ERC i el PSOE estan treballant en una reforma del reglament del Congrés que permeti utilitzar el català, el basc i el gallec a la cambra baixa espanyola, segons ha avançat El Periódico. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, va anunciar durant la sessió de constitució de les Corts que es podrien fer servir totes les llengües cooficials de l'Estat des d'aquell mateix moment, tot i que després va rebaixar les expectatives i va explicar que s'havien de "buscar acords" amb els grups parlamentaris per fer-ho possible. Sembla que aquest acord s'està cuinant, i segons els republicans, aquesta setmana es registrarà una proposta de modificació del reglament que permetrà fer servir el català no només a les sessions plenàries, sinó també a les comissions, en el registre escrit d'iniciatives parlamentàries i en el Butlletí Oficial de les Corts Generals. Amb tot, des del PSOE no han confirmat encara cap pacte i han assenyalat que continuen treballant. 

Modificar el reglament per normalitzar el català al Congrés

El reglament no obliga a parlar en castellà ni nega explícitament l'ús d'altres llengües, de manera que fins ara, la decisió havia recaigut en els presidents de la cambra, que en més de 40 anys no s'han mostrat gaire proclius a permetre l'ús del català, el basc o el gallec. Sense anar més lluny, la presidenta socialista en la passada legislatura, Meritxell Batet, es va protegir amb el reglament en ser qüestionada per la seva constant prohibició de l'ús del català.  Així doncs, la voluntat de canvi d'Armengol, a priori, semblaria suficient per fer-ho possible, i això es va desprendre del seu discurs d'obertura, en què va voler manifestar el seu compromís amb la "diversitat lingüística". Tanmateix, a la llarga, la manca d'una regulació sobre aquest fet pot suposar un perill per a la normalització d'aquestes llengües al Congrés.

És per això, que, segons informa el mitjà citat, la reforma en què es treballa implicaria modificar l'article 70.2 del reglament i altres articles que fan referència a l'ús de la paraula. Així, on diu que "l'orador podrà fer ús de la paraula des de la tribuna o l'escó", s'hi afegiria que el diputat "podrà pronunciar el discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial" a l'Estat, d'acord amb la Constitució i els corresponents Estatuts d'Autonomia. L'aprovació d'aquesta reforma requeriria la majoria absoluta del ple, fet que, després de la majoria que va donar suport a Armengol, sembla factible, sempre que aquesta reforma satisfaci els reclams de tots els grups parlamentaris. 

La presidenta del Congrés manté aquests dies converses de caràcter ordinari amb tots els grups parlamentaris, segons ha explicat l'ACN. L'agenda de les converses inclou els temes d'interès de cada grup, com la igualtat, qüestions relacionades amb la transició energètica i la sostenibilitat. En aquest context, fonts de l'entorn d'Armengol han assegurat que la llengua "òbviament, és una prioritat".