La negociació per la llei audiovisual estatal continua. I si bé el govern espanyol espera tancar l'acord amb ERC en els pròxims dies, els republicans no s'atreveixen a posar data a quan s'assolirà l'entesa després del gerro d'aigua freda que va suposar que l'acord assolit quedés aigualit: l'obligatorietat d'incloure una quota per a llengües cooficials del 6% del contingut només és aplicable a plataformes amb seu a Espanya, el que exclou gegants com Netflix i HBO. 

Els republicans van decidir no esmenar a la totalitat els pressupostos si es blindava el català en l'audiovisual. La lletra petita, però, els ha fet malbé el plan. Ara intenten redreçar-ho incorporant nous elements. Segons fonts republicanes, en les negociacions demanen a Moncloa que obligui a totes les plataformes audiovisuals -amb seu a Espanya o no- a finançar produccions en català, també que l'Estat destini diners per al doblatge i que batalli la obligació d'incorporar la producció que ja està doblada o subtitulada en els catàlegs de les plataformes.

Sigui com sigui fonts republicanes consideren que les negociacions, alguna cosa positiva tenen, i és que per primer cop s'està obligant al Govern espanyol a protegir el català en l'audiovisual a través de la llei. El reclam en concret que la Moncloa fixi un percentatge dels beneficis de les plataformes a la producció de llengües cooficials s'està materialitzant en que el govern espanyol s'ha obert a establir que cada any un 0,7% d'aquesta quota hagi d'anar a producció en català, gallec o basc. Això podria suposar uns 15 o 20 milions d'euros anuals.

Sobre la introducció de materials ja existents doblats o subtitulats en els catàlegs de les plataformes, els republicans també ho veuen com un element important i les mateixes fonts de la negociació destaquen que les productores no són contràries a introduir-ho sempre i quan se'ls hi faciliti. 

Al marge d'aquesta qüestió, els de Gabriel Rufián també reclamen fixar mitjançant una disposició addicional a la llei la creació d'un fons per al doblatge de sèries i pel·lícules on l'Estat estigui obligat a destinar-hi diners, per tal que el govern espanyol es faci corresponsable d'aquesta traducció. Així doncs, per primer cop, l'Estat hauria de contribuir a finançar-ho.

Hermetisme a La Moncloa

Mentrestant, per part del govern espanyol és tot hermetisme. Aquest mateix migdia ha comparegut la vicepresidenta Nadia Calviño, responsable del projecte de llei audiovisual, però no ha volgut avançar cap mena de detall. Li han preguntat fins a quatre vegades per la qüestió, i Calviño s’ha limitat a dir que ara la iniciativa començarà la tramitació al Congrés i el Senat, que hi ha en marxa una negociació amb els republicans i que “està avançant”.

Com es resoldrà l’embolic de les plataformes internacionals com Netflix o HBO Max? La vicepresidenta econòmica ha insistit que cal trobar l’equilibri entre l’impuls de l’Estat espanyol com a hub audiovisual i l’impuls de les llengües cooficials, “amb el que estem plenament compromesos”. De la mateixa, la llei audiovisual s’haurà de situar dins la directiva comunitària. “En aquest context estem treballant. I estem avançant de bona manera”, ha conclòs Calviño. Fonts de l’executiu assenyalen que la voluntat és d’arribar a una entesa abans del 22 de desembre, quan els pressupostos de l’Estat finalitzen el seu tràmit al Senat.