En aquest Dia Mundial de l'Aigua, el protagonisme al Parlament ha estat precisament per la seva absència. El Govern ha portat aquest dimecres al ple de la cambra catalana el decret per fer front a la sequera aprovat ara fa unes setmanes amb la perspectiva de rebre el suport dels partits de l'oposició. Una perspectiva que ha quedat en l'aire fins al darrer moment, i ha obligat l'executiu a treure la calculadora. Els retrets de PSC i Junts, d'una banda, contra la manca de diàleg i l'excessiva tendència sancionadora, i de la CUP i els comuns, de l'altra, contra el model turístic que agreuja la sequera, han posat en dubte la possible validació del decret. Però finalment el Govern s'ha sortit amb la seva i ha aconseguit superar aquesta nova prova de foc, això sí, amb una votació poc habitual i gens afalagadora: els 34 vots a favor d'ERC han anat acompanyats de les 79 abstencions de socialistes, juntaires, cupaires i comuns, mentre que la dreta espanyolista ha votat en contra.
La validació del decret no hauria estat possible sense les concessions d'última hora de la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà. Durant la seva intervenció, ha volgut oferir alguns aclariments sobre la mesura legislativa, fent referència als punts que han "distanciat" el Govern de la resta de partits. D'aquesta manera, Jordà ha reiterat que la voluntat de l'executiu és treballar "de la mà" dels ajuntaments i no deixar-los sols, mentre que les multes tan sols pretenen "dissuadir possibles incompliments", i en cap cas tenien la "intenció" sancionar. La consellera ha compartit aleshores la proposta estrella per intentar guanyar-se la confiança de l'oposició i tirar endavant el decret, obrint la porta a retocar "el que faci falta" un cop el Parlament l'hagi validat i els partits es reuneixin. "Si a la cimera hem de modificar el decret, el modificarem perquè tothom se senti extremadament còmode", ha expressat. Posteriorment, en declaracions als mitjans, ha aclarit que la voluntat és incloure aportacions dels grups al decret actual, o substituir-lo per un text nou. Això sí, igualment s'ha hagut d'empassar el revés d'haver de tramitar la iniciativa com a projecte de llei perquè els partits puguin dir-hi la seva i afegir-hi esmenes.
L'oposició passa a l'ofensiva
El decret, aprovat a finals de febrer, va servir per activar la fase d'excepcionalitat, amb més de 6 milions d'habitants afectats per l'augment de les mesures restrictives sobre el consum d'aigua. Ara bé, un dels aspectes més criticats és que la mesura només regula les sancions als ajuntaments que incompleixin les dotacions, però no recull ni una sola inversió per fer més resilient l’abastament en les àrees que ja estan en estat d’excepcionalitat.
Aquest és el punt al qual s'ha aferrat especialment el PSC, amb denúncies públiques per part de Salvador Illa i del seu grup. La diputada Sílvia Paneque s'hi ha sumat avui des del faristol del Parlament, lamentant que el decret no hagi passat pels ajuntaments per recollir les seves valoracions i que aposta per un "règim sancionador" contra els municipis. "El decret aporta solucions en forma de mesures i infraestructures que portin hectòmetres cúbics a Catalunya? No, tan sols s'equivoca d'enfocament i traspassa la responsabilitat del Govern als municipis", ha criticat. A més, ha lamentat que el text no sigui el resultat "del consens i el diàleg" amb la resta de formacions i parts afectades, cosa que s'hauria pogut aconseguir començant per la cimera de partits i culminant-la amb un decret que en fos el resultat.
Junts ho ha vist de manera similar, acusant el decret de ser "molt de sancionar, multar i intervenir i poc d'acompanyar". "Aconsegueix quatre miserables litres d'aigua i fa enfadar tothom", ha reblat Salvador Vergés. El diputat juntaire ha criticat que el Govern "no ha fet els deures" durant els últims anys, remarcant que ERC tenia la titularitat de la Conselleria quan hi havia l'executiu de coalició. També ha assenyalat que s'hauria d'haver prioritzat la cimera per després extreure'n el decret. "S'ha de venir pactat de casa, i no trobar el gust a governar a cop de decret". Això sí, ha reconegut i agraït les concessions d'última hora que ha fet Jordà en el seu discurs, que permetran "consensuar amb els grups i el món local" els decrets.
Mentrestant, la CUP i els comuns han aprofitat l'ocasió per reiterar el missatge compartit aquest dimarts contra l'increment del turisme i el seu efecte en la sequera. Dels cupaires, Dani Cornellà s'ha preguntat com es pot exigir a la ciutadania que tanqui l'aixeta quan el model de país de l'executiu "posa tots els ous a la mateixa cistella" a través del Hard Rock, els Jocs d'Hivern, la Ryder Cup de golf i els avions i els creuers. "No podem fer decrets sense tenir clar que hem d'aturar el model de més i més turisme", ha sentenciat. Per la seva banda, el diputat dels comuns Lucas Ferro ha incidit que aquest estiu arribaran 400.000 creueristes al país, els quals consumeixen el doble d'aigua que els habitants. I tot això acompanyat d'uns macroprojectes incompatibles amb la sequera. "No podem ser la imatge trista d'un país en venda que ha perdut el respecte de si mateix", ha reblat.
Teresa Jordà crida a la "responsabilitat extrema" per arribar a acords a la cimera de l'aigua
En una valoració als mitjans de comunicació posterior a l'aprovació del decret llei, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, s'ha mostrat "satisfeta" per la convalidació del mateix i ja ha situat l'objectiu en la cimera de l'aigua de la setmana vinent. "Hem de ser capaços, per responsabilitat extrema, d'arribar a grans acords", ha defensat Jordà. La titular del Departament d'Acció Climàtica ha reiterat la seva disposició i "compromís d'obrir de nou el decret" perquè "tothom s'hi senti còmode". En aquest sentit, ha obert la porta a incorporar un període transitori al règim sancionador per l'incompliment de les mesures del decret, en sintonia amb el que reclama el PSC. Paral·lelament, ha sostingut que treballarà "des del consens".