ERC revisa la llei d’amnistia abans no entri a registre perquè tingui “la màxima seguretat jurídica”

Tot i que la data per a la investidura de Pedro Sánchez ja està fixada per a aquest dimecres i dijous, la llei d’amnistia pactada entre independentistes i PSOE encara no s'ha registrat al Congrés. Segons ha explicat la portaveu d’ERC, Raquel Sans, el partit ha rebut l'última versió del text aquesta matinada i l’equip tècnic i jurídic està revisant-la: “Ha de ser un text que tingui la màxima seguretat possible davant la gran ofensiva judicial. Els nostres juristes l’estan acabant de revisar”, ha explicat Sans en roda de premsa, que ha advertit que és “precipitant dir que tenim un text per registrar”, tot i que ha puntualitzat que el que s’estan examinant són “detalls jurídics i tècnics i serrells”.

La prioritat d'ERC és que inclogui "tothom"

La portaveu també ha assegurat, per això, que no hi ha risc que l’acord descarrili, i ha assenyalat que és del tot viable que la llei s’hagi registrat abans de la investidura de Sánchez, que Francina Armengol ha fixat per a aquest dimecres i dijous. Sans també ha volgut insistir que la prioritat per a Esquerra Republicana és que aquesta amnistia sigui per a “tothom” que va participar en els preparatius de la consulta del 9-N, el referèndum de l’1-O i les protestes posteriors, fet que inclou el Tsunami Democràtic —la secretaria general del partit, Marta Rovira, ha estat imputada en aquesta causa—, els CDR i també la causa del 23-S. “La nostra prioritat és que la llei permeti amnistiar totes les persones que han participat del procés d’emancipació del poble de Catalunya”, ha reiterat, com ja va fer el president del partit, Oriol Junqueras, després de signar l’acord amb Félix Bolaños. També ha tornat a recordar que, per als republicans, el cas de Laura Borràs, condemnada pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes, hauria de quedar fora de l’abast d’aquesta llei.

Els detalls de la llei 

Segons ha avançat ElNacional.cat, el text de la llei d’amnistia no inclou només el president Carles Puigdemont i la resta de líders del procés encausats pels actes vinculats a l’organització i celebració de la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O, sinó també els actes preparatoris, les accions de protesta per defensar-los o per oposar-se al processament i condemna dels seus responsables, i "l'assistència, col·laboració, assessorament o representació de qualsevol tipus, protecció i seguretat als responsables". La llei, segons el text al qual ha tingut accés aquest diari, s'aplicarà en fets que hagin tingut lloc entre l'1 de gener del 2012, en què situa l'inici del procés, i avui, 13 de novembre del 2023, quan està previst que es tramiti al Congrés. El text no fa cap referència al lawfare.