Després que ho hagin fet Òmnium, la CUP i l'ANC, aquest dimarts l'advocat Andreu Van den Eynde ha presentat una querella pel CatalanGate en nom del president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, i de l'eurodiputada Diana Riba. Ho ha fet al jutjat de guàrdia de Barcelona, amb requeriment que les causes es remetin i s'acumulin a les ja obertes al jutjat d'instrucció número 32, també de Barcelona. Van den Eynde ha presentat també una querella en nom propi, ja que ell mateix ha estat víctima de l'espionatge.

Els republicans han decidit ampliar l'acció legal contra l'empresa NSO, sol·licitant que la investigació es centri en el CNI. Les querelles remarquen la gravetat d'un espionatge de caràcter polític que atempta, no només contra els drets fonamentals al secret de les comunicacions i a la intimitat, sinó també als drets inherents al secret professional dels que gaudia l'advocat i a la immunitat parlamentària que assistia a l'eurodiputada. L'objectiu és el de permetre descobrir els fets ocorreguts en la seva integritat (l’abast de la informació sostreta a les víctimes, la finalitat amb la qual ha sigut tractada i on s’emmagatzema), així com esbrinar la identitat dels autors. Tot plegat "per evitar la impunitat dels fets i per assegurar el rescabalament dels danys i perjudicis causats a les víctimes". 

El jutjat  d'instrucció 32 de Barcelona  ja té en curs les querelles presentades, ara fa gairebé dos anys, per l’expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i el president del grup municipal de Barcelona i diputat, Ernest Maragall, després que es fes públic el seu cas d'espionatge. També s'han presentat en aquesta secció les querelles d'Òmnium, CUP i ANC. 

 

Proves

En la querella, el penalista Andreu Van den Eynde exposa que les troballes  fetes pel grup de Citizen Lab “han estat validades per comprovacions de tercers independents, concretament del Security Lab d’AI6 i demostren l’existència de 63 víctimes entre els anys 2017 i 2020, sent 51 d’elles víctimes amb infeccions completes provades”.

En el cas de la querellant Diana Riba, la seva infecció es precisa que s'ha verificat el dia 28 d’octubre de 2019 quan ja era eurodiputada i gaudia de les immunitats que preveu el Protocol núm.7 relatiu als Privilegis i Immunitats de la Unió Europea. A l’escrit, l’advocat precisa que en la data de l’espionatge feia una setmana que es va dictar la sentència del Suprem de condemna del seu marit, el conseller Raül Romeva, “que estava empresonat i, per tant, no podia ser directament espiat a través de comunicacions si no era a través de les que mantenia amb la querellant”.  S’hi afegeix que durant aquells dies, Riba va mantenir moltes converses amb l’advocat defensor de Romeva (Andreu Van den Eynde, també objecte d’espionatge amb Pegasus) sobre estratègia jurídica de defensa enfront de la sentència, i també amb membres del Comitè Jurídic i amb la presidència del Parlament Europeu (l’equip del president David Sassoli) amb relació a l’escó al Parlament Europeu del també empresonat  i líder d’ERC, Oriol Junqueras.

A banda, s'explica que les infeccions efectuades per sistema 0-click contra els terminals mòbils de Jové no han pogut donar dades de dates i hores exactes, però sí han pogut determinar l’existència d’una infecció 0-click en un dispositiu que va utilitzar fins a l’estiu de 2020 i una altra respecte del mòbil que va fer servir des d’aleshores. Jové en les dates de l’espionatge formava part de la direcció nacional d’ERC (president del seu Consell Nacional), va ser diputat al Parlament de Catalunya des de les eleccions del 2017 i en l’actualitat és el president del grup parlamentari d’ERC al Parlament de Catalunya. Així mateix, va ser membre de la representació d’ERC en les negociacions per la investidura del president del govern espanyol (gener del 2020) i va formar part de la delegació catalana que va dur a terme negociacions amb el govern espanyol (juny de l'any 2020).

Sense mòbils

S’hi precisa que les anteriors troballes han estat comunicades a les víctimes en dates recents, per la qual cosa “s’ha dut a terme un procediment d’adquisició forense dels telèfons mòbils identificats a través  d’un laboratori pericial , conforme els protocols d’adquisició i emmagatzematge estandarditzats per al tractament d’evidències informàtiques, de tal forma que es puguin posteriorment analitzar i presentar en el procediment el resultat d’una eventual pericial.  En el cas de Torrent i Maragall, els seus mòbils van ser retornats al Parlament, fins i tot abans de  presentar la primera querella. Recentment, el titular del jutjat d’instrucció 32 els va sol·licitar els aparells, a petició del fiscal, i  divuit mesos després d’admetre la querella.

“No ens trobem ja davant de dos casos d’infeccions identificats per un proveïdor de missatgeria instantània, sinó davant d’un espionatge massiu, de clara orientació política o ideològica, que afecta inclús a familiars, advocats o periodistes i que està certificat per un laboratori forense de prestigi”, afirma Van den Eynde en la querella.

Obligat a investigar

Per tot això, l’advocat d’ERC, recorda al jutge José Antonio Cruz de Pablo que “com estableix el TEDH, els tribunals no poden incomplir les seves obligacions positives d’assegurar una protecció adequada” a les persones que denuncien ser víctimes d’un delicte. I  li sol·licita que es requereixi informació a l’empresa NSO, així com al CNI, i  també al Tribunal de Comptes i a la Intervenció General de l’Estat perquè aclareixin si  Espanya o una de les seves agències ha adquirit el malware Pegasus.

Més querelles

Aquest és el primer pas d'ofensiva judicial dels republicans, però en vindran més. Des de l'exili, la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, presentarà una acció penal per l'espionatge sofert en territori suís i davant les autoritats d'aquest país. També en els pròxims dies l'eurodiputat Jordi Solé presentarà una querella. 

Aquest embat judicial arriba després de l'estratègia que es va bastir just un dia després de destapar-se el CatalanGate, quan els tres partits independentistes, Òmnium i ANC es van trobar a Brussel·les i van anunciar que portarien l'espionatge a Europa, l'ONU, i a la justícia.