Esquerra Republicana ha presentat una proposta per completar l'informe sobre l'evolució de l'estat de dret a Espanya que cada any redacta la Comissió Europea. En el procés d'elaboració, la Comissió obre un període perquè hi puguin participar organitzacions de la societat civil, una ocasió que els republicans han aprofitat, tal com ja van fer l’any anterior, per fer les seves aportacions en diferents àmbits com el funcionament del sistema judicial, la lluita contra la corrupció o el pluralisme als mitjans de comunicació.

Així, en primer lloc, l'informe posa en relleu tota la investigació al voltant del CatalanGate i l'espionatge a polítics, activistes i advocats vinculats al moviment independentista amb el programa Pegasus. En relació amb això, s'exposen les resolucions tant del Parlament Europeu com de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que recomanen a l'estat espanyol una "profunda, independent i efectiva investigació" de tots els casos en què s'ha utilitzat aquest programari per espiar. 

L'Operació Catalunya, protagonista

En aquesta mateixa línia, el document també ressalta l’existència de l'Operació Catalunya, explicant que el llavors ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, avalat pel president del Govern, Mariano Rajoy, va utilitzar el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per crear falsos informes difamatoris sobre líders independentistes, filtrant-los a la premsa per, posteriorment, poder començar una investigació falsa contra ells.

L’encarregat de dur a terme les aportacions al document per part dels republicans ha estat l’eurodiputat republicà Jordi Solé, que ha declarat: “L’escàndol de Pegasus o les recents revelacions sobre l’Operació Catalunya, la guerra bruta i il·legal per desacreditar l’independentisme català, demostren que per aturar l’independentisme l’estat espanyol ha fet saltar pels aires l’estat de dret”.

La necessitat d'una llei d'Amnistia

Alhora, l’elaboració d’aquest informe ha estat una bona oportunitat per explicar fora de l’Estat la necessitat d'haver acordat una llei d'Amnistia que consideri que tots els fets relacionats amb la consulta del 9 de novembre del 2014 i el referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017 no van ser un delicte.

Altrament, Esquerra també ha denunciat la situació inusual que viu el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a l’estat espanyol. Els republicans han posat èmfasi en el fet que el mecanisme d’elecció dels jutges és insuficient per garantir la independència judicial i la seva aparença de neutralitat. Així, els republicans han evidenciat que la renovació del CGPJ està aturada des del 2018, ja que cal una majoria de tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats per renovar-lo i les forces conservadores es neguen a avalar-la. Aquest fet, que també ha estat denunciat pel Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO), s’apunta a l’informe com a “altament insatisfactori” i posa en perill la independència judicial a l’estat espanyol. 

D’altra banda, l’organització republicana també es fa ressò de la carta que cinc relators especials de les Nacions Unides van enviar al govern espanyol presentant ERC com una “organització fortament represaliada” i instant al govern espanyol a cessar-ne la persecució.

Finalment, es recullen tota una sèrie més de fets i consideracions al voltant de la llibertat de premsa i anticorrupció que posen en relleu la "poca cultura democràtica", segons diu l'informe, que existeix a l'estat espanyol.

L'Estat de dret, a debat

Tot plegat coincideix amb el fet que els ministres d'Afers Europeus de la Unió Europea (UE) es reuneixen aquest dilluns a Brussel·les en una trobada en la qual s'abordarà la situació de l'estat de dret a Espanya. Es tracta d'un debat sobre les recomanacions que la Comissió Europea va fer a l'Estat l'any passat. Ara bé, com no podria ser d'una altra manera i com a teló de fons, hi haurà l'amnistia pactada entre el PSOE i l'independentisme, especialment tenint en compte que es votarà dimarts al Congrés i es troba sota l'avaluació de l'executiu comunitari. El que en aquesta ocasió, tal com destaca l'ACN, no abordaran els ministres europeus és l'oficialitat del català, el basc i el gallec, que ha quedat fora de l'agenda per primer cop des del setembre.