No fa ni un mes, en plena campanya electoral pel 10 de novembre, que el líder dels socialistes i candidat a la reelecció, Pedro Sánchez, prometia mà dura contra l'independentisme: parlava de tornar a penalitzar el referèndum, atacava TV3 i l'escola catalana i prometia "portar" l'expresident Carles Puigdemont a Espanya. Eren els mateixos dies que des d'ERC cridaven a fer del 10-N la "tomba política" del PSOE i avisaven que "a aquest Sánchez" votarien 'no'. Ni trenta dies més tard, i després de dues reunions i diversos contactes més informals, la música ha canviat i aquest dimarts –després de la darrera reunió– els dos partits sortien amb un comunicat conjunt en què exhibien els punts en comú i es tornaven a citar per dimarts vinent.
Els avenços, però, són minsos –de moment no mouen els republicans del 'no' a l'abstenció– i les converses, fràgils. Tant, que una simple declaració ho pot fer trontollar tot. I és en aquest punt en el que s'emmarca el minut i resultat d'aquesta tarda, que no és positiu. Després que el ministre de Foment en funcions i secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, hagi afirmat aquest matí que el seu partit està disposat a abordar "vies d'expressió" per resoldre un "conflicte polític" amb Catalunya "que afecta el conjunt d'Espanya", unes paraules que convidaven a l'optimisme, ha estat el mateix Pedro Sánchez l'encarregat de llençar un autèntica gerra d'aigua freda contra els independentistes.
A la seu del carrer Calàbria de Barcelona no ha agradat que el president en funcions hagi donat per fet, des de la cimera de l'OTAN, que hi haurà acord amb ERC i que aquest estarà "dins la Constitució". Els republicans consideren que es tracta d'una "pressió gratuïta" i que trenca les regles del joc de la negociació, on s'havia acordat discreció i que no hi hauria pressions a través dels mitjans. Fonts republicanes asseguren que faran arribar aquest malestar als negociadors socialistes i que els exigiran que cessin si volen continuar amb les converses. La propera reunió és el dimarts dia 10 de desembre, tot i que encara no hi ha lloc ni hora acordades, i els republicans avisen que si les pressions públiques segueixen podria saltar pels aires. "Si no hi ha un canvi veurem què fem", asseguren les mateixes fonts.
Dos reunions i dos avenços, però molts punts pendents
Al marge d'aquest sotrac i amb una mirada més llarga, el cert és que l'acord entre socialistes i republicans encara és lluny, però que de les dues reunions que hi ha hagut entre els equips negociadors n'han sortit dos avenços. En la primera el PSOE va acceptar parlar d'un "conflicte polític", un punt que era "indispensable" pels republicans per seguir parlant, tot i que, de fet, no podia ser insalvable pels socialistes, que ja s'havien expressat en aquests termes en la Declaració de Pedralbes signada pels dos governs el desembre de l'any passat.
En la segona reunió l'avanç encara va ser més important: comunicat conjunt, reafirmació en el conflicte polític i compromís en buscar una "via política" per resoldre el conflicte. A més, la semàntica del primer comunicat conjunt acordat també és destacable. En el text publicat aquest dimarts es parlava d'"activació", el que donava a entendre que es tracta d'una via encara no explorada i es deixava la porta oberta a la desactivació d'altres vies com la repressivo-judicial. A més, també es parlava de recuperació de "drets civils", un punt important pels republicans.
El que més separa els dos partits, però, és el com ha de ser la mesa negociació i la concreció que ha de tenir aquesta: format, calendari i compromís de compliment. El PSOE va començar les negociacions parlant de reactivar la Comissió Bilateral Estat Generalitat, un òrgan estatutari absolutament insuficient pels republicans que consideren que aquesta comissió només és per tractar temes específics i competencials. Els d'Oriol Junqueras volen una negociació de govern a govern i on es pugui parlar de tot, també d'autodeterminació. Finalment, després de dues reunions, els socialistes s'han mostrat oberts explorar nous formats, però els dos equips encara estan lluny d'acordar quin serà.
Un calendari minat
A tot això, cal tenir en compte el calendari, que està minat de nou. Els republicans volen evitar una investidura abans de Nadal –els socialistes volien fer-ho entre el 17 i el 19 de desembre–, perquè tenen masses dies senyalats al calendari que els podrien fer alterar la seva posició. "És una mala setmana per nosaltres", reconeixen fonts del partit. Dilluns dia 16 hi ha la vista per les euroordres de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, el dijous dia 19 hi ha la vista a Luxemburg sobre la immunitat d'Oriol Junqueras –on no està clar les implicacions directes que podria tenir que els donessin la raó– i el dissabte dia 21 hi ha el Congrés Nacional d'ERC amb tota la militància. Amb tot, els republicans, prefereixen anar a gener i no tenen pressa per arribar a un acord. La negociació, doncs, està lluny d'acabar.