La batalla entre PSOE i PP s’ha traslladat al Tribunal Constitucional. Després que el Tribunal Suprem hagi tirat per terra la llei d’amnistia negant-se a aplicar-la als líders independentistes condemnats o perseguits pel delicte de malversació, totes les mirades s’han dirigit al tribunal de garanties, que pot tenir l’última paraula i ser el darrer bot salvavides dels polítics que van liderar el procés. Les mirades s’han fixat al Constitucional just quan aquest tribunal està sent indulgent amb els socialistes andalusos condemnats pel frau dels ERE i els està anul·lant o rebaixant les penes, també per malversació. El PP s’aferra a la conservadora Sala Penal del Suprem que ha dinamitat l’amnistia i ja dispara contra la “imparcialitat” d’un Constitucional de majoria progressista en la qual els socialistes tenen dipositades les seves confiances. Tot plegat, una setmana després que Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo segellessin el primer gran acord entre els dos partits de la legislatura: aquest dijous s’ha d’admetre a tràmit al Congrés la reforma, precisament, de la llei del Poder Judicial.
Dilluns, el Tribunal Suprem rebutjava aplicar l’amnistia als líders del procés condemnats pel delicte de malversació. És a dir, mantenia la inhabilitació d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. I, pel mateix motiu, mantenia les ordres de detenció espanyoles contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. La pirueta argumental de Pablo Llarena i Manuel Marchena és que els líders independentistes van utilitzar diners públics per l’1-O. Per tant, no els van posar de la seva butxaca. Per tant, van estalviar-se diners. I, per tant, van enriquir-se patrimonialment de forma personal, que és el que la llei preveu que no és amnistiable. El PSOE condemnava la resolució del Suprem i reivindicava la constitucionalitat de la norma. Reptava Alberto Núñez Feijóo a presentar un recurs contra la llei si de veritat creu que atempta contra la carta magna espanyola.
L’endemà, se li preguntava al líder del PP quan pensa Génova 13 presentar davant del Constitucional un recurs contra la llei, però Feijóo receptava calma recordant que hi ha un marge legal de 90 dies per fer-ho. Més enllà de la constitucionalitat o no de la norma, destacava que Carles Puigdemont s’havia “deixat enganyar” per Pedro Sánchez. I afirmava, en una entrevista a Onda Cero, que el seu partit té “dificultats per acceptar la imparcialitat del Tribunal Constitucional” perquè és “immoral” que hi hagi dos exmembres del govern de Pedro Sánchez. Es referia a Juan Carlos Campo, ministre de Justícia entre el 2020 i el 2021, i a Laura Díez, directora general d’Afers Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de la Presidència del 2020 al 2022. I també destacava que el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va ser fiscal general de l'Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol i vocal del Consell General del Poder Judicial també amb un executiu socialista.
Hores més tard, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el govern espanyol sortia en tromba contra Feijóo. La seva portaveu, Pilar Alegría, instava el líder del PP a “rectificar” i “retirar” les seves paraules. Acusava el dirigent popular de “posar en dubte” la legitimitat del Tribunal Constitucional; unes crítiques que aquest dimecres s’han multiplicat per multitud de dirigents socialistes. I, amb els micròfons apagats, membres de l’executiu de Pedro Sánchez es pronunciaven aquest dimarts sobre aquest tribunal recordant que tindrà l’última paraula sobre la llei d’amnistia. Fien l’èxit en l’aplicació de la norma en un tribunal que té ara mateix una majoria progressista.
Els ERO també salten del Suprem al Constitucional
És aquesta mateixa majoria progressista la que està rebaixant i anul·lant penes d’exmembres de la Junta d’Andalusia amb el frau dels ERO. Fins ara, s’han resolt al Constitucional set recursos que, de moment, han suposat la llibertat de tres ex-alts càrrecs del govern andalús: l'exconsellera d'Hisenda Carmen Martínez Aguayo, l'exconseller d'Innovació Francisco Vallejo i l'exdirector de l'IFA/IDEA Miguel Ángel Serrano Aguilar.
El PP ja ha sortit en tromba. La secretària general del partit, Cuca Gamarra, ha advertit aquest mateix dimecres que l’acció del Constitucional "revisant sentències" del Suprem "sorprèn la societat espanyola". Considera que actua com un “tribunal de cassació” i que genera “dubtes” entre la ciutadania sobre la legitimitat de l’ens presidit per Cándido Conde-Pumpido. Així, ha opinat que el cas dels ERO és el “cas de corrupció més gran de la història de la democràcia”, amb “festes, prostitutes i cocaïna” pel mig.
Ara, els socialistes andalusos han amenaçat de querellar-se per "injúries i calúmnies" contra membres del PP i Vox si continuen assenyalant ex-alts càrrecs implicats en els ERO que ja hagin estat exculpats pel TC. S’ha pronunciat així el líder del PSOE andalús i portaveu dels socialistes al Senat, Juan Espadas, que ha advertit que portarà al PP davant els tribunals si "manté l’actitud" de deslegitimar les decisions del tribunal de garanties.
El PSOE admet que el Suprem ha posat traves a la investidura d’Illa
Mentrestant, fonts del PSOE admeten que la decisió del Tribunal Suprem d’oposar-se a la llei d’amnistia posa traves a la intenció de Salvador Illa de ser investit president de la Generalitat. En obert, però, xuten la pilota a la teulada del Parlament. “És on s’han de formular les passes”, assenyalava aquest dimarts Pilar Alegría des de la Moncloa. Es mostrava, però, “confiada” que el líder del PSC aconseguirà tenir els suports d’Esquerra Republicana perquè això és el que van “demanar” els catalans a les urnes el 12-M.