La crisi de l'habitatge a Catalunya és un dels principals problemes que pateixen els habitants del país, que han de pagar preus totalment desorbitats per habitacions o pisos de lloguers, especialment a les grans ciutats. Per això mateix aquest element ha centrat part del debat de política general celebrat al Parlament de Catalunya, començant per l'anunci de la construcció de 50.000 habitatges del president Salvador Illa, que ha generat múltiples reaccions i que formava part de l'acord d'investidura del PSC tant amb ERC com amb els comuns. Per això mateix, i tal com havia avançat ERC, aquest partit portarà a votació una proposta de resolució que proposa recuperar el decret que regulava els lloguers de temporada presentat pel Govern de Pere Aragonès al mes d'abril i que Junts i el PSC van tombar.
Aquesta proposta d'ERC arriba setmanes després que el PSOE i el PSC votessin a favor d'una llei similar al Congrés dels Diputats, però que no va prosperar davant la negativa de Junts, que al·legava que envaïa competències. Per això, l'exconsellera i ara diputada Ester Capella, demanava per un costat als socialistes que acceleressin la legislació catalana i a Junts que "abandoni l'excusa competencial", reclamant el suport dels dos partits a aquesta llei que cinc mesos enrere van rebutjar. Llavors van retreure al Govern d'ERC que haguessin tramitat el decret a correcuita, poc abans que comencés la campanya electoral per a les eleccions del 12-M.
Finançament, referèndum i amnistia
Tal com estava previst, ERC també portarà a votació aquest dijous propostes de resolució sobre el finançament singular amb la intenció de fer que Junts es posicioni a favor d'aquest acord. "És necessari un nou model de finançament per Catalunya propi i singular que ens permeti guanyar la sobirania fiscal i econòmica, basat en la negociació bilateral amb l’Estat, en la qual sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya", recull la proposta on no apareix el concepte "concert econòmic". També reclama dimensionar l'Agència Tributària Catalana per que aquesta pugui recaptar l'IRPF el 2026.
En el cas del referèndum, la proposta de resolució d'ERC reclama "reconèixer i valorar" que segons el CEO un 74% dels catalans estan a favor de decidir el seu futur en un referèndum i que, d'acord amb aquest consens, "El Parlament defensa un referèndum d'independència com la millor eina per resoldre el conflicte polític i decidir el futur col·lectiu de Catalunya". Previsiblement, aquesta proposta no s'aprovarà, ja que l'independentisme ha perdut la majoria al Parlament.
I l'amnistia? Amb el Suprem negant-se-la als exiliats i als presos polítics per malversació i amb més policies que independentistes amnistiats, en la seva proposta de resolució, ERC recull: "El seu compromís amb l’aplicació plena, de forma immediata i sense discriminacions de la Llei d’Amnistia", a banda de condemnar la decisió del Suprem.
Trencar relacions amb la monarquia
Després de la reunió d'Illa amb el rei Felip VI, el primer president català que el visita en anys, ERC ha volgut incloure una proposta que planteja un trencament de relacions amb la monarquia espanyola: "Constata la necessitat de no normalitzar les relacions institucionals de Catalunya amb la casa Reial, atenent l’ampli rebuig que suscita la Monarquia espanyola a la societat catalana" i pel "paper parcial de Felip VI el 3 d’octubre de 2017, quan va donar empara a una repressió policial i judicial impròpia en una democràcia avançada".