El color verd esperança que lluïa a l'arribada a la seu del carrer Calàbria la parella de Pere Aragonès exemplificava a la perfecció el sentiment dels republicans aquesta nit electoral. I els desitjos s'han complert, a mitges. ERC ha aconseguit superar Junts per Catalunya, que vol dir fer-se amb el control de la nau independentista. Els gairebé 600.000 vots i 33 escons obtinguts —un més que JxCat— representen un aval al gir estratègic dels de Junqueras, per la via "realista". L'únic punt negre ha estat haver-se quedat a un pam de la victòria i haver perdut 341.287 vots respecte al 2017 —que s'explica per la caiguda de la participació—. Ara bé, malgrat que el PSC ha quedat primer, Pere Aragonès ho té, a priori, més de cara per a la investidura i s'hi presentarà. Junqueras ha donat per fet que se'n sortirà: "Per primera vegada després de 80 anys, ERC tindrà la presidència". Tot i que matemàticament sumi, no ho tindran gens fàcil per resoldre l'operació.
Els nervis de primera hora de la nit han anat virant a optimisme i han acabat transformats en una alegria només aigualida per les restriccions de la pandèmia. ERC s'anota tres triomfs en aquestes eleccions: una majoria incontestable de diputats a favor de l'amnistia i el referèndum pactat —ERC, Junts, CUP i comuns—, l'independentisme supera el 50% dels vots i la seva proposta per transitar cap a la República pel carril de l'esquerra de la via del diàleg s'imposa a la de la confrontació intel·ligent de Puigdemont. Al llarg de tota la campanya, ERC ha insistit en la necessitat que a més d'independentista, el proper president de la Generalitat fos progressista, per "fer bascular el procés a l'esquerra".
Els republicans han tret ja la calculadora. Amb 33 escons —els mateixos que el PSC— mantenen la difícil aposta de bastir una coalició de govern ampli que integri Junts (32), la CUP (9) i els comuns (8). Si fos així, el Govern podria tornar a comptar amb majoria absoluta al Parlament —82 escons—, cosa que no passa des de fa més d'una dècada, des del tripartit de José Montilla. Aragonès els ha emplaçat a "fer un pas endavant" per establir les bases d'un "acord programàtic". "No ens conformem a implicar només 68 diputats", els independentistes, ha advertit. El cert, però, és que aquesta fórmula s'albira inviable pels vetos creuats entre Junts i comuns.
Per tant, l'opció més factible passa per repetir l'aliança amb Junts, ara, però, portant la veu cantant al Govern. Totes dues forces sumen 65 diputats, a tres de la majoria absoluta. Això vol dir que els caldrà la participació d'un altre grup parlamentari. Comptant-hi la CUP, en tindrien de sobres. L'independentisme té 74 escons. En qualsevol cas, la negociació amb el tàndem Puigdemont-Borràs no serà un camí de roses, menys després de les turbulències passades i dels retrets que han sobrevolat la campanya.
Aval a la taula de diàleg
Justament en plena campanya, ERC va arrencar el compromís de Pedro Sánchez de tornar a reunir la taula de diàleg. Durant la seva compareixença un cop consolidats els resultats, Aragonès s'ha adreçat al president espanyol. "Es la hora de resolver el conflicto". Però també a la comunitat internacional, tornant a entonar el Sit and Talk.
El candidat d'ERC ha posat damunt la taula que l'independentisme supera el 50% dels vots per interpel·lar Europa amb un missatge en anglès: "Tenim la majoria, ha arribat el moment de negociar un referèndum. Si us plau, impliqueu-vos".
Un tripartit també sumaria
L'aritmètica obre una altra possibilitat: un tripartit, que tot i ser matemàticament viable, ERC ha descartat al llarg de tota la campanya. Els republicans, els socialistes i els comuns acumulen una majoria folgada de 74 escons, exactament els mateixos que les forces independentistes.
Victòria a Tarragona
ERC ha guanyat a Tarragona i ha quedat en segona posició a Barcelona, Lleida i Girona. El partit ha quedat a 45.000 vots del PSC i n'hi treu 34.000 a Junts.
La nota a peu de pàgina que més d'un dirigent del partit feia entre bambolines porta nom i cognom: Artur Mas. Els republicans saben que, tot i que no ha acabat aconseguint entrar al Parlament, la pessigada que ha fet el PDeCAT a Junts per Catalunya els ha acabat de donar l'empenta necessària per poder fer el tomb.