El ple del Congrés dels Diputats està d’acord a estudiar una proposició de llei de Sumar que aspira a derogar sis preceptes del Codi Penal referents als delictes contra la Corona (el 490.3 i el 491), l’enaltiment del terrorisme (el 578), els ultratges a Espanya, a les comunitats autònomes i als seus símbols i emblemes (el 543), les injúries al govern espanyol, al CGPJ, al TC, al Tribunal Suprem, als governs autonòmics, a l’exèrcit i als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat (el 504) i contra els sentiments religiosos o d’escarni públic (el 525). La iniciativa també vol acabar amb les identificacions policials col·lectives que tinguin l’objectiu, entre altres, de “conèixer o controlar la seva participació en activitats de caràcter polític o sindical”. La Cambra Baixa ha pres en consideració la iniciativa per 177 vots a favor (del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, el BNG i CC) i 169 vots en contra (del PP, Vox i UPN).

Durant el debat, els representants d'Esquerra Republicana, Pilar Vallugera, i de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, han exhortat el PSOE que no deixin que la proposta acabi morint com va passar en la passada legislatura i han recorregut a les comparacions amb Catalunya per mostrar-se a favor de reforma del Codi Penal.

“Senyors del PSOE, ara sí? Ho tenim clar? No encara?”, s’ha preguntat irònicament Pujol, que també s’ha dirigit a Sumar per deixar un interrogant a l’aire: “On eren quan a Catalunya no es podia parlar de tot? Parlem de tots just quatre dies. Els independentistes hem estat sols”. D’igual manera, Vallugera ha verbalitzat “l’obligació de demanar” al PSOE i a Sumar que no deixin aquesta iniciativa “en un calaix dormint el son dels justos”.

Referències a Catalunya

Eduard Pujol ha començat avisant que els juntaires no es posaran “la capa de superheroi per salvar Espanya”, sinó que volen defensar la llibertat de Catalunya i “sacsejar la zona de confort” d’un Estat que voldria tenir els catalans “com xaiets”. Ha lamentat que a l’Estat hi hagi “una greu contradicció” que imposa “una censura legal i acceptada que diu que no es pot tocar la monarquia” i ha reprovat que es portés als tribunals el debat polític del Parlament de Catalunya quan es volia parlar de la monarquia i el dret a decidir: “Al lloc on s’ha de parlar es volia parlar, quin drama”.

Per la seva banda, Pilar Vallugera ha recordat el cas de la Verge del Rocío i ha apuntat a vegades “estàs a casa veient la televisió, veus un programa i dius «Aquests aniran directes als tribunals»”. “Per l'amor de Déu, era un gag”, ha exclamat. També s’ha mostrat partidària de poder “cremar les banderes que ens doni la gana”, ja que “tot allò que ens ofèn ens fa saber qui som i hem d’estar disposats a escoltar-ho per créixer col·lectivament”. I ha conclòs que “contra més altes siguin les institucions, més sotmeses han d’estar a la capacitat de crítica”.

Eduard Pujol ha retret que “és molt poc exemplar” omplir-se la boca parlant de democràcia a totes hores i que, a 600 quilòmetres, “hi hagi diputats que no poden debatre lliurement perquè la por a la veritat ha silenciat la força de la veritat”. En la mateixa línia, Pilar Vallugera ha contraposat que mentre que quan es parla de llibertat a Madrid “s’entén prendre canyes”, quan es parla a Catalunya, “s’entén poder dir, pensar, viure i ser” el que un vulgui.

Sumar advoca per “acabar amb la vergonya” de les condemnes permanents del TEDH

Enrique Santiago, el diputat de Sumar encarregat de defensar la proposta, inclosa en l'acord de govern de coalició entre el PSOE i Sumar, ha reivindicat que aquesta iniciativa és “una necessitat per millorar la democràcia” i “acabar amb la vergonya que suposen les condemnes permanents a Espanya” per part del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i ha demanat als grups parlamentaris que perdin “la por”. Ha argumentat que “la monarquia, la nació o les víctimes del terrorisme no es defensen acabant amb la llibertat d'expressió” i que el delicte contra els sentiments religiosos s'ha convertit en “una arma propagandística” que es fa servir “per captar atenció mediàtica i coaccionar artistes i còmics”. Ha censurat que el delicte d'enaltiment del terrorisme només “serveix per contestar cantants o rapers que mai han provocat cap acte de terrorisme” i ha asseverat que, en una democràcia, “no poden haver-hi condemnes de presó per cantar”.

