ERC, JxCat, EH Bildu i el grup d’Esquerra Confederal –en el qual hi ha els comuns- reclamen una comissió d’investigació del projecte Castor al Senat. L’objectiu és investigar els fets, intentar recuperar els diners invertits i “dirimir” les responsabilitats polítiques, tècniques i econòmiques de “tots aquells que van autoritzar, tramitar, gestionar i aprovar la posada en funcionament del projecte fallit, així com les responsabilitats de les diferents empreses”. La senadora d’ERC Sara Bailac ha assegurat que la seva formació insta des del 2013 a investigar els fets al Parlament, al Congrés i al Senat sense que “cap de les iniciatives hagi arribat al seu fi”.

En aquest sentit, Bailac ha criticat l’actitud del PP i del PSOE que “no han tingut voluntat política per permetre que es depuressin responsabilitats i s’aclarissin els fets”. “Fins a dia d’avui cap governant ni les empreses que van fer negoci han assumit cap de les seves responsabilitats, que, com sempre, han recaigut sobre els ciutadans i els consumidors de gas”, ha dit.

Al document que han registrat, les formacions asseguren que mai hi va haver transparència en el procés d’adjudicació de les obres del magatzem d’emmagatzematge subterrani de gas natural davant de les costes de Castelló i que, per això, només s’hi va poder presentar una empresa: la ACS de Florentino Pérez que, a la seva vegada, “era el principal accionista de l’empresa gestora del magatzem de gas Escal UGS”.

L’escrit recorda que l’informe redactat l’any 2012 per la Secretaria d’Estat d’Energia, ACS podria haver incrementat fins al 17% el seu benefici industrial gràcies a la construcció del projecte Castor.

El 13 de juny del 2013 es va començar a injectar gas natural al magatzem subterrani i després que es registressin centenars de terratrèmols a la zona, el 26 de setembre el Ministeri d’Indústria va ordenar el cessament de l’activitat. La instal·lació, recorden, “encara estava en fase de proves i, per tant, no era operativa”. Malgrat això, el juliol del 2014 Escal va renunciar a l’explotació del projecte i el mes d’octubre el govern espanyol va ordenar a ENAGAS la hivernació i manteniment de les instal•lacions així com una “indemnització” de 1.350 milions d’euros en un termini “rapidíssim de 35 dies”.

Tot plegat, afegeixen, avalat per una clàusula que ho autoritzava malgrat que podia existir “negligència” per part de l’empresa. “Aquesta quantitat més els respectius interessos, seran pagats durant 30 anys pels consumidors de gas a través dels seus rebuts”, insisteixen. Les formacions recorden que part del decret que avalava la decisió va ser declarat “inconstitucional” pel TC però “tot sembla indicar que el govern espanyol no ha fet gran cosa per aplicar la sentència”.

Posteriors sentències del Constitucional i del Suprem “van deixar ben clar que els consumidors no havien de pagar els costos de manteniment de la planta”. A més, a finals d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar la Comissió Europea i el Banc Europeu d’Inversions a prendre mesures per evitar-ho. L’any 2017 el TC va avalar la decisió de l’Eurocambra. D’altra banda, recorden que aquest mes de juny el Suprem ha “obligat” a l’executiu a tornar als consumidors de gas 18 milions d'euros pel concepte de manteniment, operativitat d’Enagás, amb càrrec als ingressos per peatges i cànons del sistema per considerar-se “inconstitucionals”.