Compromís ha recollit aquest dimecres la signatura de diputats de Sumar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, Podemos i BNG per presentar un recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional contra la llei educativa de la Generalitat valenciana de Carles Mazón. La norma atempta contra els drets lingüístics dels alumnes que estan recollits a l’Estatut del territori, així com en la mateixa Constitució. "Obliga les famílies valencianes a matricular als seus fills abans de saber en quina llengua rebran les classes i impedeix que l'alumnat d'àrees castellanoparlants pugui aprendre en valencià i dominin les dues llengües oficials", lamenta Compromís en un comunicat.
En el mateix text, recorden que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ja va rebutjar una mesura inclosa en aquesta norma: permetre que cada alumne pugui triar la llengua amb la qual vol fer els exàmens. Això "atempta contra l'objectiu d'adquisició de coneixements que van vinculats a la llengua oficial en la qual es vehicula una assignatura". Els diputats de totes aquestes formacions s’han concentrat a l’escalinata dels lleons que hi ha a l’entrada principal del Congrés dels Diputats. Els parlamentaris denuncien també que la llei de PP i Vox permeti que hi hagi professorat sense capacitació per a fer classes en valencià d'assignatures no lingüístiques i vulnera així el dret de l'alumnat a rebre classes en valencià d'altres assignatures.
La portaveu de Compromís al Congrés dels Diputats, Àgueda Micó, ha lamentat en declaracions als mitjans de comunicació que, un cop més, el govern de Carlos Mazón atempta contra la llengua pròpia del País Valencià; cosa que és anar en contra d’un “dret fonamental”. "No podem quedar impassibles davant aquest govern de la vergonya", ha reiterat.
L’argument del PP
L’argument que esgrimeix Carlos Mazón per defensar la llei impulsada pel seu executiu és que la norma equipara “en llibertat i igualtat al valencià amb el castellà”. Es tracta, presumeix el PP, d’una llei que permetrà els pares decidir sobre l'educació dels seus fills i no dependre “dels despatxos intervencionistes dels polítics”. En defensa de la norma, el president de la Generalitat valenciana insisteix que la potestat dels pares a l'hora de triar l'educació dels seus fills fa “que no depengui del vaivé intervencionista d'un govern o d'un altre”.
El cas és que Mazón ja ha eliminat anteriorment l'Oficina de Drets Lingüístics. Els populars argumenten que l’organisme “es va copiar del procés separatista català” i es va convertir en una mena de “policia lingüística” a les aules. La Generalitat valenciana insisteix que la llei suposa més “llibertat” i “futura competitivitat dels nostres alumnes en la qual tots siguen iguals per a poder triar lliurement”.