junts uneix l'amnistia i el referèndum com a "elements determinants" per a un "compromís històric"

Junts per Catalunya expressa en una proposta de resolució que "l'amnistia i el reconeixement nacional de Catalunya, per tant, el seu dret a l'autodeterminació, són els elements determinants per culminar amb un compromís històric que resolgui el conflicte polític". En un primer punt, afegeixen, sobre l'amnistia, que ha de suposar "l'abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l'independentisme i contra els independentistes" i que el moviment independentista és "igual de democràtic i legítim que qualsevol altra opció política". Pel que fa al referèndum, apunten que és la "via democràtica per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat, on els únics límits són els definits pels acords i tractats internacionals que fan referència a drets humans i a llibertats fonamentals". "El poble català té el dret a fer realitat de manera democràtica la decisió que va prendre en el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 d'esdevenir un estat independent en forma de república", afegeixen els juntaires. Aquest mandat només pot ser substituït, al seu entendre, "per un referèndum acordat amb l'Estat si hi ha voluntat política per assumir-ho".

 

La CUP remet a la proposta d'amnistia de l'independentisme feta el 2020

En el seu text sobre l'amnistia, la CUP recorda la proposició que van registrar amb Esquerra i Junts al Congrés l'any 2020 i destaquen que "l'amnistia és autodeterminació" perquè ha de servir per a "totes les persones represaliades per mobilitzar-se en favor dels drets socials i nacionals d'aquest país i per reconèixer el conflicte polític amb l'Estat i, en conseqüència, pactar el dret a l'autodeterminació". En tres punts, demanen que el Parlament manifesti que la sortida política passi pel reconeixement a aquest dret, activar "tots els mecanismes pertinents" per tramitar la llei que es va fer el 2020 i que l'amnistia inclogui "totes les persones represaliades per motius polítics" amb causes derivades de "mobilitzacions socials, antifeixistes, feministes o per la llibertat d'expressió". D'aquesta manera, els cupaires busquen concretar més l'abast d'una eventual amnistia.

 

Els comuns eviten parlar d'autodeterminació, però reclamen votar un nou acord entre Catalunya i l'Estat

En una proposta titulada 'Per reforçar i millorar l'autogovern de Catalunya', els comuns s'afegeixen a les peticions d'un referèndum, però sense concretar que sigui d'autodeterminació. El grup liderat per Jéssica Albiach aposta per sotmetre a votació "un nou acord polític" entre Catalunya i Espanya. Tal com fan les formacions independentistes, els comuns també recullen l'amnistia en un dels punts de les propostes per "posar fi a la judicialització del conflicte polític": "Cal seguir avançant en aquesta direcció i culminar aquest camí amb una amnistia que permeti tancar de manera definitiva la judicialització del conflicte". A l'altre extrem, Vox, Ciutadans i el PP han presentat propostes de resolució per separat que demanen al Parlament rebutjar "qualsevol mena d'impunitat" per a l'independentisme en forma d'amnistia.

 

El PSC reclama "avançar amb coherència i diàleg" en el marc de la Constitució

El lema recurrent dels socialistes és "dialogar en el marc de la Constitució" i així ho han plasmat en una de les propostes de resolució. Sense fer cap referència a l'amnistia, defensen que a les darreres eleccions generals a Catalunya la ciutadania va apostar "per la convivència" i per "seguir avançant en el retrobament", un camí que veuen "incompatible amb la confrontació, divisió i enfrontament". En aquest sentit, proposen instar el Govern a "avançar amb coherència, mitjançant el diàleg, pel camí del retrobament, en el marc de la Constitució"; "rebutjar tota estratègia de confrontació, divisió i polarització" i "reconèixer la pluralitat de la societat catalana, respectant totes les opcions i plantejaments i obrint un diàleg entre els catalans per cercar un camí conjunt". Caldrà veure quin serà el posicionament dels socialistes davant les diverses propostes de l'amnistia. El dimarts, la portaveu del grup, Alícia Romero, anticipava que hi tindrien un "esperit crític i constructiu".