A Esquerra s’han vestit amb l’impermeable per intentar que els rellisquin els envits de l’entorn neoconvergent que clama, encara, per una llista unitària per a l’alcaldia de Barcelona. Insisteixen que no és una opció i segueixen fent via amb la seva pròpia campanya.

En aquest sentit, la candidatura d’Ernest Maragall ha volgut marcar múscul aquesta tarda exhibint el gruix de personalitats independents que hi donen suport. De fet, més d’un acabarà integrant-se a la llista durant les properes setmanes, una llista en la qual la meitat dels seus membres no tindran el carnet d’ERC. Durant la presentació, el cap de llista dels republicans ha assegurat que s'emmirallen en el 3-O. 

Entre els noms, el cofundador de Gestmusic i membre de La Trinca Josep Maria Mainat, la presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català Isona Passola, la xef Ada Parellada, l’exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. I un que destaca especialment pels seus orígens polítics. Es tracta de l'economista exconvergent Miquel Puig, que havia anat de 5 a la llista que liderava Francesc Homs al Congrés, a les eleccions generals de 2015. També havia estat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió durant el govern de CiU, entre el 2000 i el 2002 i que havia ocupat altres càrrecs als executius de Jordi Pujol. 

Tots ells han participat a l’acte de presentació del manifest “Ernest Maragall Alcalde + Barcelona”. Un escrit que fa seu el fragment del poema de Miquel Martí i Pol que “tot està per fer i tot és possible”. Maragall ho ha resumit amb la necessitat de "generar esperança i tornar la ciutat a les persones". I ho ha definit com "l'embrió d'un nou Consell de Cent"

El manifest afirma que “estem en el moment polític més transcendent de les darreres dècades”, qüestiona els “anys d’indefinició i marxa lenta” que ha viscut Barcelona i planteja la necessitat de “recuperar la il·lusió col·lectiva”.

A l’hora de teixir aliances, aposta per la construcció “d’amplis blocs democràtics, combinant el diàleg, la transversalitat i els grans acords de país amb el compromís d’unitat d’acció per la República”. O el que és el mateix, que l’independentisme no s’entengui només amb ell mateix sinó també amb els comuns.

Els republicans no amaguen sentir-se sorpresos per la insistència, multiplicada aquests últims dies, de PDeCAT-JxCat-Crida de demanar a través de tots els altaveus possibles una llista unitària. Des de la candidatura d’Ernest Maragall deixen clar que anar junts ni suma ni té sentit, perquè hi ha diferències en el projecte de ciutat. I posen com a exemple les votacions que al llarg d’aquests quatre anys hi ha hagut a l’Ajuntament. Asseguren que en clau social han votat diferent moltes vegades i que, en canvi, en les qüestions de país no hi ha hagut diferències. I refermen el seu compromís amb una acció unitària postelectoral.