En la mateixa línia, i tal com Santiago ha manifestat des de la tribuna, Amnistia Internacional va fer arribar aquest dilluns una carta a tots els diputats, a la qual ha tingut accés El Nacional.cat, demanant-los el vot favorable “a la reforma del Codi Penal dels delictes que afecten la llibertat d'expressió segons estàndards internacionals”.

El PSOE redueix una marxa: llibertats amb límits

En la seva intervenció, la representant del PSOE, Isaura Leal, ha assenyalat que les llibertats d’expressió i informació tenen “un seguit de límits” i ha apuntat que “la Constitució no protegeix les expressions que incitin directament a la violència o a l’odi o suposin menyspreu o humiliació a les persones” i que “la tutela institucional de les víctimes del terrorisme és una obligació d’Estat”.

Leal ha fet una crida a no obviar les resolucions d’organismes internacionals i ha reclamat que, en aquest sentit, “és imprescindible que el PP s’allunyi de l’extrema dreta”. Ha insistit que “les expressions que són absolutament vexatòries” queden fora de l’àmbit de protecció constitucional i que cal “respectar, preservar i protegir la dignitat” de les institucions.

Crítiques de PP i Vox: “impunitat a l'odi” i “dictadura ideològica”

Des del PP, el diputat per Navarra Sergio Sayas, exmembre d’UPN, ha retret a Sumar que aquesta proposició de llei pretén “donar impunitat a l’odi”, “carregar-se l’Espanya constitucional” i “afavorir els que volen inundar la democràcia espanyola amb odi”. També ha proclamat, entre constants referències a ETA, que “la principal amenaça que té la democràcia espanyola és el president del govern espanyol”.

Per part de Vox, José María Figaredo ha retret al PSOE que estigui col·laborant “per convertir Espanya en una democràcia esbiaixada a l'esquerra i pel camí d'una dictadura ideològica en la qual només es permetin les expressions d'un dels bàndols” i ha criticat que aquesta proposició de llei pretengui “emmordassar la dissidència”, “silenciar tots els que pretenguin donar una veu discordant al pensament únic” i “trepitjar” els drets dels “pocs espanyols que encara volen dissentir”. També ha proclamat que a Espanya “poc es castiga” els que insulten i subverteixen l'ordre públic des de les institucions.

Els arguments dels organismes internacionals

A l’exposició de motius del seu text, Sumar cita que l’Observació general número 34, del juliol del 2011, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que assenyalava que “totes les figures públiques”, també els Caps d’Estat, “poden ser objecte legítim de crítiques i oposició política”, i l’informe del relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d'opinió i expressió, Frank la Rué, que el 2012 apuntava que “la difamació no ha de constituir un delicte penal a cap Estat”.

També apel·la a la Resolució 1577 del 2007 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que subratllava que “les penes de presó per difamació” s’havien d’abolir “sense demora”, i a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans en el cas d’Enric Stern i Jaume Roura, que van cremar fotos de la monarquia durant una visita del rei Joan Carles I i la reina Sofia a Girona. Estrasburg va concloure que la llibertat d’expressió empara cremar fotos del Rei i va obligar l’Estat a abonar els 2.700 euros de multa i indemnitzar els dos joves amb 9.000 euros.

Sumar també recorda que Amnistia Internacional ja va demanar el març del 2018 la derogació de l’article 578, al·legant que el seu impacte “és devastador per les persones”, que s’ha fet servir per “reprimir expressions d’índole política i a la comunitat artística” i que la seva aplicació “ha criminalitzat tot un ventall d’expressions”.