"Cal un nou espai de coordinació estratègica", apunta un dels pesos pesants en la negociació oberta entre independentistes per la investidura de Pere Aragonès i el seu futur govern -si és que la interlocució fructifica-. Fonts coneixedores de les converses expliquen a ElNacional.cat que en les reunions mantingudes fins ara s'ha obert pas, de la mà d'Esquerra Republicana, la proposta de creació d'un nou òrgan que orienti i unifiqui el full de ruta. Una idea que convenç la CUP i que va en la línia del que Junts ja havia proposat sobre la necessitat de compartir estratègia a Madrid. La voluntat és que integri les tres forces independentistes, però que compti també amb l'ANC i Òmnium. A més, s'estaria estudiant com encaixar-hi el Consell per la República. 

Un dels motius que van acabar provocant el divorci entre els dos socis en la passada legislatura va ser, precisament, la inexistència d'un equip de seguiment periòdic sobre el full de ruta que calia anar seguint per avançar cap a la República o, si més no, per no retrocedir en el camí transcorregut al llarg dels últims anys. Durant la conferència política per desgranar la seva proposta política, la CUP va subratllar la necessitat de crear una taula de diàleg nacional, una pista clara sobre la forma que podria prendre aquest nou òrgan.

Des que va arrencar el procés sobiranista, s'han creat multitud de plataformes que tenien per missió unificar l'estratègia. Des del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, al del Referèndum, passant per l'extra oficial estat major del procés, un comitè supra governamental del qual formaven part representants dels tres principals partits independentistes i les entitats sobiranistes. En paral·lel, durant el mandat de Puigdemont, ERC i llavors encara CDC van assentar al calendari una trobada setmanal entre els presidents dels grups parlamentaris per sufocar possibles incendis i anar reorientant el rumb. 

De moment, amb l'arrencada de la legislatura, ERC, Junts i la CUP han recuperat les reunions prèvies a la Mesa del Parlament, per compassar agendes i ser-hi amb una sola veu. Laura Borràs va plantejar a la resta de membres independentistes de la Mesa tornar a citar-se setmanalment, com feien en CDC i ERC sota la presidència de Carme Forcadell.

El paper del Consell per la República

Segons indiquen a aquest diari diversos actors implicats en la negociació, encara no hi ha consens per la creació del nou espai, perquè ha suscitat algunes reticències, no pel fons sinó per la forma. Junts no vol que el Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont, quedi arraconat i aposta perquè tingui un rol destacat en la propera legislatura.  

Des del seu naixement, ERC i la CUP s'han mostrat recelosos amb el Consell per la República. Hi detecten un excés partidista per part de Junts i consideren que ara mateix és poc representatiu del moviment independentista.

Un dels punts que s'estaria treballant és com integrar l'entitat al futur nou espai de coordinació. La idea inicial d'ERC és que sigui a cinc, però altres fonts de la negociació apunten que el Consell per la República podria acabar sent el sisè convidat. "Després d'alguns canvis, podria ser", afirmen. "Cal millorar-lo i que sigui més eficient i representatiu. Que tothom s'hi senti bé". 

ERC recela de l'estratègia compartida a Madrid

Des de l'inici de les converses, Junts per Catalunya ha posat damunt la taula la necessitat que els 23 diputats independentistes que hi ha al Congrés actuïn com un sol grup. 

A Esquerra Republicana, però, no veuen amb bons ulls aquesta possibilitat perquè, des del seu punt de vista, els seus 13 escons són més influents que els 4 de Junts per Catalunya i, a banda, no comparteixen la voluntat de bloqueig dels de Laura Borràs.