Estratègia: ballar al mateix compàs. Ja fa temps que Bildu s'ha convertit en la parella de dansa d'ERC a Madrid, en detriment de JxCat. L'operació per aprovar els pressupostos generals de l'Estat a canvi de més recursos per als seus respectius territoris, va ser el resultat d'una coreografia assajada conjuntament per l'esquerra independentista catalana i basca. Com va passar, aviat farà un any, amb la investidura de Pedro Sánchez. Un gir històric en la política d'aliances del govern espanyol que Gabriel Rufián batejava fa uns dies de "canvi de paradigma".
Des d'aquest diumenge que ERC ja coneix qui disputarà a Pere Aragonès les opcions independentistes de presidir la Generalitat, després que la militància de JxCat hagi designat Laura Borràs com a presidenciable efectiva. La portaveu republicana ha desitjat sort a JxCat, perquè "que vagi bé a totes les formacions independentistes és el millor per avançar". Per això ha convidat els de Puigdemont a "seguir sumant cadascú des del seu espai", en el seu cas, "reforçant el centredreta de l'espai independentista per superar el 50%". En aquest sentit ha advertit que ERC no entrarà "en el joc de qui és més independentista". I ha lamentat "l'obsessió de Junts per atacar ERC".
Iceta o Aragonès
Amb la mirada posada a un escenari post electoral fragmentat on serà inevitable haver de buscar aliats per construir majories, els de Junqueras han mogut fitxa els primers. Aquest cap de setmana, el president del grup parlamentari d'ERC i home fort del partit, Sergi Sabrià, avançava en una entrevista a ElNacional.cat que si JxCat guanya les eleccions de l14-F, ells investiran el seu candidat. I demanava a Junts que es comprometessin a fer el mateix. De fet, Vilalta ha estat directa. Els ha preguntat "què faran si han de triar entre Iceta o Aragonès". Aquest dilluns, però, Laura Borràs ha tirat pilotes fora.
L'escenari que planteja ERC de cara al futur més immediat és repetir l'aliança amb Junts i ampliar-la a la CUP, però també, més enllà de l'independentisme, als comuns. En canvi, i tot i la sintonia que mantenen amb el govern Sánchez, els republicans descarten de totes totes qualsevol mena de pacte amb el PSC. Ja no per governar, sinó de cap tipus. En paraules de Sabrià, tampoc acceptarien els vots dels socialistes catalans per investir Aragonès.
Frenar la ultradreta i neutralitzar Cs
Confirmats els respectius acords pressupostaris de republicans i abertzales, els dirigents de tots dos partits han volgut compartir aquest dilluns pista de ball. Virutal, com manen els temps pandèmics que corren. Arnaldo Otegi i Marta Vilalta ha comparegut plegats, cadascú des de la seva pròpia seu. L'un a Donosti, l'altra a Barcelona. L'objectiu, en paraules de la portaveu d'ERC, "posar en valor l’acord estratègic de coordinació" que totes dues formacions mantenen al Congrés i al Senat. "Representem 18 diputats", han afirmat l'una i l'altre. És el resultat de la suma dels 13 d'ERC i els 5 de Bildu.
Vilalta i Otegi han explicat que la missió que s'han marcat a Madrid és "frenar l'agenda reaccionària de la ultradreta" i "aconseguir recursos pel dia a dia". Dos objectius que avancen en paral·lel al de la independència de Catalunya i Euskadi, afirmen. Els 5 diputats de Bildu i els 13 d'ERC han esdevingut necessitat per al govern PSOE-Podemos.
Conscients de l'aritmètica endimoniada que acompanya Pedro Sánchez, uns i altres van fer valer el seu pes al Congrés. L'alternativa de Sánchez al pacte de la investidura era Ciutadans, una opció que indigestava el seu soci de govern, Pablo Iglesias.
Finalment hi va haver carambola. Dilluns de la setmana passada, Marta Vilalta s'enfilava en un tren direcció Madrid per segellar l'entesa a la mateixa sala del Congrés dels Diputats on van rubricar l'acord de la investidura, en una reunió amb Rufián, Lastra i María Jesús Montero. Un acord que deixava fora del tauler Inés Arrimadas, que fins l'últim minut ha intentat ficar cullerada.
La basquitis actualitzada
Ja fa quatre anys que Arnaldo Otegi va sortir de la presó de Logroño, després de complir una condemna de sis anys i mig que, segons va resoldre més tard Estrasburg, va ser injusta. Poc després de quedar en llibertat, el líder abertzale va viatjar a Catalunya. Al Parlament, l'aleshores presidenta -ara empresonada- Carme Forcadell va rebre'l amb tots els honors.
Aquell mateix dia, Otegi va protagonitzar un acte multitudinari a la Fabra i Coats. Davant les 1.200 persones que s'hi van aplegar, va admetre que els atemptats d'Hieprcor no s'haurien d'haver produït mai. Alhora, va lloar el paper de l'independentisme català que, per aquelles dates, la primavera de 2016, es trobava en un dels moments més àlgids. "Ens esteu donant una lliçó a tots", va confessar Otegi, que va reconèixer que l'esquerra abertzale començava a emmirallar-se en un procés que va qualificar d'irreversible. Si al llarg de la història l'independentisme català s'havia fixat amb admiració en la manera de fer dels seus compatriotes bascos, la famosa basquitis, aquella afirmació d'Otegi l'actualitzava amb un intercanvi de papers.
Preguntat directament si ha canviat aquella percepció, Otegi s'ha reafirmat en aquelles paraules. Ha qualificat "d'exemplar" el procés català. . "Bascos i basques hem après que es pot fer, si s'ha fet una vegada es pot fer més cops", ha sentenciat.