Per molt que fins ara s'hagin resistit a reconèixer que les converses passen també per distribuir les cadires de les principals institucions catalanes, el cert és que el repartiment de càrrecs és una part imprescindible i obligada de tota negociació. Divendres es constitueix el nou Parlament, que inaugurarà la XIII legislatura. De la sessió en sortirà la composició de la Mesa, fruit d'una votació tan feixuga com decisiva. Que l'independentisme hi tindrà majoria es dóna per fet, amb quatre dels set llocs assegurats. El que aquest dimarts han abordat ERC, Junts i la CUP en la primera reunió a tres des de les eleccions és quin pes hi tindrà cadascun d'ells. I de moment no han tancat "cap acord destacable". Així ho han comunicat els anticapitalistes, que a la trobada s'han tornat a postular per la presidir el Parlament. 

En disputa hi ha set places -la presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries- que es votaran divendres una a una, successivament, i a través de papereta. Cada diputat haurà d'escriure un nom i sortirà escollit qui tingui més vots. En cas d'empat, si no es desfà després de quatre votacions, guanya el candidat del grup amb més escons. Tenint en compte el reglament, la composició acaba depenent, sempre dels pactes entre les forces parlamentàries. 

Els usos i costums del Parlament estableixen que els tres primers grups de la cambra, en aquest cas PSC, ERC i Junts, tinguin dos llocs cadascun. El setè recau habitualment en la quarta força. El cordó sanitari que que socialistes, comuns i independentistes preparen per barrar el pas a l'extrema dreta a l'òrgan rector de la cambra, deixa una vacant. L'independentisme aposta perquè correspongui a la CUP, que és la següent força darrere de Vox. En aquest hipotètic cas, serien cinc independentistes a la Mesa.

Ara bé, el PSC ha afirmat públicament que prefereix que entrin comuns o Cs. Si els de Jèssica Albiach se sumen al PSC, el PP i Cs aconseguirien fer-se amb el setè lloc. Sigui com sigui, si ERC i Junts hi accedeixen, els anticapitalistes seran a la Mesa per primera vegada a la història encara que sigui cedint-los un lloc propi. Queda per veure amb quin paper. 

El PSC, a l'aguait

La trobada trilateral entre ERC, Junts i la CUP ha estat aquest migdia al Parlament. Els anticapitalistes han tornat a posar sobre la taula la seva disposició a assumir la presidència per garantir que a la cambra "s'hi pot parlar de tot" sense sucumbir a les ingerències del Tribunal Constitucional.

De la seva banda, Junts considera que, seguint el protocol que s'ha aplicat en les darreres legislatures, el càrrec els correspondria a ells. Fins ara, ERC ha controlat la segona institució del país -primer amb Forcadell i després amb Torrent- en tant que segona força de l'independentisme. Ara que s'han invertit els papers, els de Puigdemont reivindiquen la plaça. Enmig, els republicans fan equilibris per evitar que un pas en fals faci saltar pels aires la negociació. Una de les opcions que els quedaria seria entregar una vicepresidència a la CUP i conformar-se amb dues secretaries. L'altra vicepresidència seria per al PSC. 

Gratant més enllà dels titulars, el cert és que els cupaires no han posat com a línia vermella per investir Aragonès que ERC els entregui la presidència del Parlament. De fet, sense comptar amb la complicitat de Junts, els independentistes correrien el risc de perdre el control del Parlament en benefici del PSC, que presentarà Eva Granados. 

En paral·lel a la composició de la Mesa, ERC aspira a tancar un acord per la investidura i la formació del govern abans de divendres. Ara mateix sembla pràcticament impossible que pugui aconseguir-ho. 

A la imatge principal, els set llocs de la Mesa del Parlament a l'hemicicle. / Sergi Alcàzar