En l'última pàgina de la ponència política que Esquerra Republicana va aprovar a finals del 2019 s'hi recull, literalment, que si la via negociada s'enquista, no es pot "descartar mai cap via de tornar-ho a fer, si pot ser acompanyats de complicitats internacionals, però independentment de l'existència de l'acord amb l'Estat". La unilateralitat queda recollida en un racó del full de ruta que els republicans van reescriure després d'empènyer a la DUI el 2017, però no és la prioritat. Al contrari. Ara que el tàndem Aragonès-Junqueras és al timó del Palau de la Generalitat, la via unilateral entra en hibernació. 

Només dues setmanes després d'haver arribat a la presidència, la cúpula d'ERC ha començat a redreçar la nau. L'aposta pels propers dos anys passa per reiniciar les relacions amb el govern de l'Estat i encetar el que molts han batejat com l'era del desgel. L'enèsim intent de l'operació diàleg. Aragonès ho definia durant l'acte d'aquest dilluns a Foment, en termes de "normalització política". Amb Pedro Sánchez escoltant a primera línia, va reconèixer l'actitud del líder socialista de voler "afrontar" el problema català, inclús va parlar de "passos endavant". 

Les paraules del president van tenir el seu retorn en la intervenció de Sánchez. Una posada en escena farcida de gestos i missatges que havia estat calculada i que va projectar la imatge de nou cicle d'estabilitat, que és el que reclama amb fervor l'empresariat català. 

La viabilitat d'un nou embat

Instants abans, Oriol Junqueras movia fitxa per donar empenta al govern PSOE-Podemos davant la tempesta desencadenada per la dreta de Colón. El president d'ERC avalava l'indult, tot i acceptar que no és la solució al conflicte. Alhora, posava el focus en la via escocesa que Aragonès va defensar durant el seu discurs d'investidura. I allunyava la possibilitat que l'independentisme, ara pilotat per ERC, s'endinsi en "altres vies que no són viables ni desitjables". 

Encaixar la promesa de culminar la independència

És cert que filant prim, el contingut de l'article de Junqueras a l'Ara i La Sexta, no difereix del que han anat proclamant els dirigents d'ERC en els últims temps. El matís, però, és que s'oblida de dir el que havien mantingut durant la campanya electoral, que és que encara que la unilateralitat no sigui viable ara, pot ser-ho si s'aconsegueix acumular prou forces. De fet, això és el que exigeixen els socis independentistes, tant Junts com la CUP, anar preparant el terreny per si la negociació amb l'Estat no dona fruits. El famós "nou embat democràtic". Que l'obviés en el seu article ha estat motiu d'aplaudiment per part del PSOE i de decepció en determinats sectors de l'independentisme. Junters i anticapitalistes han expressat els seus recels amb l'article de Junqueras, que s'haurà d'encaixar amb la promesa d'Aragonès de culminar la independència al llarg d'aquesta legislatura. 

En les properes setmanes, Aragonès i Sánchez tindran la primera reunió formal. I Junqueras —com la resta de presos— quedarà lliure amb l'indult parcial. A partir d'aquí, ERC tindrà dos anys per demostrar que el vot de confiança al PSOE té contrapartida, abans no es convoquin les eleccions a Espanya. 

A la imatge principal, Aragonès i Junqueras al Parlament el dia de la investidura. / S. Alcàzar