Esquerra Republicana evita fer-li el joc al Partit Popular a costa de Veneçuela. El PP ha convocat aquest matí al Senat el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, perquè doni explicacions sobre la posició del govern espanyol en relació amb les últimes eleccions a Veneçuela, que els observadors internacionals consideren que no van ser democràtiques (el Consell Nacional Electoral de Veneçuela va atorgar la victòria a Nicolás Maduro, però l’oposició assegura que el guanyador va ser Edmundo González). Segons ha pogut saber ElNacional.cat, ERC i Bildu han decidit plantar la Comissió d’Afers Exteriors del Senat veient que el PP està convertint la cambra alta en un “annex de Gènova” i continua fent-la servir de “manera partidista”, com ja va fer per endarrerir la tramitació i aprovació de la llei d’amnistia.
“Quan vulguin tenir un debat seriós i constructiu, sense mentides, ni manipulacions sobre la situació a Veneçuela, que és el que els veneçolans es mereixen, hi participarem”, assenyalen fonts d’ERC a aquest mitjà. Fins que això no arribi, asseguren que continuaran denunciant les “pràctiques interessades i partidistes” del PP a través de la seva majoria absoluta al Senat. “Al PP li interessa treure rèdit mediàtic del que pugui estar o no passant a Veneçuela”, lamenten les mateixes veus, que posen en relleu que els populars no tenen interès en el poble veneçolà, que “es mereix respecte i un debat seriós”.
Les fonts republicanes consultades per ElNacional.cat també recorden que el PP “va muntar una delegació que va viatjar a Veneçuela amb diners públics de la cambra, tot i saber que no serien admesos per no haver fet els tràmits adequats per poder entrar al país”. ERC reprova que l’única intenció dels populars era “generar soroll”, motiu pel qual els republicans “van desestimar participar-hi”. Pel grup liderat al Senat per Sara Bailac, el PP fa venir el ministre al Senat “únicament per acusar el govern espanyol i José Luis Rodríguez Zapatero de les seves relacions amb Veneçuela”.
El PP critica la “tebior” del govern espanyol, “presoner de la complicitat de Zapatero amb Maduro”
Just aquest matí, el vicesecretari institucional del PP, Esteban González Pons, ha reprovat la “tebior” del govern espanyol amb Veneçuela i l’ha atribuït al fet que la Moncloa sigui “presonera de la complicitat de Zapatero amb Maduro”. En una entrevista a Las Mañanas de RNE, el dirigent popular sosté que el ministre Albares hauria d’aprofitar la compareixença d’aquest dimarts per reconèixer la victòria de González i “demanar a Maduro que cessi la repressió”. González Pons també ha disparat contra Zapatero, que va ser observador internacional de les eleccions, a qui ha acusat de ser “incapaç de condemnar el terrorisme d’Estat” a Veneçuela i l’ha convidat a “sortir del mutisme”.
Veneçuela va deportar una delegació del PP que hi viatjava sense permís
Just dos dies abans de les eleccions, Veneçuela va impedir l’entrada al país a una delegació de parlamentaris del PP que no tenien permís del govern de Maduro per exercir com a observadors internacionals. Els diputats i senadors populars, que afirmaven que van anar-hi com a “convidats” de l’oposició, van ser retinguts a l’aeroport de Caracas i després deportats cap a Espanya en un altre avió. Entre els expulsats hi havia l’europarlamentari Esteban González Pons, el portaveu al Congrés, Miguel Tellado, i la diputada Cayetana Álvarez de Toledo. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va exigir el seu “alliberament immediat” i que el govern espanyol posés “els mitjans necessaris per a tal fi”.
Els Estats Units reconeixen Edmundo González com a guanyador i la UE espera que es publiquin les actes oficials
La pressió sobre el govern presidit per Nicolás Maduro s’ha anat accentuant des del dia de les eleccions. Quan es van tancar les urnes, el Consell Nacional Electoral de Veneçuela va donar Maduro com a guanyador entre denúncies d’irregularitats. L’oposició al chavisme afirmava que havia pogut retenir el 73% de les actes oficials i assegurava que, amb aquests vots escrutats, el guanyador era Edmundo González. Tres dies més tard dels comicis, el Centre Carter, que va participar-hi com a observador, no va poder “verificar l’autenticitat dels resultats” i, per tant, va manifestar que el procés electoral “no es va adequar” als paràmetres i estàndards internacionals d’integritat electoral, per la qual cosa “no pot ser considerat democràtic”.
Les reaccions van arribar en cascada. Primer, els Estats Units van reconèixer González com a guanyador, al·legant que les “proves irrefutables de les actes” mostren que el líder opositor va derrotar Maduro “amb milions de vots”. Posteriorment, el Tribunal Suprem de Veneçuela va demanar les actes electorals per “verificar” el resultat. I, finalment, la Unió Europea va deixar clar que no reconeixerà els resultats fins que es publiquin les actes oficials, donat que els resultats no es poden donar per bons “sense proves que els hi donen suport”.