ERC ha assolit l'hegemonia de l'independentisme al Parlament de Catalunya per primer cop a la història des que es va iniciar el procés. La candidatura encapçalada per Pere Aragonès s'ha situat aquest diumenge com a segona força i ha obtingut un total de 33 escons, un més que JxCat.
Aquesta victòria, que acosta Aragonès i el partit a la presidència de la Generalitat, suposa que els republicans hagin aconseguit l'hegemonia independentista al Parlament per primer cop. En les darreres eleccions, les del 21-D, els republicans van quedar per darrere dels de Puigdemont per dos escons, mentre que al 2015 es van presentar amb CDC a la coalició de JxSí (com a segona força) i el 2012 només van obtenir 21 escons pels 50 de CiU.
Si mirem en cadascuna de les quatre demarcacions veiem que els republicans han aconseguit 19 escons per Barcelona, quedant en segona posició darrere del PSC (23) i per davant de JxCat (16). A Tarragona, ERC ha guanyat amb 5 diputats, pels 4 del PSC i els altres 4 de JxCat.
A Girona, la victòria ha estat per JxCat, que amb 7 escons gairebé ha doblat el resultat del segon classificat, ERC, que ha obtingut 4 diputats. A Lleida, la victòria en vots també ha estat per JxCat, tot i que en escons el partit de Laura Borràs ha empatat a cinc amb els republicans.
La candidata de JxCat, Laura Borràs / Foto: Efe
Un triomf nostàlgic
Tot i que la victòria de les eleccions se l'ha atorgat el PSC, es pot considerar que ERC és el partit amb més possibilitats d'investir un president i liderar el pròxim Govern de la Generalitat, un fet que no vèiem des de la II República, quan els republicans eren la força hegemònica de tot Catalunya.
En aquell període només es van produir unes eleccions (el 1932) a la Cambra Catalana, la qual estava composta per 85 escons. D'aquests, 56 van anar per l'ERC de Francesc Macià, atorgant-li una majoria absoluta irrefutable. La segona força va ser la Lliga Regionalista, amb 16 escons: la tercera va ser la Unió Socialista de Catalunya (USC), amb 5 escons; la quarta el Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines, amb 4 escons; la cinquena Unió Catalanista, amb un i, per últim, la sisena el Partit Republicà Democràtic Federal, també amb un.